La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital i per això és el moment ideal per a recordar els qui ja no hi són. De fet, el culte als morts és un tret comú en gairebé totes les cultures del món. En el nostre cas, Tots Sants forma part d’un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts i Halloween, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics celtes, que es basava fonamentalment en el record dels difunts.

Segons les cultures cèltiques, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava el primer de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc el primer de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar. En una societat ramadera com la celta, la festa del Samhain, que se celebrava pels volts del primer de novembre, era una festa clau perquè encetava el període de letargia hivernal.

  • Voleu saber com fer panellets? Ací trobareu la recepta 

L’arribada del cristianisme a les terres cèltiques va acabar expandint la festa a tots els territoris cristians i esdevingué el dia oficial de remembrança dels difunts. Això sí, el pas va ser molt lent –va durar aproximadament tres-cents anys: del segle VIII a l’XI– i la festa s’alterà notablement, perquè va adoptar connotacions religioses, tot i que va mantenir detalls pagans. Tot i això, el Semhain encara se celebra avui dia en alguns indrets que tradicionalment havien estat sota influència cèltica, com ara Galícia.

La festa actual de Tots Sants també manté rituals que provenen d’unes altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts, que té orígens romans i es feia durant la Parentalia, les festes que feien els romans al mes de febrer per retre culte als morts. Les famílies es reunien al voltant d’una tomba i, entre més rituals, oferien flors als morts en senyal de vida eterna. La religió romana, que era molt donada a fer ofrenes, també creia que calia deixar menjar als difunts.

Hi portaven mel, vi, llet i farina per recordar el difunts, però se les menjaven fent un festí al voltant de la tomba. Una altra ofrena molt freqüent eren uns panets que els historiadors creuen que podrien ser els antecessors dels actuals panellets. Perquè, tot i que no se n’ha arribat a aclarir l’origen exacte, els panellets són un dolç fet a base de fruits secs, uns aliments de llarga durada que lliguen molt bé amb el concepte d’eternitat.

Tots Sants se’n va a Amèrica
Segles més tard, amb l’expansió del cristianisme a les terres americanes, la festa de Tots Sants va entrar en contacte amb les creences indígenes de culte als morts. D’aquesta manera va néixer el Dia dels Morts, que prové d’un conjunt de festes autòctones procedents d’uns quants punts de l’Amèrica Llatina s’han fet molt populars ací durant els darrers anys. Una de les més espectaculars és la que es fa a Mèxic, que va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2008.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb