Les opinions controvertides de Tomàs Molina entren en campanya

VilaWeb
Redacció
03.04.2024 - 21:40
Actualització: 04.04.2024 - 10:10

La figura de Tomàs Molina (Badalona, 1963) ha revolucionat la pre-campanya de les eleccions europees. El seu fitxatge per ERC ha estat una bomba mediàtica, però també ha tingut conseqüències. Jordi Solé haurà de deixar a contracor Brussel·les, i Molina s’abstindrà de sortir en antena fins que s’aclareixi si surt elegit o no. “El meu compromís és fer de lobby de Catalunya a Europa. Vindré a Catalunya, escoltaré i em comprometo a portar-ho a la institució o instància adequada”, ha explicat a Catalunya Ràdio el meteoròleg, que ha negat que vulgui ser conseller si no és eurodiputat.

Molina reitera que no es considera un polític, però que viu l’entrada en l’arena política com un pas natural. “Fa anys que pressentia aquesta necessitat. I amb l’evolució del doctorat ha crescut […]. Sóc una persona que creu en els senyals, jo en dic la divina providència, i m’han portat cap aquí”, ha dit, i ha assenyalat que ERC era la formació que més el representava.

Amb el pas de les hores, la sorpresa inicial del fitxatge s’ha convertit en expectativa –com es comportarà l’home del temps en els mítings electorals?–, però també en crítiques, com ara pel fet que és membre del consell assessor d’Agbar, i retrets per algunes de les seves opinions sobre temes delicats, com ara l’emergència climàtica, els Jocs Olímpics d’hivern i el Hard Rock. Sobre això, aquestes darreres hores ha agafat força volada un cara a cara que va fer al programa Col·lapse amb l’economista Josep Manel Busqueta.

El canvi climàtic i el discurs catastrofista

Molina considera que el canvi climàtic és impossible d’aturar, però que se’n poden mitigar o limitar els efectes. “Em presento sobretot pel concepte de l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic. És absolutament imperatiu que ens adaptem al canvi climàtic. Això no ho podem fer només a Catalunya. Necessitem una planificació europea que ens hi ajudi”, ha declarat a Catalunya Ràdio.

En una entrevista a VilaWeb, ara fa gairebé dos anys, relatava que el canvi climàtic anava per llarg i que els ciutadans havien de passar un dol abans d’assumir que la realitat canviarà: hi haurà menys aigua, els estius seran més llargs i càlids –del maig a l’octubre– i els hiverns, cada volta menys freds. Per això, proposava de reutilitzar tota l’aigua possible i crear tantes fonts d’energia neta com es pogués, fossin molins de vent a l’Empordà o plaques a qualsevol teulada.

“Els catalans hem d’entendre que hem de cercar la nostra seguretat. Seguretat alimentària, seguretat energètica i seguretat pròpiament dita”, afegia que hi hauria contradiccions que s’haurien d’assimilar, com ara, que l’aire condicionat, malgrat el consum energètic, potser seria necessari en un futur a totes les llars per a poder sobreviure a les onades de calor.

Dit això, Molina diu que és contrari al discurs catastrofista que l’emergència climàtica porta el planeta al llindar de l’abisme i deixa la humanitat desemparada i sense futur. “Podem ser raonablement pessimistes, però m’enerva, i me’n sento responsable, que s’hagi donat als joves el missatge que no tenen futur. És mentida! No havíem viscut mai tants anys ni amb tanta qualitat de vida”, afirmava.

Finalment, defensa les actuacions i les mesures que s’han acordat en l’àmbit internacional, en les cimeres del clima, per a mirar d’esmorteir l’emergència: “Tots els països ens hi hem compromès. Estic força en contra que ara tots hàgim de trobar que tothom menteix i que els governs ens enganyen. És fals, els governs són fets de persones que són bona gent. Em sap greu dir-ho així, però és la meva experiència.”

A favor dels Jocs Olímpics d’hivern

Els Jocs Olímpics d’hivern han estat un tema recurrent aquesta darrera dècada de la política catalana. I és possible que tornin a reflotar en algun moment, tot i que el projecte ha quedat arxivat arran de la manca d’entesa entre la Generalitat i el govern de l’Aragó. Molina s’hi ha mostrat a favor, tot i que reconeix que el 2030 és molt difícil que hi hagi neu a bona part de les estacions d’esquí del Pirineu principatí.

“No tinc cap problema amb el fet que se celebrin. Si em preguntes si hi haurà neu natural quan està previst fer-los, la resposta és no. Però també et diria que als de Pequín tampoc no n’hi havia […] Cal recordar que actualment ja es fabrica neu al Pirineu. El paisatge serà sense neu, però hi haurà neu als llocs on hi hagi les proves”, va dir al diari Segre.

Sobre això, Molina argumentava que l’esdeveniment generava molts més impactes econòmics, més enllà de les proves. “A Barcelona no van ser només les rondes, que són molt importants, la Vila Olímpica o el canvi del litoral, sinó l’esperit del qual es va impregnar la ciutat. Els Jocs la van fer una ciutat del món. I, sobretot, entre els seus habitants hi havia alegria i satisfacció per una feina ben feta. Estic segur que això es podrà replicar també al Pirineu”, afegia, i expressava incomprensió pels qui s’hi oposaven.

El Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona

Els macroprojectes del Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona han condicionat la legislatura i l’avançament electoral. Molina se n’ha desmarcat. Quant al macrocasino, ha dit que no hi estava a favor i ha matisat que fer marxa enrere podia significar haver d’indemnitzar l’empresa promotora.

“Hem de decidir què fem. A mi no m’agrada. La Catalunya del joc no m’agrada, però sí que hi va haver un altre govern que va dir que sí. Aquesta gent tenen drets. Si tires enrere acabaràs pagant una multa […] Es pot fer, però tot té un cost”, ha dit a Catalunya Ràdio. També ha assegurat que calia donar veu als ciutadans, si calia amb un referèndum, abans de prendre una decisió final.

Sobre l’aeroport, Molina ha dit que el model actual d’ampliació no generava consens. “Cal arribar a un consens”, ha conclòs.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any