On surten de festa les dones lesbianes i bisexuals?

La major part de bars i discoteques d'ambient LGBT s'adrecen al públic masculí · Entre Barcelona i València només hi ha dos bars de copes on majoritàriament s'apleguen dones lesbianes i bisexuals

VilaWeb
Un grup de joves durant el darrer orgull LGBT a Barcelona
Arnau Lleonart Fernàndez
25.04.2022 - 21:50
Actualització: 26.04.2022 - 08:30

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Qui hagi sortit un dia de nit a discoteques o bars musicals d’ambient LGBT es deu haver adonat que, majoritàriament, el públic són homes. També ho és la publicitat que els anuncia, on sovint es poden veure nois joves i musculats amb poca roba. És clar que no tots els locals són així, però les alternatives enfocades al públic lèsbic són mínimes. Actualment, després del tancament d’espais emblemàtics, com ara la discoteca Aire o els bars musicals la Rosa o la Sue, a Barcelona i València només hi ha dos locals d’ambient freqüentats habitualment per dones lesbianes i bisexuals: el Carita Bonita (carrer de Balmes 69, Barcelona) i el Planet (carrer de Sueca, 63, València).

És clar que avui dia el col·lectiu LGBT té moltes més opcions per a lligar i conèixer gent que no pas dècades enrere, gràcies a les aplicacions i a una obertura de ment social que impregna tots els espais, però els locals d’ambient continuen essent espais segurs on poder expressar-se i relacionar sense por de rebre violència o desaprovació. Ara, moltes dones lesbianes o bisexuals continuen trobant-se fora de lloc en locals per al públic LGBT, arran de la hipermasculinització. “És una cosa dramàtica”, diu amb rotunditat Laura Pi, coordinadora de polítiques LBT de l’Observatori Contra l’Homofòbia, que creu que no tan sols hi ha pocs espais LGBT destinats a dones, sinó que a més no són prou coneguts. Ella, essent bisexual, diu que sempre ho ha tingut més fàcil per a flirtejar amb nois que amb noies i que tant ella com amigues seves han acabat trobant parella femenina per amistats comunes o en espais fora del món de la nit. “Tinc amigues bisexuals que no saben on sortir a conèixer noies. Ni tan sols les plataformes com Tinder funcionen bé amb noies, no són efectives”, afegeix.

Segons Pi, una de les causes de tot això és que la manera de relacionar-se de les dones lesbianes és molt diferent de la dels homes gais: “Aquesta cosa d’anar a la discoteca, conèixer algú i tenir una relació sexual no és gaire freqüent entre les noies.” El fet més habitual, diu, és que surtin en grups d’amigues tancats, cosa que, de vegades, fa difícil que una noia pugui entrar a parlar amb una altra. En canvi, afegeix, habitualment s’estimen més quedar en un altre ambient. “No és com a les pel·lícules, que la conec i m’embolico amb ella i au. No és gaire freqüent, com a mínim en la meva generació.”

“Les lesbianes també van als bars gais, com fan molt heterosexuals, però els bars només per a noies no acaben de funcionar”, diu Abramo Malaguti, un dels propietaris del grup Belive. Actualment, aquesta empresa és una de les més importants en el lleure nocturn LGBT barceloní: tenen nou locals diferents, però cap no va adreçat específicament a dones lesbianes i bisexuals perquè hi ha la creença que no són tan rendibles econòmicament. En canvi, diu que sí que és rendible un model de festes lèsbiques amb una freqüència més espaiada i que s’organitzen en alguns locals de la ciutat, com ara Nenis o Melon Party.

La responsable de Melon Party i del bar Carita Bonita és Úrsula Garcia, que defensa que sí que són negocis rendibles econòmicament. Ara, deixa clar que per aconseguir públic cal oferir bones festes. “Som un bar lèsbic, però el nostre punt fort és la música –diu–. També cal tenir en compte que el poder adquisitiu de les dones encara no és el mateix que el dels homes, els sous no són iguals.” De totes maneres, les seves clientes tenen un nivell econòmic que els permet de pagar les entrades i les copes sense dificultats: “És un públic que, de mitjana, passa dues hores o tres al local sense parar de prendre copes. Coneixem noies que han hagut de tancar bars semblants, perquè suposo que el seu públic no gastava prou.”

“No faria un bar únicament per a dones”

Tot i que el pub Planet és reconegut per la comunitat LGBT de València com un bar eminentment lesbià –de fet, el nom del local fa referència a la mítica sèrie lèsbica The L word–, la propietària, Rosa Gilabert, diu que no ha tingut mai la voluntat de fer un bar només per a dones. Ni per filosofia, perquè creu que no s’ha de vetar l’entrada a ningú –”he sentit molta frustració quan no m’han deixat entrar en un local de xics perquè sóc una dona”–, ni des d’un punt de vist empresarial. “En els hòmens –diu–, el fet de tenir una parella no impedeix que es puguen relacionar amb altres xics. En canvi, generalment, una lesbiana quan troba una noia al cap de dos dies s’han tancat a casa. En general ixen molt menys. Tinc clientes que un dia reapareixen al pub i és perquè han tallat amb la xicota.”

Per tot plegat, diu que és molt més rendible econòmicament organitzar festes d’ambient LGBT adreçades prioritàriament als homes que no a les dones. “Les lesbianes amb parella ixen tres cops l’any: el dia de l’orgull, el de la visibilitat lèsbica i el de la dona. Així et mors de fam.”

D’una altra banda, hi ha dones lesbianes o bisexuals que se senten incòmodes quan en els espais de festa teòricament per a elles es troben que hi ha molts homes. “Els espais heteros, gais o queer no és tan sols que siguin espais masculinitzats, és que t’hi trobes moltíssima violència cap a les dones, i amb les dones lesbianes encara més, perquè patim la fantasia d’alguns hòmens de voler fer un trio”, diu Aina Montanyana, voluntària de l’entitat LGBT Lambda València. Afegeix que també li passa que no en té prou amb un espai dedicat al públic lèsbic o bisexual, sinó que té molt en compte la qüestió política. “Poden ser espais per a xiques, però on potser hi ha algú que vota Ciutadans.”

Sobre això, explica que se sent més còmoda en espais feministes i d’esquerres que no són explícitament per a lesbianes o bisexuals, o espais LGBT més polititzats. Posa l’exemple de House of Varietats, un edifici de tres plantes al carrer de Quart 47 de València on a la planta baixa hi ha un bar musical i les altres tres es dediquen a un centre social autogestionat. “Intentem que la part del negoci ens ajude a finançar l’associació, tenim preus superpopulars i la majoria de les activitats són gratuïtes per al públic”, diu la directora de House of Varietats, Lucia Poncelas.

Aquest espai, diu, no va adreçat només a dones lesbianes i bisexuals, però creu que el fet que tant el bar musical com l’associació siguin dirigits per dones lesbianes hi dóna un segell que atreu un públic més femení. “Intentem que siga un espai segur per a les dones i hi posem molt d’èmfasi”, diu.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies