Per què és important que l’oli d’oliva sigui verge per a prevenir el càncer de mama?

Científics expliquen per què s'ha de consumir oli d'oliva verge, encara que encareixi la compra

VilaWeb
Carolina Donat Vargas Adela Castelló Miguel Martín Jimenez Virginia Lope Carvajal 
06.04.2022 - 19:31
Actualització: 06.04.2022 - 21:09

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ja érem conscients de la necessitat d’estudiar a fons l’impacte potencial de la dieta i de l’estil de vida en el risc de desenvolupar un càncer de mama. Per aquest motiu, l’any 2006 es va dur a terme l’estudi epidemiològic EpiGEICAM, en què van participar prop d’un miler de dones que havien estat diagnosticades de càncer de mama feia poc i un miler de dones sanes. L’objectiu era trobar factors de relació amb aquesta mena de tumors.

Entre les revelacions de l’estudi, en què col·laboren l’Institut de Salut Carlos III i vint-i-tres hospitals de l’estat espanyol, es destaquen la importància de l’exercici físic, de la restricció calòrica i el consum d’alcohol i d’una dieta mediterrània si volem minimitzar el risc de desenvolupar un tumor mamari.

Abans de l’arribada de la cultura del menjar ràpid, l’oli d’oliva era el principal greix per a cuinar. Es feia servir per amanir sense restriccions, tant a la cuina com a taula. En aquell moment, als països mediterranis hi havia menys casos de càncer de mama.

A més, la dieta mediterrània tradicional incloïa un gran consum de fruita tendra, fruita seca, verdura i cereals sense refinar; una ingesta moderada de peix i aviram; un baix consum de làctics, carn vermella, carn processada i dolços; a més d’un consum moderat de vi en els àpats. I l’oli d’oliva no era tan sols el principal greix culinari, sinó que també diferenciava la dieta mediterrània dels altres patrons dietètics saludables.

La màgia de l’oli d’oliva

Aquesta nova investigació d’EpiGEICAM s’ha publicat fa poc a la revista científica European Journal of Clinical Nutrition. S’hi assenyala que l’oli d’oliva verge pot ser un contribuent clau de l’efecte protector que proporciona la dieta mediterrània contra el càncer de mama. A les participants en l’estudi (pacients i dones sanes emparellades) els van demanar amb quina freqüència feien servir oli d’oliva en amanides, en aliments com ara el pa, o bé per cuinar. I també els van fer preguntes sobre l’ús de més olis vegetals.

L’estudi va revelar que tan sols les dones que sempre empraven oli d’oliva verge (tant per a amanir, com per a cuinar i fregir) i que a més afegien durant els àpats (de pa, d’amanida o de més plats) dues o més cullerades diàries d’oli d’oliva verge, reduïen significativament el risc de desenvolupar càncer de mama.

Aquesta reducció del risc era del 30% en comparació amb les que posaven menys de dues cullerades d’oli d’oliva als plats durant els menjars. També van incloure en aquest grup aquelles que no sempre cuinaven amb oli verge, o bé que feien servir uns altres olis vegetals, com ara de gira-sol, soia, blat i colza.

En relació amb aquestes troballes, els beneficis del consum d’oli d’oliva per a la protecció contra el càncer de mama sembla que es deriven únicament de l’oli verge i sempre que se’n consumeixin almenys dues cullerades soperes el dia. A més, l’estudi va demostrar que aquest efecte protector de l’oli d’oliva verge és independent de la resta de components de la dieta mediterrània.

Amb aquest estudi refermem els resultats obtinguts prèviament en l’assaig d’intervenció nutricional PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània), en què van participar 4.152 dones. Les assignades al grup de dieta mediterrània complementada amb oli d’oliva verge (grup d’intervenció) van mostrar un 68% menys de risc de desenvolupar càncer de mama que les dones que havien seguit una dieta baixa en greixos (grup de control).

En canvi, quan es van comparar les dones assignades al grup de dieta mediterrània complementada amb fruita seca amb el grup de control no es va obtenir una disminució significativa del risc de càncer de mama. Aquests resultats assenyalen el benefici de l’oli d’oliva verge en el desenvolupament del tumor maligne, més freqüent en dones.

La joia de la corona entre els olis vegetals

Les olives contenen més de dos-cents composts bioactius, entre els quals es destaquen els polifenols, amb propietats antioxidants i antiinflamatòries reconegudes. L’oli d’oliva verge és el de més qualitat.

S’obté per premsatge d’olives a baixa temperatura, sense cap mena d’additiu. Per això conserva no sols el sabor i les aromes, sinó també tots els composts bioactius originals.

Tanmateix, l’oli d’oliva refinat és una barreja d’olives lleugerament defectuoses o de baixa qualitat que se sotmeten a processos tèrmics i químics. Aquestes tècniques fan que perdi la majoria d’aquests components bioactius. Així, en l’oli d’oliva comú –que es ven com una barreja d’oli d’oliva refinat (més del 80%) i oli d’oliva verge–, el contingut de composts bioactius és molt menor o n’és absent.

S’han descrit moltes accions biològiques potencialment beneficioses dels components minoritaris de l’oli d’oliva verge. Per exemple, l’esqualè i els polifenols, inclosos els alcohols fenòlics i àcids, flavonoides, lignans i secoiridoides, han demostrat tenir propietats antioxidants, antiinflamatòries i anticancerígenes importants.

De fet, estudis en animals han demostrat que alguns polifenols exclusius de l’oli d’oliva verge, com ara l’oleocantal, l’oleuropeïna i el seu metabòlit hidroxitirosol tenen el potencial d’inhibir específicament el procés pel qual es desenvolupa el càncer de mama.

Així mateix, la producció estàndard d’alguns altres olis vegetals, com el de gira-sol, requereix un nivell alt de processament. Fins i tot exigeix l’extracció de l’oli amb solvents i el refinament mitjançant desgomatge, neutralització, emblanquiment i desodoració. De resultes d’això, la majoria dels constituents menors presents en les llavors també es redueixen significativament en els olis vegetals.

Per a fregir, també oli d’oliva verge

L’oli d’oliva, per la proporció d’antioxidants i la mena d’àcids grassos que el constitueixen –especialment l’oleic– es troba més preparat per a resistir les altes temperatures sense degradar-se que alguns altres olis vegetals. Tot i que aquests últims són més rics en àcids grassos poliinsaturats, resisteixen pitjor i tendeixen més a formar polímers similars als greixos saturats i trans, per l’efecte de la temperatura.

A més, els polifenols de l’oli d’oliva verge ajuden a estabilitzar la vitamina E durant l’escalfament. Alhora, la vitamina E ajuda a protegir els àcids grassos de la degradació oxidativa.

Finalment, també s’ha demostrat que els components bioactius a l’oli d’oliva verge migren als aliments durant el procés de fregida. Per tant, poden trobar-se’n grans concentracions i són més biodisponibles en l’aliment cuinat.

Així, doncs, l’evidència acumulada sembla proposar l’ús de l’oli d’oliva verge tant per a amanir i condimentar com per a cuinar i fregir. Encara que encareixi la compra, promet múltiples beneficis, com ara més protecció contra el càncer de mama. Calen més estudis epidemiològics que continuïn corroborant la supremacia de l’oli d’oliva verge damunt els altres olis vegetals.

Carolina Donat Vargas és investigadora postdoctoral en malalties cròniques de l’Institut de Salut global de Barcelona (ISGlobal) i col·laboradora docent al departament de Medicina Preventiva i Microbiologia de la Universitat Autonoma de Madrid. Adela Castelló és investigadora distingida de l’Institut de Salut Carlos III. Marina Pollán Santamaría és directora del Centre d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carlos III. Miguel Martín Jiménez és catedràtic d’Oncologia a la Universitat Complutense de Madrid, Servei Madrileny de Salut. Virginia Lope Carvajal és científica titular dels Organismes Públics d’Investigació, Institut de Salut Carlos III. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes