Ofensiva contra rellotge per a aturar la imposició imminent de més castellà a les escoles

A empentes i rodolons les entitats en defensa de la llengua a l’escola han anat enllestint una acció judicial en certa manera conjunta per mirar d’aturar l’execució de la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà a totes les escoles del Principat. Avui s’acaba el termini per a presentar recursos de reposició contra la interlocutòria que el TSJC va dictar dilluns de la setmana passada, en què acceptava la personació de l’entitat espanyolista Asociación por una Escuela Bilingüe (AEB) en la causa i la petició que feia d’execució forçosa de la sentència. El govern espanyol, que era la part demandant, no l’havia demanada (de moment), però el tribunal va acceptar aquesta entitat com a part afectada. I avui el govern presentarà un recurs contra aquesta decisió, però també en presentaran algunes entitats de defensa del català i sindicats educatius, com ara Òmnium, la Plataforma per la Llengua, la Intersindical i la USTEC.

Els darrers detalls d’aquests recursos i la manera d’enfocar-los de cada entitat es van anar perfilant ahir a la tarda, en una reunió tècnica que les entitats van tenir amb els serveis jurídics centrals de la Generalitat. El dia abans del venciment del termini per a presentar un recurs es feia aquesta reunió que permetia una certa coordinació en una ofensiva judicial que no n’ha tinguda gaire.

Perquè a final de març, quan van haver passat els dos mesos de què disposava el Departament d’Educació per donar compliment a la sentència del desembre del 2020 del TSJC que imposava el mínim del 25% a tot el sistema, no hi va haver cap acció judicial de la societat civil que contrarestés l’ofensiva que engegaven algunes entitats espanyolistes. Una d’aquestes era l’AEB, vinculada a Societat Civil Catalana i instrumentalitzada pels partits unionistes. Van presentar al TSJC una petició per a ser considerats part afectada en la causa, deien que els seus estatuts de defensa del bilingüisme i la seva condició de representants de famílies que volien més espanyol a les classes dels seus fills els ho havien de permetre,  i van fer una demanda d’execució forçosa de la sentència.

Era jurídicament inversemblant que el tribunal els acceptés com a part, i aleshores Som Escola no va moure res des d’un punt de vista jurídic. No es va preparar la via dels pares de Canet en defensa de la immersió en aquesta causa genèrica que afecta el català a tot el sistema, tot i que s’havia arribat a considerar, és a dir, que un grup de pares presentés batalla contra l’execució de la sentència en cas que l’AEB fos acceptada com a part. Però era inversemblant, i en qualsevol cas no es volia donar la imatge d’una societat confrontada.

Tanmateix, la justícia espanyola va tornar a trencar esquemes i a rebregar la seva jurisprudència, i va acceptar l’entitat espanyolista. Ara, a corre-cuita, algunes entitats s’han arromangat i han anunciat que també es personaran en la causa per a demanar que no s’executi aquesta sentència i per denunciar que la interlocutòria de dilluns passat és jurídicament aberrant. La primera que va anunciar que ho faria és Òmnium, que fins avui no presentarà el recurs i n’explicarà els detalls. També divendres, i sense que hi hagués hagut cap coordinació entre les entitats, la Plataforma per la Llengua va anunciar que demanava al TSJC de ser part interessada en l’execució de la sentència, i ara espera de saber què hi respondrà el tribunal per a poder presentar el seu recurs de reposició.

N’hi ha més. La Intersindical també presentarà avui al matí un recurs al TSJC per a ser part interessada, i molt probablement ho farà també el sindicat USTEC, segons les fonts consultades per VilaWeb. El propòsit ara és que hi hagi el màxim nombre d’entitats que segueixin la crida feta ahir per la Plataforma per la Llengua per a presentar recurs al TSJC, perquè, de la mateixa manera que va fer amb l’AEB, el tribunal les hauria de considerar també part afectada. Tant si és perquè són entitats els estatuts de les quals deixen clar que defensen la immersió a l’escola com si és pel fet que ofereixen uns serveis a usuaris del sistema com perquè són sindicats en representació de mestres.

Tot plegat s’articularà al mateix temps que el govern presenti el seu recurs, però anirà a parar a les mans del TSJC mateix, i, segons les fonts del tribunal consultades per VilaWeb, aquests recursos no aturaran el compte enrere de quinze dies hàbils que van donar al Departament d’Educació perquè donés instruccions a les direccions dels centres perquè apliquessin aquest 25% mínim de castellà. El termini s’acabarà a final de la setmana vinent, i el conseller Gonzàlez-Cambray ja va dir que hi hauria “molt probablement” instruccions als centres. No se sap encara què diran aquestes instruccions, però el conseller va dir que es faria per protegir els centres, perquè no rebessin les conseqüències judicials d’un possible incompliment de la sentència.

I en l’activació d’aquest front jurídic, els partits del govern, ERC i Junts, miren de trobar encara una entesa sobre com procedir, perquè els uns continuen defensant la necessitat de reformar la llei de política lingüística i els altres se’n desmarquen ara amb una alternativa que consistiria a aprovar un decret llei que permetés d’assegurar que sigui el departament que doni el vist-i-plau a tots els projectes educatius dels centres. Així ho va anunciar ahir Junts, que troba que la fórmula del decret llei (i no una reforma legislativa) no seria impugnable per part del TSJC, i que hauria de ser en tot cas el Tribunal Constitucional espanyol que l’arribés a invalidar. Es podria guanyar temps. Però el temps avança i les opcions de combatre aquesta sentència dins el marc legal espanyol són com més va més escasses.