Katrín Oddsdóttir és una jove advocadessa islandesa. Forma part del grup de vint-i-cinc persones que han hagut d’escriure una constitució nova per a Islàndia, pendent des de fa més de setanta anys. Calcula que la tindran aprovada, finalment, l’any 2018. Aquesta setmana, Oddsdóttir ha visitat Catalunya per explicar la seva experiència. El cas islandès es considera modèlic, perquè ha permès la implicació de la gent des de baix. No ha deixat el procés en mans d’especialistes i polítics. De pagesos a matemàtics, les 25 persones no representen partits polítics. De fet, tothom qui ha volgut ha pogut participar-hi des de casa gràcies a internet. I, encara que sembli estrany, ho podien fer a través de Facebook.

—Quin és el seu paper en el procés constitucional?
—Sóc una de les vint-i-cinc persones del Consell Constitucional, encarregat d’escriure la nova Constitució Islandesa. Primer em va escollir la gent, i després el Tribunal Suprem, i finalment hem rebut l’encàrrec del Parlament.

—Perquè diuen que la Constitució islandesa és un exemple de constitució escrita de baix a dalt?
—Per què després de la gran crisi, va entrar un nou govern, que va intentar escriure una nova constitució. Des que vam aconseguir la independència, l’any 1944, sempre es va suposar que hi hauria una nova constitució. Però mai va passar, perquè no ens vam posar d’acord. Després de la crisi, es va intentar. Es van escollir mil persones d’arreu del país i es van reunir durant un dia. I se’ls va demanar en quina societat volien viure. Van emfasitzar els valors. I després un comitè de set especialistes van agafar el resultat de la trobada i el van analitzar, i en van fer un informe de 400 pàgines. Constitucions d’arreu del món, els millors exemples, i els suggeriments dels ciutadans islandesos. I després es van escollir vint-i-cinc persones que escrivissin la constitució. I es va fer tan transparent i transversals com vam poder. Vam obrir-lo a la gent: el teníem a Internet, la gent podia comentar-lo, enviar idees, i podien veure les reunions que celebràvem en directe per Internet cada setmana. Van poder veure tots els esborranys previs. Vam tenir les millors idees provinents de la gent. Suposo que és per això, que ho diuen.

Per escriure una constitució no pots centrar-te només amb els interessats. Has de triar a l'atzar. I escoltar el seny de la massa.

—La reunió per escriure una nova constitució es va fer amb els partits, o sense?
—La reunió de 1.000 persones, escollides a l’atzar, es va canalitzar a través del nou govern, escollir just després de la crisi.

—Perdoneu, persones escollides a l’atzar?
—Sí. Per a escriure una constitució no pots centrar-te només amb els interessats. Has de triar a l’atzar. I escoltar el seny de la massa.

—Debats a internet. Com es fan?
—Només teníem quatre mesos per escriure tota la constitució. Una bogeria. Massa curt. Un altre exemple per a vosaltres. Preneu-vos més temps. Nosaltres vam fer servir una pàgina web, on penjàvem els esborranys, els capítols. I després, a Facebook, la gent comentava article per article.

—Caram!
—Sí. I la gent comentava sobre els comentaris. Era un discurs en línia continu.

—I com sabíeu que els comentaris eren d’islandesos? I si eren estrangers?
—Doncs perfecte. Ens encantava que els estrangers hi participessin. Només volíem idees noves. Cap problema. No sigueu exclusius, sinó inclusius. Et sorprendria de veure com hi ha grans idees que vénen de la gent més impensada.

—Al final, però, sempre necessites especialistes que filtrin les idees de la massa.
—[S’ho rumia.] No ben bé especialistes. Érem vint-i-cinc persones. Un era pagès, jo advocadessa, un matemàtic, dos metges, un pastor, un activista en cadira de rodes, etc. Hi havia molta gent, i no representàvem els partits polítics. Ni la gent tampoc. Ens representàvem a nosaltres mateixos. Només teníem un objectiu: fer una constitució. I un cop feta la feina., el grup de vint-i-cinc es va dissoldre. Crec que és una gran idea. Feu-ne servir més de 25, si voleu. Però no deixeu que els especialistes us diguin que només ells poden fer-ho. És un error.

—I d’on sortien aquestes vint-i-cinc persones?
—Ens vam presentar 500 voluntaris. I es va votar.

—Aquesta constitució quan va entrar en vigor?
—No està en vigor. Encara no s’aplica, tot i que ja està escrita.

Vam decidir d'esperar a escriure la nostra constitució quan ja érem lliures

—I quina constitució tenen, a Islàndia?
—Nosaltres anteriorment érem una colònia de Dinamarca. I el 1944 ens vam independitzar de Dinamarca, vam traduir la seva constitució i és la que bàsicament fem servir. Teníem molta pressa, volíem aprofitar l’oportunitat, i per tant vam agafar la Constitució danesa, la vam traduir, i vam substituir la paraula ‘rei’ per ‘president’. I ja està. Vam decidir d’esperar a escriure la nostra constitució quan ja érem lliures. Però mai va passar. Ha estat molt difícil canviar la constitució. Molt. Només s’ha modificat tres o quatre cops, i els únics canvis importants, va ser el 1995, quan vam afegir la Carta dels Drets Humans. Bàsicament és la mateixa constitució. I està molt passada de moda.

—Per tant, avui, l’actual constitució Islandesa és la danesa, bàsicament traduïda.
—Sí.

—Com la vau aconseguir, la independència?
—A través d’un referèndum. I els danesos no el van poder frenar perquè l’any 1944 estaven ocupats pels nazis. Vam aprofitar el moment per escapar.

—Perquè no heu pogut canviar la constitució en aquests setanta anys, i un cop independents?
—L’has de canviar al parlament. Després eleccions, i en acabat el nou parlament l’ha d’aprovar de nou. És força difícil de canviar-la.

—Quan s’aprovarà?
—Potser el 2018. Ara estem intentat reconstruir el procés de nou. Perquè un cop hem tingut la Constitució escrita, el Parlament no ha sabut què fer-ne. Han abaixat els braços. Inclou canvis radicals i les forces conservadores s’hi oposen molt fort. Mai han volgut ratificar-la. S’ha perdut velocitat de creuer. Però ara tornem a agafar empenta, crec. I en les eleccions de l’any que ve, tots els partits pensen en com treballar amb aquesta constitució. Ara hi ha molta esperança.

Hem agafat el poder que tenien els partits, i prou, i l'hem donat a la gent. També hi ha enormes canvis en la protecció de la natura, i inclou la tercera generació de drets humans. Posem molt èmfasi a distribuir el poder i a ser transparents

—Quina és la principal preocupació dels que no la volen?
—Per exemple: la democràcia directa. Amb un 10% de la gent d’Islàndia a favor, pots tenir una nova llei, i el Parlament o l’ha d’aprovar, o ha de fer una contraproposta, que haurà de ser ratificada en referèndum. Hem agafat el poder que tenien els partits, i prou, i es dóna a la gent. També hi ha enormes canvis en la protecció de la natura, i també inclou la tercera generació de drets humans. Posem molt èmfasi en distribuir el poder, i ser transparents. Per exemple, s’obliga a saber qui finança els partits. Hi ha molt esforç en evitar la corrupció, i que no ens passi el mateix que ens va passar abans. I ara ens adonem que moltes de les coses que ara ens passen, no ens passarien amb aquesta nova constitució.

—Si no m’equivoco, els partits que us van portar Islàndia a la crisi ara tornen a estar al poder.
—Correcte. Després de la crisi va entrar un govern nou, d’esquerres. Són els que van iniciar la Constitució. Però la seva tasca era enorme: havien de reconstruir tot el sistema bancari, solucionar els desnonaments i l’atur. I la Constitució. Volien fer moltes coses en quatre anys. Molta gent es va decebre i en les següents eleccions, el partit que manava abans, va prometre que canviaria les hipoteques de la gent. Baixar les hipoteques. Bàsicament, regalar diners a la gent. Van tenir el 25% dels vots, i per tant van tornar al poder, sí. Però tot i que han complert les promeses, la gent continua molt escèptica. I el seu suport és molt baix, tot i que han complert la paraula. Des del meu punt de vista és bo que hagin tornat: la gent ara se n’adona finalment que les seves mesures no funcionen. Les enquestes mostren que el Partit Pirata té un 30% de suport. Poca gent entén què defensen, els Pirates. Però la gent està farta del sistema polític, i volem una cosa nova. Hi ha una gran demanda per una cosa diferent.

—Quants banquers vau posar a la presó, després de la crisi?
—No en conec la xifra exacta: entre deu i vint? Però encara hi ha casos pendents.

—I ministres?
—Cap. Però tenim un tribunal especial que va trobar el nostre primer ministre culpable de negligència, però sense anar a la presó, ni multa. Alguns alts funcionaris i membres del govern sí que van anar a la presó. Però ni ministres, ni parlamentaris.

Nosaltres vam cometre l'error de no planificar el final. Com i quan s'aprova la constitució? A Islàndia el Parlament s'ha rendit, perquè no ha sabut què fer.

—Quins consells doneu als catalans?
—Primera lliçó que vam aprendre: has de confiar en el seny de la massa. Sé que sona hippy flower, però és molt important. I molt profund. Si reuneixes una massa de gent, i l’obres, i escoltes, crec que s’aconsegueixen coses molt assenyades. Molt millor del que aconseguiries amb especialistes. Una altra: planegeu tot el procés des del minut zero. Nosaltres vam cometre l’error de no planificar el final. Com i quan s’aprova la constitució? A Islàndia el Parlament s’ha rendit, perquè no ha sabut què fer. Abans de començar, sapigueu com acabareu.

—A Islàndia escriviu una constitució quan ja sou un estat independent. Hi ha gent a Catalunya que la vol escriure sense ser encara independents.
—Crec que és molt complicat fer-ho d’aquesta manera. També entenc que la gent vulgui ja un nou contracte social. Catalunya ja és una nació. Com a mínim, molta gent se’n considera. No veig malament que la gent es pregunti quina societat volen crear, en cas que arribeu a la independència.

—Una altra opció és traduir la constitució espanyola i canviar la paraula ‘reii per ‘president’…
—[Riu.] Us recomano vivament que no ho feu. De veritat. Islàndia és un exemple de què no funciona. Tots vam estar d’acord que volíem una nova constitució, i setanta anys després, encara no la tenim. Si us plau, feu-nos servir d’exemple, i escriviu la vostra. Fins i tot si només comenceu amb un esborrany que diu com es farà la constitució. Que digui que voleu ser un país independent, que tindreu un Consell Constitucional que escriurà la constitució, i els mecanismes per a canviar-la. I ja està. Això és molt millor que començar amb la constitució traduïda, perquè un cop la tens, és molt difícil canviar-la.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb