L’ocupació industrial fa un fort salt endavant a Catalunya

  • Les xifres de l'EPA assenyalen una pèrdua global de llocs de feina i un augment del nombre de desocupats el primer trimestre de l'any · El volum del fenomen ha estat molt més intens a tot l'estat espanyol que no pas a Catalunya, on només han perdut feina la construcció i l'agricultura

Jordi Goula
26.04.2024 - 19:50
VilaWeb

El primer trimestre de l’any, quan es compara amb l’anterior, acostuma a marcar xifres negatives en l’ocupació i positives en la gent que no té feina. Enguany, però, sembla que el fenomen ha tingut més força que no pas en uns altres exercicis. En l’àmbit de l’estat espanyol, sobretot. El primer trimestre del 2024 se situa com el segon pitjor primer trimestre d’ençà de 2014, amb un descens de gairebé 140.000 ocupats. La desocupació, per la seva banda, va augmentar aquest primer trimestre en 117.000 persones, i la xifra de desocupats s’ha situat molt a prop dels tres milions. Per tant, la taxa de desocupació repunta mig punt, fins al 12,3%. L’empitjorament de la desocupació té el seu reflex en l’àmbit territorial i, en aquest trimestre, només sis comunitats de l’estat van registrar taxes de desocupació per sota del 10%, mentre que el trimestre anterior n’hi havia deu.

A Catalunya les coses també han anat en aquesta línia global, però qualitativament han estat molt diferents, si ens fixem en els resultats sectorials. La destrucció de llocs de feina ha estat de 17.000, cosa que representa un -0,4%, enfront del -0,7% estatal. Però la diferència important no es troba només en el volum de pèrdues. El fet més important rau en els sectors. El cas català és molt diferent de l’estatal.

Si es compara amb el trimestre anterior, a Catalunya la població ocupada creix a la indústria (en 8.300 persones; +1,3%), es manté pràcticament estable als serveis (en 800 persones; 0,0%), i decreix a la construcció (en 15.700 persones; -6,5%) i a l’agricultura (en 10.500 persones; -18,6%). És a dir, només baixa a la construcció i a l’agricultura –amb molta força, per cert–, però augmenta a la indústria.

En canvi, fixem-nos quina ha estat la distribució sectorial a tot l’estat espanyol. L’ocupació es va reduir aquest primer trimestre en tots els sectors: serveis (-56.100 persones), indústria (-38.500), agricultura (-27.600) i construcció (-17.500). Cal destacar que una bona part de la pèrdua estatal de llocs de feina d’aquests dos darrers sectors té lloc a Catalunya. Però en el cas de la indústria l’evolució és a l’inrevés.

Quant a alguns sectors específics a Catalunya, les coses no han anat gens malament. Així, la població ocupada en el sector cultural es va situar en 188.100 persones (el 5,0% del total de l’ocupació), va augmentar un 6,4% interanual i es va mantenir estable respecte del trimestre anterior. En el sector turístic, la població ocupada va ser de 538.800 persones, xifra que representa el 14,2% del total de l’ocupació. Aquesta dada significa un decreixement del 7,6% respecte del quart trimestre del 2023, però un increment del 20,2% si es compara amb el mateix trimestre de l’any anterior.

Finalment, i la dada que més ens interessa, el sector de les TIC va ocupar 150.900 persones el primer trimestre del 2024. I cal destacar que el creixement registrat és molt fort: un 11,6% més que el trimestre anterior i un 23,8% més que un any enrere. En total, ja representa el 4,0% del total de l’ocupació. Aquest és el camí.

Per això, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha comentat amb optimisme, en la presentació de l’EPA d’aquest matí, que “Catalunya ha batut un nou rècord d’ocupació en un primer trimestre de l’any i ha registrat un total de 3.783.000 persones treballant”. Ha destacat: “Aquest rècord d’ocupació s’ha aconseguit amb un creixement inèdit de 192.000 persones en els últims dotze mesos.” I ha subratllat que “no hi havia hagut mai un increment tan elevat d’ocupació interanual en un primer trimestre”, la qual cosa ha estat possible perquè “hem estat capaços d’absorbir l’increment de la població activa i incorporar persones en atur al món del treball”.

Quant a la desocupació, la taxa se situa en el 9,5%, amb un total de 396.100 desocupats –xifra que ha crescut de 13.000 en el trimestre–, dels quals 17.000 ja treballaven, i 4.000 que buscaven feina per primera vegada ja n’han trobat. Amb la taxa, que puja tres dècimes respecte del quart trimestre, ens situem en àmbit estatal com a sisena comunitat amb la taxa de desocupació més baixa, per darrere de Cantàbria, l’Aragó, Navarra, el País Basc i Madrid.

Per demarcacions, dins de Catalunya, la taxa de desocupació més baixa és a la demarcació de Lleida, amb el 7,7%; seguida de la de Barcelona, amb el 8,7%; la de Girona, amb el 12,4%; i la de Tarragona, amb el 13,4%. Mirant la resta de l’estat espanyol, és esfereïdor comprovar com a les províncies de Cadis i Granada –les pitjors de l’estat– les taxes superen el 20%, amb el 24,2% i el 22,4%, respectivament.

El secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, no ha estat tan optimista com el conseller i ha explicat que, si bé és cert que registrem menys desocupats que fa un any i que progressem en drets de les persones, amb salaris més bons i contractes més estables, “podem veure el got mig ple, però hem de replantejar-nos la manera en què progressem, perquè no podem afirmar que creem bona ocupació si hem perdut ocupats fins a arribar a una dada que és la pitjor dels darrers deu anys”, tret del 2020, amb motiu de la pandèmia, i mentre l’estat espanyol té el 27% de desocupació de tota la zona euro. A continuació, ha lamentat que s’hagi reduït la població activa en 4.200 persones respecte del trimestre anterior, i ha insistit que la taxa d’activitat, del 61,7% a Catalunya, encara és lluny de la de països del nostre entorn, com el Regne Unit i Alemanya. Ginesta també ha constatat que la taxa d’ocupació és del 55,9%, xifra que també se situa lluny en aquesta comparativa amb les economies amb què competim.

En la mateixa línia moderada de Ginesta, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, ha considerat que calia “anar amb cautela”, perquè les dades de l’EPA del primer trimestre de 2024 no eren pas tan positives com s’esperava. “Però és d’hora per ser taxatiu i dir si som davant un canvi de tendència. […] Fa la sensació, no obstant això, que el mercat de treball pot anar perdent pistonada i que potser comencem a veure el final d’una etapa”, ha dit. En aquest context, ha demanat de “mantenir la prudència i esperar les dades dels mesos vinents per a veure l’evolució real i concretar si el mercat laboral es va moderant”.

En resum, la conclusió que trec de les dades és que la diferència qualitativa entre Catalunya i l’estat espanyol és molt important en aquest primer trimestre. Em quedo amb la millora que han obtingut a casa nostra les referents a la indústria, que ens afecten molt més que no pas a la resta de comunitats de l’estat espanyol. I més, si tenim en compte que són temps difícils per a l’exportació. Em preocupen, en canvi, les baixades importants registrades en la construcció i l’agricultura, sobretot en la primera.

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any