Fins al 29 de juny podem veure a la sala d’exposicions temporals del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona la valuosa mostra Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite, comissariada per Manuel Castiñeiras, catedràtic d’art medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El visitant baixa les escales d’aquest espai del soterrani del museu per endinsar-se en un ambient de penombra, que les parets negres no deixen de potenciar. Un ambient també de misteri, el que embolcalla la història de les peces que s’hi exposen, algunes de rotundes i vibrants i unes altres de fragmentades, escapçades amb brutalitat. Són escultures en pedra vinculades a Sant Pere de Roda, el monestir situat al terme municipal de Port de la Selva (Alt Empordà), al costat del cap de Creus. Les pedres transmeten concentració, duresa, atracció i tensió, sobretot les esculpides a l’antiguitat, i encara més especialment les esculpides pel Mestre de Cabestany, el gran artista del segle XII que va passar pel cenobi empordanès i hi va crear figures d’una animalitat expressionista.

Llegim durant el recorregut de la mostra: “Aquí va treballar l’escultor més genial, inclassificable i internacional del romànic català, l’anomenat Mestre de Cabestany, conegut sovint com el Picasso del segle XII. A Sant Pere de Roda va emprendre l’obra més ambiciosa: la portada occidental, construïda entre el 1160 i el 1170, avui destruïda, que és el centre d’aquesta exposició. La seva producció, que imita l’art dels sarcòfags de l’antiguitat tardana i reaprofita marbres antics, es va posar al servei del prestigi de l’abadia empordanesa, construïda sobre una ambició: convertir-se en una mena de segon Sant Pere del Vaticà. Primer, a final del segle X, com un substitut del pelegrinatge a Roma i, més endavant, a la segona meitat del segle XIV, amb l’establiment d’un jubileu a imitació del romà.”

Per això, l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite és, de fet, la història d’una no-peça, la història de la desaparició –per devastació i vandalisme– de la portada, la gran obra de l’escultor anomenat Mestre de Cabestany al monestir. 

Sant Pere de Roda, un patrimoni popular

Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, defineix Sant Pere de Roda com “un monument extraordinàriament valuós del punt de vista patrimonial i extraordinàriament popular pels catalans”: “Tan popular és que, potser per això, no som conscients de quina vida ha tingut aquest monestir ni quins són els mites i les llegendes que l’envolten. I aquesta exposició ens aporta moltes sorpreses, en aquest sentit.”

Continua: “El museu ha de parlar de Catalunya, que és el nostre país, però des d’aquest país mirem el món. L’exposició aporta moltes peces de particulars que són molt a prop del monestir (la Selva de Mar, el Port de la Selva, Peralada, Vilajuïga i fins i tot Barcelona…) i, d’aquesta manera, aconseguim de fer un relat propi que és singular i únic, que és el que nosaltres podem fer i els altres no. Però també hi ha moltes peces que vénen del British Museum, del Louvre, dels Museus Vaticans, del Museu de Cluny… L’exposició conté la Bíblia de Sant Pere de Roda que torna de París, de la Biblioteca Nacional de França. El MNAC té la potència necessària per a aconseguir aquestes obres. I són aquests dos plans, el local i l’internacional, els que funcionen. Alhora, l’exposició ens permet de descobrir un escultor increïble del segle XII, del qual no sabem gaire cosa, però que va ser prodigiós. És un artista que es reconeix pel gest, les cares, els ulls…, cosa molt difícil d’aconseguir al segle XII. I també a l’exposició queda palès que entre romànic i romà hi ha una connexió molt forta.”

El comissari, Manuel Castiñeiras, advertia d’entrada, a la conferència inaugural: “Parlar del Mestre de Cabestany i de Sant Pere de Roda no és fàcil. El tema ens endinsa en tot un seguit de temàtiques paral·leles que van més enllà de la història de l’art i del romànic. És parlar de mites lligats a un monument i a un indret, el cap de Creus. També és parlar d’una traumàtica història patrimonial de destrucció, dispersió i recuperació tardana, en què el vandalisme dóna pas a la sublimació romàntica i al col·leccionisme.”

“Aquesta exposició és insòlita, inclassificable, com el mateix Mestre de Cabestany. Perquè en realitat el protagonista de l’exposició és el buit, la destrucció, el no-res en què es va convertir la portada de Sant Pere de Roda. Fragments de peces que són testimoni d’un passat gloriós de la història de l’art català i també europeu.”

“La portada realitzada pel Mestre de Cabestany a Sant Pere de Roda va ser destruïda i trossejada al primer terç del segle XIX. I, malauradament, tampoc no existeix cap dibuix que reprodueixi d’una manera fidedigna l’estructura i la disposició primitiva dels relleus. Tanmateix, a partir de l’estudi del material dispers i de fotografies antigues, d’abans de la restauració del 1995, s’ha pogut suggerir la composició d’aquest portal impressionant, que feia deu metres d’altura per sis d’amplada i que segurament s’estructurava en tres nivells.”

L’exposició aplega més de cent obres entre escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus. De la portada desapareguda, se n’exposen, per primera vegada, un relleu figurat trobat recentment, tres caps masculins, la cartel·la del Titulus Crucis de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta i dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica al segle XIX. El visitant també pot accedir a una reconstrucció hipotètica de la portada. L’exposició conté uns sarcòfags de pedra de l’època romana que impressionen i que podrien haver inspirat l’obra del Mestre de Cabestany.

Una recerca ambiciosa

La comunitat benedictina que vivia a Sant Pere de Roda va abandonar el monestir per traslladar-se a Vila-sacra el 1798. Gràcies a documentació inèdita conservada a l’arxiu de l’abadia de Montserrat, explica Castiñeiras, ara se sap que s’havia donat l’ordre d’enderrocar el monestir, però afortunadament no es va executar. Aquesta documentació, alhora, canvia en part el relat que s’havia fet fins ara, perquè els texts expliquen que van ser els mateixos monjos els qui van despullar el monestir de retaules, portes, finestres i teulades. I en van vendre tots els maons i les reixes. “Aquest buidatge va deixar el monument sense protecció i va fer que fos fàcilment presa del vandalisme. Els marbres de la portada del monestir també van experimentar un procés de destrucció i desmantellament, accelerat amb la instal·lació d’una bastida l’any 1832.” Una part de l’exposició relata detalladament tot aquest procés de destrucció i trossejament del conjunt, on van anar a parar alguns fragments de la portada i on es conserven avui.

L’exposició, apunta Castiñeiras, és marcada pel concepte de les parts pel tot i per l’estètica contemporània del fragment, a més del concepte de temporalitat múltiple, que va unit a la idea del material reciclat en art. En aquest sentit, la recerca feta per a l’exposició aporta moltes novetats. Per exemple, s’ha demostrat que el Mestre de Cabestany va agafar marbres antics esculpits de Carrara i del Proconès (una illa al costat d’Istambul) per convertir-los en noves escultures. “La seva obra –diu Castiñeiras– es manifesta amb l’ús conscient de l’art dels antics per a crear obra nova.” Un altre exemple: en èpoques posteriors, molts fragments van ser reaprofitats pels monjos i per veïns dels municipis del voltant en portes, finestres, menjadors, murs i balcons o per a fites de vinya.

Segons Castiñeiras, Sant Pere de Roda s’ha convertit en un mite contemporani de la història de l’art romànic: “El cap de sant Pere és una peça extraordinària. I mostra una cosa increïble, perquè és un diàleg amb tota la tradició mediterrània. La connexió amb les arrels mediterrànies és constant al monestir i es relaciona amb la manera de fer del Mestre de Cabestany, un geni creador i artista pertorbador: l’escultor feia una peça que semblava antiga, però que no ho era. Jugava amb el temps en el qual vivia. I potser el van cridar a ell perquè el mateix monestir de Sant Pere de Roda és una provocació, perquè és una arquitectura que sembla romana enmig del cap de Creus. I aquesta arquitectura no és sols història de l’art, sinó que també és ideologia. El monestir va buscar la protecció papal, va voler ser una segona Roma.”

El mite del Mestre de Cabestany

L’exposició no s’oblida dels historiadors que han estat imprescindibles durant el segle passat en la recerca de la portada i de l’escultor misteriós. Com Jaume Barrachina, director del Museu de Peralada, que va dedicar molts estudis a la portada del monestir. I, molt abans, el treball fotogràfic de Joan Subias conservat a l’Institut d’Estudis Catalans. O els estudis de Josep Gudiol conservats a l’arxiu de la Casa Amatller.

Llegim al recorregut de l’exposició: “La creació de la figura del Mestre de Cabestany és obra de l’historiador català Josep Gudiol i Ricart. [Que ara s’ha recuperat arran del conflicte judicial de les pintures murals de Sixena, perquè va ser ell qui les va salvar.] En un article publicat l’any 1944, presenta el Mestre de Cabestany com un escultor romànic extraordinari, que es caracteritza pel gust per les figures monstruoses, la deformació, un cànon extravagant i unes composicions desorganitzades. La historiografia catalana i internacional li va anar atribuint, com a artista anònim i itinerant, tot un conjunt d’obres escampades per l’arc de la Mediterrània occidental, que van de la Toscana a Navarra, passant pel Llenguadoc i Catalunya. També s’ha destacat que la inspiració directa del seu art en sarcòfags tardoromans li hauria permès de crear un art original.”

Diu Manuel Castiñeiras que les figures del Mestre de Cabestany són humanes, però d’una força animal. “Té aquesta manera de fer escultura que és absolutament trencadora al segle XII. Els misteris se centren en la seva formació i trajectòria, com també en la seva presència a Roda reutilitzant marbres antics de Carrara i del Proconès, probablement procedents de les ruïnes greco-romanes dels voltants, però que donen a la portada una categoria increïble, perquè hi aplegava tota la geografia de la Mediterrània. Parlem, doncs, d’un artista d’interès universal.” 

Amb tot, el comissari de la mostra també reconeix que hi ha molt de misteri encara: “Perquè els historiadors de l’art encara avui no hem arribat a un acord. Hi ha historiadors que pensen que el Mestre de Cabestany va tenir una formació tolosana, i és veritat que hi ha molts trets de l’escultura tolosana en ell, però és veritat que també va passar per Itàlia, per la Toscana, i que va aprendre molt de l’art a Pisa.” Sí que coincideixen tots els especialistes en la qualitat excepcional d’aquest mestre de l’escultura.