21.11.2024 - 18:05
|
Actualització: 21.11.2024 - 23:04
La nova llei de defensa espanyol, aprovada a començament d’aquest mes i publicada avui al BOE, permetrà de fer servir el català a tots els jutjats de l’estat espanyol, entre els quals el Tribunal Suprem (TS) espanyol o l’Audiència espanyola. La Plataforma per la Llengua avisa que és un avenç significatiu pel que fa als drets lingüístics. L’entitat va detectar al febrer que la nova llei es tramitava al congrés espanyol, i a partir d’aquí va plantejar-ne esmenes i va ajudar els partits a defensar-les durant la negociació.
“Els processos judicials començats als territoris de parla catalana podran continuar en català quan arribin a instàncies d’àmbit estatal, i aquestes instàncies hauran d’enviar en català els documents a les parts que ho desitgin”, diu la Plataforma en un comunicat.
A més, la llei orgànica també permetrà que un ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial a qualsevol punt de l’estat espanyol tingui dret a expressar-se en català si així pot defensar millor la seva posició. I el tribunal li haurà de facilitar, si cal, un intèrpret o un traductor.
Dues esmenes a la llei
En la llei, a l’article 10 s’ha afegit un apartat en relació amb els drets dels titulars del dret de defensa (les parts d’un procediment) i, d’altra banda, s’hi ha inclòs un article sencer, l’onzè, que vincula el dret de defensa a la llengua i fixa el dret a intèrpret o traductor.
Pel que fa a l’article 10, l’apartat “d” estableix que, “en els processos davant d’òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat”, els titulars del dret de defensa tenen el dret “d’utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en què resideixen o on hagin iniciat les actuacions judicials, així com de rebre en qualsevol d’aquestes llengües les comunicacions”. Això inclou el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, els Jutjats Centrals d’Instrucció, els Jutjats Centrals Penals i altres òrgans judicials centrals. “Gràcies a aquest afegitó, els implicats en un procés judicial podran relacionar-s’hi i expressar-s’hi en català sempre que resideixin a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, o que el procediment legal s’hagi iniciat en algun d’aquests territoris”, comenta la Plataforma.
En relació amb l’article onzè, la llei orgànica preveu que qualsevol persona vinculada al procés (les parts, els representants, els testimonis o els pèrits) pugui expressar-s’hi en català o en la llengua que asseguri millor la seva defensa. “En aquest cas, el dret s’estén a tots i cadascun dels tribunals de l’Estat espanyol (per exemple, al jutjat número 3 de civil de Sevilla) i inclou no només les llengües oficials, sinó també qualsevol altra llengua utilitzada per la persona afectada”, comenta l’entitat.
