NOUS ÀUDIOS: De Alfonso: ‘Jo sóc espanyol per sobre de tot, però a mi m’enfonsa, tinc família’

El diari Público ha publicat aquesta tarda un nou enregistrament de la conversa entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. S’hi sent el ministre com mira de convèncer el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya que no li passarà res i trama la manera que ningú no surti escaldat d’una possible investigació contra familiars de líders independentistes. Fernández fins i tot es compromet a fer les gestions necessàries perquè la fiscalia emprengui les investigacions que calgui.

A la primera part de la reunió, De Alfonso mostra a Fernández Díaz dos documents sobre nomenaments presumptament irregulars, signats per Francesc Homs, llavors conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat. Aquests nomenaments corresponen suposadament a dues familiars de Felip Puig. Quan lliura aquests documenta al ministre, ell li diu: ‘És que clavar-li un cop a l’Homs …’

Ací podeu escoltar el primer fragment i llegir-ne la transcripció:

—Jorge Fernández Díaz [J. F. D.]: Això, això… si això es publica a tu et perjudica, no?

—Daniel De Alfonso [D. A.]: A mi em mata, perquè això es pot publicar si ho vols, ministre… Si vols que es publiqui, jo em comprometo que es publiqui, però deixa’m que abans tanqui l’expedient, enviï la proposta d’informe dient que s’ha d’anul·lar, etc, etc. I tres o dos mesos després, un periodista ho esbrina. Però ara… és que ara no ho tinc tancat  ni assignat…

—J. F. D.: Això la fiscalia t’ho afina, fem una gestió.

—D. A.: Si la fiscalia em diu: ‘Escolta, ho he llegit’, jo llavors tanco els informes i…

—J. F. D.: Quant temps necessites per a tancar-ho?

—D. A.: Tres setmanes.

— J. F. D.: T’ho dic perquè una vegada tingui ho la fiscalia ja pot sortir.

—D. A.: És clar, si va a la fiscalia, pot sortir tot el que sigui… Jo… com que ha sortit un any i mig després d’això d’en Jordi Pujol júnior. Nosaltres trucarem a la fiscalia l’abril del 2013.

—J. F. D.: O sigui, tu això d’aquí a dues o tres setmanes, ho podries tenir?

—D. A.: Sí, ja ho tinc tancat. L’única cosa que he de decidir és si va a la fiscalia, que ja en tinc un esborrany, o si ho envio a la Direcció General d’Afers no sé què de Presidència del govern d’aquí, perquè…

—J. F. D.: Què és el que em puc quedar jo? Què és el que em puc quedar jo?

—D. A.: Aquestes són les dues resolucions.

—J. F. D.: Aquesta és la meva, oi?

—D. A.: I aquesta seria… Sí, aquestes són les dues, les dues… I això seria dels documents originals que tenim. I això seria l’informe, la proposta que jo faig a la fiscalia, és a l’esborrany…

—J. F. D.: Això m’ho pots deixar?

—D. A.: Sí, però aquest pensa que aquí.

—D. A.: A mi… a mi… Jo vinc per això, ministre. Jo sóc espanyol per sobre de tot, però a mi m’enfonsa, tinc família.

—J. F. D.: No, no. És que el tema aquí és per a parlar amb el fiscal general i dir-li: ‘Escolta, mira, hi ha això, no? M’explico…

—D. A.: Sí, sí, sí.

— J. F. D.: Això sense això, és el mateix, no? [revisant papers]

—D. A.: Bé, és l’informe. És l’informe que tinc redactat.

—J. F. D.: Ho coneix això la fiscalia, o no?

—D. A.: No, no n’he pas parlat, amb ells.

—J. F. D.: No, perquè ell pot tenir un criteri i… m’explico el que et vull dir, no?

—D. A.: Sí, sí. Ell no ho coneix. Ni la fiscalia ni ningú. Això ho tinc jo perquè vagi ràpid. Tinc el de la fiscalia, tinc el que aniria a la Direcció General d’Afers Jurídics de la Generalitat…

—J. F. D.: Jo puc fer la gestió amb el fiscal general. Dir-li: ‘Mira, hi ha això. I mira a veure si… i tal, no?’. Però és clar, em demanarà documents.

—D. A.: Podem fer una cosa. La setmana que ve tinc una reunió amb en Pedro…. amb Fernando Bermejo, fiscal anticorrupció.  Reunió-dinar amb ell. Li ho ensenyo, que s’ho llegeixi davant meu, que s’ho aprengui i que ell mateix truqui a la fiscalia o el que sigui. O que a través d’en Sabina que…

Ací podeu escoltar el segon enregistrament:

De Alfonso comença a preocupar-se pel que li pugui passar a ell. Llavors el ministre espanyol mira de calmar-lo:

—J. F. D.: Res, res, no et preocupis, que no vull atabalar-te. Però, és clar, és que això seria prevaricació i això… es troba en un merder, aquest senyor, eh?

—D. A.: És interessant.

—J. F. D.: Per això ho dic, és clar. Això és un torpede a la línia de flotació…

—D. A.: Jo, amb aquests documents —que aquests, com no tenen capçalera ni res, els podeu haver obtingut…–, amb aquests documents i sabent que es refereixen a dues germanes, en la mateixa època… Aquests podrien sortir, no?

—J. F. D.: Però jo crec que si surten val més que hagin anat primer a la fiscalia. El que seria ideal és: si això és al jutjat i surt, ningú no sospitarà que surt de la policia ni d’investigacions policíaques; ningú no en sospitarà. Això sí, els funcionaris de torn, els periodistes que sempre són allà, l’amic del fiscal… –moltes vegades, quan publiques, generes una pressió mediàtica i al final fas que coses que interessen–, que ho tinguin.

—D. A.: Bé…

—J. F. D.: Saps què et vull dir?

—D. A.: Potser podria ser un arma que tingués per si el president decidís fer aquesta trucada per posar a les coses al seu lloc; pot ser una arma també: “Ei, que sapigueu que tenim coses que ens callem.” Jo només et demano, ministre, que comprenguis la meva situació a Catalunya. No sóc de la Generalitat, l’oficina no pertany a la Generalitat, som independents. Els hem clavat un cop als morros amb Ramón Bagó, els hem trinxat el sistema sanitari, els hem acusat, els fem la punyeta al CTT [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació]. En definitiva, jo sóc espanyol, ho tinc clar, però estic en una situació que haig de ballar allà.

—J. F. D.: És clar, és clar. Això…

—D. A.: Això, i sabent que són dues germanes i dues cunyades…

—J. F. D.: És que són dues germanes, dues cunyades de Felip Puig, per una banda, i l’Homs per una altra. Home…

—D. A.: Justa la fusta. Però jo crec que es fa més pupa si es vol fer pressió, jo crec que seria més sibil·lí, jo seria més de ‘calla i fot-li’… Els fem pressió, però en un tu-a-tu; fem la pressió en un tu-a-tu. Perquè a la premsa, ells jugaran al contraatac de premsa. Ells tenen TV3, tenen els diaris d’allà i ho faran de manera que la gent sobretot s’emprenyi més. Jo crec que si això ha de sortir, que sigui una vegada que estigui ben lligat, ben amarrat. Si això arriba al jutjat, ja no poden dir que no; això ja és en un jutjat…