La Nova Aliança Flamenca guanya les eleccions a Flandes i els liberals a Valònia

  • El primer ministre belga, Alexander De Croo, visiblement emocionat, ha plegat i continuarà en funcions

VilaWeb
VilaWeb – Agències
10.06.2024 - 17:02
Actualització: 10.06.2024 - 17:12

La Nova Aliança Flamenca, N-VA, ha guanyat les eleccions al Parlament de Flandes, per poca diferència respecte del partit d’ultradreta Vlaams Belang. Així, l’N-VA ha aconseguit el 23,88% dels vots i 31 escons, els mateixos escons que ha aconseguit Vlaams Belang, amb un 18,50% dels vots. Tots dos partits tenen plegats la meitat dels diputats de la cambra.

En l’anterior legislatura, l’N-VA va pactar amb els demòcrata-cristians de CD&V, que ara tenen 16 diputats, 3 menys que fins ara, i els liberals d’Open Vld, que té 9 escons, 7 menys. Això fa que tots 3 partits ja no tinguin la majoria absoluta i hagin d’ampliar l’acord o cercar alternatives.

En aquest parlament també hi ha els socialdemòcrates, el PVDA, que té 9 escons, 5 més que l’any 2019, i Endavant, que en té 18. Els Verds també en tenen 9, amb una baixada de 5 diputats, i la llista de Fouad Ahidar ha aconseguit un sol diputat.

A les eleccions federals, l’NV-A també ha estat la primera força a Flandes, amb el 16,7% dels vots en total, per davant del Vlaams Belang. A Valònia ha triomfat Moviment Reformador, amb un 10,3% del total, i ara la formació de govern dependrà de pactes entre uns quants partits.

El sistema belga, en què les famílies polítiques tenen partits mirall a Flandes i Valònia, fa que l’executiu depengui d’una coalició de formacions variada, encara que en principi es podria reeditar el govern actual que aglutina set partits. Els nacionalistes de l’N-VA han aconseguit 24 diputats en total, amb el 25% de vot a Flandes, i resisteix davant el Vlaams Belang, que puja de 2 escons, fins a 20, però no ha complert els pronòstics que preveien que guanyés les eleccions. Darrere hi ha els socialistes flamencs, Endavant, que creixen fins als 13 escons i CD&V, amb 11.

Cal baixar al cinquè lloc per trobar els liberals d’Open Vld, que perden cinc escons en aquestes eleccions, una patacada que ha causat la dimissió del primer ministre, Alexander De Croo, que, visiblement emocionat, va anunciar que plegaria i que continuaria en funcions.

El contrast per als liberals ha estat Valònia, la regió francòfona de Bèlgica, on ha aconseguit la victòria la seva formació germana Moviment Reformador, amb el 29,6% dels vots i 20 escons, 6 més que no tenia fins ara. Darrere seu, el Partit Socialista ha retrocedit i n’ha obtinguts 16, 4 menys que el 2019, i pugen els Compromesos, demòcrata-cristians, han pujat fins als 14 representants, 9 més.

Els comicis confirmen l’esfondrament de les formacions verdes, que perden 12 escons en total entre Flandes i Valònia. En canvi, guanya pes el comunista Partit del Treball de Bèlgica, amb 15 escons en total i gairebé el 10% del total dels sufragis.

Per tant, malgrat l’avenç de la ultradreta, l’actual coalició de govern que encapçalava fins ara De Croo amb quatre famílies polítiques –liberals, socialistes, demòcrata-cristians i verds– i set partits té els números per a reeditar-se, si bé durant la campanya unes quantes formacions s’havien obert a pactes amb les forces de Flandes, fins ara excloses del govern federal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any