Nous vins d’Alacant, fins i frescs, propis d’un mediterrani que fuig dels tòpics

  • Un tast de vins a la Barcelona Wine Week mostra el moment contemporani, nou i atractiu, d’aquest territori vinícola

VilaWeb
Montserrat Serra
11.02.2023 - 21:40
Actualització: 12.02.2023 - 19:08

El territori vinícola de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Alacant viu un moment de renovació, de mirades noves i contemporànies, amb joves elaboradors que interpreten la mediterraneïtat dels seus vins per mitjà de l’expressió de finor i frescor, fugint dels excessos de color i de grau. Mostrar les virtuts d’alguns d’aquests vins va ser el propòsit del tast Sòls pobres. Vins rics. La diversitat DOP Alacant, que es va fer dins la Barcelona Wine Week.

Conduït pel Master of Wine Pedro Ballesteros, que va fer la tria dels vins, també van participar en el tast comentant els vins l’enòleg i viticultor Pepe Mendoza, de Casa Agrícola, on elabora vins a la zona del Vinalopó i a la Marina Alta, i l’enòleg David Carbonell, que ha tirat endavant projectes vinícoles diversos en aquest territori i que ha recuperat els vins d’un celler històric amb la Colección Toneles Centenarios.

Pedro Ballesteros va emmarcar la sessió recordant que Alacant és un territori vinícola que ho té tot. Durant anys va ser la principal zona productora de vins del món i en l’anonimat, els seus vins donaven color i grau als vins de la Borgonya i de Bordeu. Són vins històrics. Però aquesta vegada el Master of Wine va voler valorar alguns dels vins que es fan avui, que troben la singularitat del territori vinícola alacantí gràcies a trobar-se a si mateixos i no pas a assemblar-se als altres. Això vol dir elaborar uns vins que expressen la seva identitat, en els diferents terrers, la feina i recuperació de les varietats autòctones, fugir de la idea que un paisatge mediterrani és sinònim de vins alcoholitzats, molt negres i pesants. Ballesteros diu que això és un tòpic que alguns enòlegs de la generació actual d’elaboradors han trencat. Per això tastarem un moscatell sec fet amb àmfora del vessant sud del massís del Montgó; un vi fet a partir d’un cupatge de les varietats monestrell, arcos i bonicaire (aquestes dues darreres, recuperades); un vi de mínima intervenció fet amb la varietat giró (també recuperada) i una monestrell fina i fresca, que s’allunya del vi fet fins ara amb aquesta varietat.

D’esquerra a dreta: Pedro Ballesteros i els enòlegs David Carbonell i Pepe Mendoza.

Àmfora Blanc sec
Celler les Freses, de Jesús Pobre
Aquest vi neix al sud del massís del Mongó, al poble de Jesús Pobre, administrativament lligat a Dénia. És un territori que conserva un poblat iber del segle VI aC, on ja s’elaborava vi. Aquest vi que tastem és fet 100% de moscatell d’Alexandria i és elaborat en àmfores fetes pel ceramista Carles Llarch amb terra de la mateixa finca i amb la forma de les àmfores trobades a la zona.

L’enòloga i propietària del celler és Mara Bañó, que amb els vins pretén recuperar la dignitat de la moscatell, la més emblemàtica de les varietats blanques d’Alacant. Bañó presideix l’Associació de Vins Singulars i de Poble de la Marina Alta.

Àmfora és un vi sec de moscatell (habitualment la moscatell serveix per als vins dolços), conreat en dues parcel·les: les Freses (terra vermella argilosa) i l’Alqueria de la Colomer (calcària), totes dues a nivell de la mar. Fa la fermentació amb llevats propis amb peu de bóta i criança de set mesos sobre les seves mares, en àmfores de fang de 350 litres, sense fred. L’àmfora es desfanga una sola vegada, per preservar al màxim el caràcter de les parcel·les i de l’anyada.

Luis XIV Ánforas 2021
Celler La colección de toneles. Vi del Paratge de Canyada
El poble de la Canyada és a l’Alt Vinalopó, a l’extrem occidental de la Vall de Biar, just per sota de la Terra dels Alforins, una altra zona vinícola singular del País Valencià, però que correspon a la DO València.

Aquest és un vi elaborat per David Carbonell a partir del cupatge de monestrell (60%), arcos (30%) i bonicaire (10%). És un vi de vinyes plantades ara fa seixanta anys en vas i de secà, a 560 metres d’altitud. Aquest vi també s’elabora en àmfores ceràmiques, on passa quatre mesos. És un vi que fuig de la fusta, i per això aconsegueix una gran frescor. Carbonell explica que aquest territori té cultura de l’aigua i del sòl, on les vinyes són en terrasses de pedra seca, que ja van començar a alçar els ibers. Destaca la recuperació de varietats autòctones que fa tan sols unes dècades es van anar deixant de conrear perquè donaven poc color, poc grau o es collien primerenques. És el cas de la varietat arcos, que ara en context de canvi climàtic apareix com una varietat molt adequada. L’enòleg també destina un espai a criticar la instal·lació de plaques solars en territori agrari, una part del qual és vinya. Recorda que la zona d’Alacant perd hectàrees de vinya i que aquests macroprojectes maten el terrer. Es demana per què les plaques no s’instal·len en zones més desèrtiques, que també n’hi ha.

Pedro Ballesteros tasta el vi i rebat l’afirmació de David Carbonell quan diu que la seva voluntat és tornar a fer els vins que es feien abans. Ballesteros li diu: “Però si no s’havien fet mai vins tan bons com els que feu ara!”

Giró d’Abargues
Celler Pepe Mendoza, terres de la Marina Alta – Lliber
El lema que llegim a l’etiqueta d’aquest vi diu: “Vins artesans del Mediterrani.” Pepe Mendoza explica que ell vol fer vins pel món i que aquest vi de la varietat autòctona giró prové de dues vinyes centenàries, la de las quebradas i la de las estepas. Contenen sòls ferrosos i vermells, per això l’entrada en boca mostra una certa astringència.

Ballesteros recorda la primera visita que va fer a aquest celler i diu: “En la duresa del paisatge vaig tastar monestrells delicades, fresques, d’alcohol moderat. Pepe Mendoza fa reviure la giró, per això l’anomenen Míster Giró [riu].”

I al seu torn, Mendoza diu: “El Mediterrani que em representa és el de la planta petita i el de les herbes aromàtiques, de l’espígol.” I, certament, que la giró és una varietat per excel·lència mediterrània, perquè és a Alacant, Mallorca i Sardenya. És una planta de cicle curt: comença la floració al març i es verema el 20 d’agost. És per això que es cultivava ací, perquè es collia abans que la monestrell, que es veremava el mes d’octubre. La giró es guardava per al vi de consum diari, més lleuger. És una varietat delicada, que arranca d’hora i madura a poc a poc. “Aquest vi és molt equilibrat, elegant, molt del meu Mediterrani”, comenta Mendoza. Es guarda catorze mesos en barriques de dos anys, tres i quatre. És una varietat amb molt potencial de vida.

Delit. Monestrell 2019
Celler Finca Collado
Vi d’una sola parcel·la de vinya de raïm monestrell. Són ceps de més de cinquanta anys situats a les Salines, a prop de la Vall del Vinalopó, en terreny franc-arenós. Joan Guia és l’enòleg que elabora aquest vi. És una monestrell madura però també molt fresca i elegant. Fa una maceració de deu dies en barriques de 600 L obertes i després de la fermentació malolàctica el vi es passa a bótes noves de roure francès, on es cria amb les seves mares i mares de raïm chardonnay durant dotze mesos.

Salinas 1237 2015
Celler Sierra Salinas
Per acabar el tast, Pedro Ballesteros va voler posar un vi de monestrell elaborat a l’estil de fa vint anys i trenta: sobremadurat, consistent, amb molta fusta i color intensíssim, en cupatge amb varietats franceses. Posar-lo va ser una manera de reconèixer també que aquesta mena de vi, que ara no és tendència, va ser un pas de transició imprescindible per arribar als vins tastats en aquesta sessió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any