Nosaltres, les simonianes

"Nosaltres, les simonianes, declarem amor infinit per la Isabel-Clara Simó. Llegiu-la, és el millor homenatge a aquesta gran alcoiana universal, gran dama de les lletres catalanes"

Gemma Pasqual i Escrivà
20.10.2021 - 14:59
Actualització: 20.10.2021 - 16:59
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Som moltes les que ens declarem admiradores absolutes de la vida i obra de l’estimada Isabel-Clara Simó, simonianes fins al moll de l’os, i una de les més fervents és l’escriptora Núria Cadenes. Així ho demostra en el magnífic recull d’articles No tinguis èxit, publicat per l’editorial Comanegra, en què ens retrata la Isabel periodista. “Dimoni de dona que ens oferia art i així condensat, també en les perles i en els rocs a la faixa i els interrogants que són les seves columnes d’opinió”, diu Cadenes.

El pròleg és tota una declaració d’intencions: “Que la Isabel-Clara Simó és una de les plomes imprescindibles de la literatura catalana contemporània ha estat dit i redit i demostrat. I no passa res si ho repetim un altre cop.” Sí, senyora, una i mil vegades, si cal, i mai seran prou.

El títol del llibre, Cadenes l’ha manllevat del “Decàleg de l’escriptor català”, que Simó va publicar a la revista el Temps el 1999 i que no ha perdut un bri de vigència. Tant és així que penso emmarcar-me’l i tenir ben presents, cada dia, les sàvies i iròniques paraules de l’escriptora d’Alcoi. “No tinguis èxit. L’èxit fa que siguis vulgar, barroer i purament comercial. Fracassar llibre rere llibre és la teva millor garantia.” Perquè Isabel era i és una escriptora d’èxit, molt i molt estimada i molt i molt llegida pels lectors, que és el màxim a què pot aspirar qualsevol escriptor.

Parem esment en el primer punt del catàleg: “Mor-te. Un escriptor mort és homenatjat, celebrat i recordat en moltes ocasions. Estar viu és un estat incòmode per a un escriptor.” Clarivident Isabel-Clara Simó, que ha estat més homenatjada morta que viva. Tothom sap que la ploma esmolada d’aquesta gran escriptora feia sentir-se incòmodes a més d’un.

Cultura, feminisme, nació i molta humanitat traspuen pàgina a pàgina del llibre. El darrer article, el que Isabel va publicar arran de la mort del seu fill, és tot emoció, intensitat i també fortalesa, tal com era ella: “He fet els llits, he rentat els plats del sopar, he preparat l’esmorzar i m’he assegut a llegir l’Avui, com cada dia. De seguida, em vestiré de negre, en un ritual ancestral, i aniré al soterrat del meu fill. És ell qui m’havia de soterrar a mi: quin maligne fat ens ha canviat tan injustament els papers?”

“Tan ella, sí. Tan forta. Tan guapa. Tan fonda. Tan lliure. Tan riallera. Tan reflexiva. Tan expansiva. Tan compromesa. Tan escriptora. Tan alcoiana. Tan Isabel. Tan Clara”, com diu la Núria Cadenes.

Nosaltres, les simonianes, declarem amor infinit per la Isabel-Clara Simó. Llegiu-la, és el millor homenatge a aquesta gran alcoiana universal, gran dama de les lletres catalanes. Llegiu No tinguis èxit, un recull molt encertat de la Núria Cadenes, no us deixarà indiferents, gaudireu.

Per cert, si sou a València, no deixeu de visitar la Fira del Llibre el 22 d’octubre, a les 19.15, la Núria Cadenes i els comanegres en fan la presentació mundial. Les simonianes no ens ho perdrem.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes