Nosaltres, els desagraïts

  • El paper soviètic en la victòria contra Hitler no l'acabem de pair bé

Andreu Barnils
08.06.2024 - 21:43
Actualització: 09.06.2024 - 09:33
VilaWeb
Fotografia icònica de l'exèrcit soviètic hissant la bandera a Berlín, damunt del Reichstag (fotografia: Yevgeny Khaldei/Adam Cuerden/Wikimedia Commons).

Ho hem tornat a fer. Els occidentals hem celebrat els vuitanta anys del desembarcament de Normandia, com la clau per a entendre la derrota nazi a la Segona Guerra Mundial. Ens hem tornat a descuidar dels russos i del paper de l’URSS en la derrota nazi. Continuem convençuts del paper predominant i gairebé exclusiu dels americans en la derrota de Hitler. Deu ser el far imperial dels EUA que aconsegueix el miracle, i també dècades de pel·lícules de Hollywood, llibres, televisions.

El miracle no és menor i és aquest: van morir molts més soldats alemanys al front de l’est que no pas al de l’oest. Van morir molts més soldats alemanys de bales soviètiques que no de bales americanes. I nosaltres, oh, miracle, ni ho sabem. Les xifres de morts alemanyes en l’un front i en l’altre divergeixen, ballen, segons la font, però coincideixen en un punt: van morir més soldats alemanys a mans soviètiques que no pas a mans occidentals. Uns quants exemples:

El total de soldats alemanys morts o desapareguts en combat durant la Segona Guerra Mundial es calcula que fou de 3,9 milions. Al front de l’est, 2,12. Al de l’oest, mig milió. Aquí en teniu la taula, més detallada, que apareix a la Viquipèdia en anglès, i basada en fonts alemanyes:

Captura-de-pantalla-2024-06-08-a-les-12.44.11-p.m.-08162043-1024x586.png

“Els desembarcaments de Normandia no tenen la mateixa ressonància simbòlica a Alemanya que en la memòria angloamericana. Segons que diu l’historiador militar Peter Lieb, en un llibre sobre els desembarcaments publicat aquest mes, n’és la raó principal el paper aclaparador que té el front de l’est en la memòria alemanya: ‘Entre el 1940 i el 1943 tots els ulls d’Alemanya eren posats en la Unió Soviètica’, diu Lieb. El maig del 1944 1,85 milions de soldats alemanys havien mort o havien estat capturats (els historiadors situen la balança de pèrdues militars totals entre l’est i l’oest de nou a un)” (The Guardian).

“Segons les xifres oficials de la Wehrmacht, més de 2,1 milions d’alemanys van ser assassinats al front de l’est entre el començament de l’operació Barba-rossa i el primer de gener de 1945. Centenars de milers més van morir en combat mentre les forces soviètiques avançaven cap a Berlín. Hom calcula que 2.384.000 civils alemanys van morir entre el 1944 i el 1946 durant la invasió soviètica i els trasllats forçosos de població posteriors a les províncies orientals, cedides a Polònia després de la guerra” (Britannica).

“El front de l’est va ser decisiu en el resultat de les operacions europees durant la Segona Guerra Mundial i, finalment, va ser la causa principal de la derrota de l’Alemanya nazi i de les nacions de l’Eix. Segons l’historiador Geoffrey Roberts, més del 80% de tots els combats de la Segona Guerra Mundial van ser al front de l’est” (Viquipèdia).

“Les xifres oficials de baixes de l’OKW (Alt Comandament de les Forces Armades nazis) indiquen que el 65% dels soldats de l’exèrcit morts/desapareguts/capturats ho van ser al front de l’est, del primer de setembre de 1939 al primer de gener de 1945 (quatre mesos i una setmana abans de la fi de la guerra), sense especificar les pèrdues de la Kriegsmarine i de la Luftwaffe” (Viquipèdia).

El dictador Stalin, el criminal soviètic, l’assassí de pobles, un dels tirans més cruels que ha donat la Terra, va ser determinant en la derrota de Hitler. I no ho acabem de pair, ni d’agrair-ho. Fàcil no ho és, però podem intentar-ho: un criminal ens va ajudar a matar-ne un altre. Doncs no ho fem i ens estimem més de viure en la bombolla de la versió americana dels fets.

Qui no es consola és perquè no vol: no sempre hi hem viscut, els europeus, en aquesta bombolla. Explicava l’agència AFP que l’any 1945 hom va demanar als francesos qui havia estat més decisiu en la victòria aliada. El 57% dels francesos van dir l’URSS. I el 20%, els Estats Units. L’any 2004 van tornar-ho a demanar i els resultats van tombar-se completament: el 20% va dir l’URSS i el 58%, els Estats Units. Juraria que ara les xifres encara serien pitjors. I la bombolla, encara més inflada. Deu ser el far imperial dels EUA que aconsegueix el miracle, i també dècades de pel·lícules de Hollywood, llibres, televisions.

Tenim les xifres davant els ulls (xifres que no són cap secret, ni manegades per conspiranoics. Figuren a la Britannica, a l’AFP i a la Viquipèdia), però no arriben al discurs oficial. I menys ho faran ara que tenim un imperialista com Putin envaint Ucraïna.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any