Fa uns anys vostè comentava en una entrevista que en el seu treball professional ha tocat diferents camps d’estudi, i que ha treballat en lingüística matemàtica sense posseir cap títol en matemàtiques. Per altra banda, fa uns mesos, en una conferència de premis Nobel, un dels convidats va acusar la premsa que, quan vol oferir una visió equilibrada, confronta contínuament l’opinió d’experts reconeguts amb la de persones amb coneixements bàsics sense tenir en compte la reputació i historial científic dels primers. En la seva opinió, qui és competent per parlar d’un tema científic concret?
Doncs, el qui sap de la matèria. Ara bé, conèixer la matèria és independent de les inicials que portes davant del nom: llicenciat, doctor, professor…
No sé qui va dir això… però podria tenir tota la raó. Vull dir, si algú que no sap res de, per exemple, enginyeria nuclear fa comentaris sobre centrals nuclears sense adduir cap prova, millor no fer-li cas.
D’altra banda, però, si una persona s’ha dedicat a estudiar enginyeria nuclear pel seu compte i coneix el material pertinent i senzillament no posseix el títol corresponent i parla sobre el tema, és correcte. Hi ha gent que fa feina de primera i publica en revistes professionals que no ha fet un curs de lingüística en la seua vida. Han après pel seu compte. De fet, jo sóc un exemple més d’això.
Les credencials i els coneixements són dues coses diferents. Pots conèixer i entendre una matèria sense tenir les credencials, i pots tenir les credencials i no saber o entendre de la matèria.

En aquesta conferència també es va parlar de l’amenaça que representa l’estil de vida occidental per a la biodiversitat, i el valor d’aquesta per a l’elaboració de fórmules farmacèutiques i perquè ens dóna la possibilitat d’aprendre d’altres espècies que tenen òrgans que semblen funcionar millor que els nostres. Seguint la mateixa lògica, per què pensa vostè que la diversitat lingüística és valuosa i mereixeria ser protegida?
Per la mateixa raó per la qual estic a favor de protegir la ciutat de Venècia de la seua destrucció per les inundacions. Representa una gran fita de la creativitat humana i cal preservar-la. Cada llengua constitueix un dipòsit d’una forma concreta de riquesa i varietat cultural. No fa falta argumentar per què cal protegir-les… Tothom es va disgustar quan el museu de Bagdad va ser destruït. Per què? Perquè és un dipòsit de la gran riquesa de la civilització humana. I cadascuna de les llengües d’Austràlia central és el mateix.

I creu vostè que l’estil de vida occidental representa igualment una amenaça per a la diversitat cultural i lingüística?
Per descomptat. La major part d’aquest debat gira al voltant de les llengües aborígens, de societats pretecnològiques, l’Amazònia i altres zones semblants. Però a Europa passa el mateix, i en els dos darrers segles d’una manera espectacular. El nombre de llengües a Europa ha minvat dràsticament durant la darrera o les dues darreres generacions.
Hi ha molta gent jove que no pot parlar amb l’àvia perquè aquesta parla una llengua “local”, mentre que els seus néts han après el que s’anomena llengua estàndard –italià, espanyol, alemany–, que són segones llengües per a la majoria de la gent però que han esdevingut les llengües dominants. Mentrestant, l’enorme varietat de les altres llengües desapareix ràpidament. De fet, Europa acull un dels principals projectes d’investigació lingüística del moment. El patrocinat per la Unió Europea s’anomena Cartography Project i el seu objectiu és estudiar la gran varietat lingüística d’Europa abans que les llengües desapareguen, perquè aquestes desapareixeran en una o dues generacions.
A Itàlia, per exemple, hi ha una gran varietat de llengües. Ells les anomenen dialectes, però això no vol dir res, vol dir que Itàlia està pintada tota d’un color en el mapa, però en realitat són llengües diferents, mútuament incomprensibles, i van desapareixent per la uniformació de la societat sota la formació de l’estat nacional, les comunicacions, la televisió, el sistema educatiu nacional i aquestes coses. Això llima totes les diferències lingüístiques. Així, el que ocorre a Europa és suficientment radical, semblant al que passa a l’Amazònia, Nord-amèrica, Mèxic i a tot arreu. Ocorre en tot el món. Però hi ha poca consciència general del fet que està passant just al cor d’Europa. I l’única raó per la qual no passa als EUA és que els EUA són un territori extraordinàriament uniforme. Els EUA, Canadà i Austràlia són extremadament uniformes des del punt de vista lingüístic, i això és així perquè els colonitzadors van exterminar la població indígena. Si els mongols hagueren conquistat Europa i matat tothom, aleshores Europa també seria uniforme lingüísticament.

Entrevista publicada al número 39 de Mètode (Tardor 2003). Llig-la sencera a la web.

Carme Pastor Gradolí

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb