A les hores en punt, una cua endreçada es forma davant el número 61 del Moll de Ponent del port de Maó. La gent espera una barca groga que els durà a l’illa del Rei, però es veu d’una hora lluny que no són els típics turistes que van a fer una volta pel port natural més gran de la Mediterrània. Els delaten els vestits llargs, camises i sabates de taló, que substitueixen les disfresses estiuenques habituals rematades amb xancletes.

Una bandera espanyola riveteja el coll del polo del senyor que tenim just davant nostre. Quan arriba el torn de pujar al seu grup, els fan veure que tenen tiquets per a les 9 de la nit i no per a les 19.00. Com que la barca va plena, els toca restar en terra. L’home del polo fa un comentari de mal gust sobre els problemes de deixar que les dones s’ocupin de les qüestions logístiques. Els altres riuen, incloses les senyores. La barca se’n va en direcció a l’entrada del port, cap a l’illa del Rei.

A l’arribada, una roca gegant de color rosa és el primer que sorprèn els visitants. És una estàtua de Franz West del 1996. Alguns potser també se sorprendran que la bandera de Menorca no sigui cap de les sis que onegen al vent per donar la benvinguda al nou gran projecte dels reconeguts galeristes suïssos Iwan Hauser i Manuela Wirth, inaugurat ara fa un mes. La parella gestiona una quinzena de galeries i centres, entre els quals el museu a l’aire lliure Chillida Leku del País Basc i un de semblant al de Menorca a Somerset, al sud-oest d’Anglaterra.

Les instal·lacions de l’illa del Rei són d’accés lliure i el preu de la barca, anada i tornada, és de cinc euros. Els nou arribats es dispersen lentament pels jardins que envolten els 1.500 metres quadrats que ocupa el centre d’art, distribuïts en vuit galeries, una botiga i un restaurant. L’arquitecte argentí Luis Laplace ha estat l’encarregat durant dos anys de reconvertir i donar forma als annexos d’un antic hospital naval del segle XVIII. Sense estridències i respectant el format original.

Els jardins són una autèntica delícia i s’hi poden veure peces de Joan Miró i Eduardo Chillida. L’escultor basc tenia una casa anomenada “Quatre Vents” a Sant Lluís, entre Alcaufar i l’Algar, i durant una època passava temporades llargues a Menorca. També hi ha una aranya gegant de Louise Bourgeois, ideal per a fer-s’hi fotografies entre les potes. Tot i que no formen part del catàleg, amb paciència també es poden veure unes sargantanes que són espècie protegida perquè només n’hi ha a l’illa del Rei. Salvant totes les distàncies, perquè la quantitat d’obres exposades a l’aire lliure és petita, aquests jardins entronquen amb la filosofia de museus com el Kröller-Müller dels Països Baixos i el Louisiana danès.

Els espais de les diferents galeries amb sostre els ocupen quadres i obres de l’artista afroamericà Mark Bradford, que de jove havia viscut a Mallorca. Són sobretot peces abstractes, creades a partir de la superposició de diferents capes de paper. La mostra, creada expressament per a l’ocasió, s’anomena “Masses and Movements” i vol ser una reflexió sobre els moviments migratoris i la pandèmia. Com que el projecte de Hauser & Wirth també inclou una part formativa, hi ha un taller perquè els més menuts puguin fer les seves creacions i Bradford mateix hi farà unes sessions de treball amb joves creadors.

La directora, Mar Rescalvo, m’explica que el projecte educatiu, creat juntament amb l’Escola d’Art de Menorca, els fa especialment feliços perquè els permet de connectar amb iniciatives locals. Educació, conservació i sostenibilitat són tres pilars comuns en tots els projectes dels galeristes suïssos. Rescalvo diu que reben una mitjana de sis-cents visitants diaris d’ençà que van obrir i que, a més de passejar pel jardí dissenyat per Piet Oudolf i admirar les escultures a l’aire lliure i l’exposició de Bradford, també tenen molt d’èxit els productes artesans locals de la botiga i el restaurant Cantina, gestionat per les bodegues Binifadet. Tot plegat, contribueix a donar vida a aquesta illa històrica enmig del port de Maó.

La connexió amb la realitat de Menorca també és un dels aspectes que destaca el vice-president i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell de Menorca, Miquel Àngel Maria, de Més per Menorca. Arran de certes crítiques que qualifiquen el projecte d’elitista, Maria destaca justament el fet que és un espai que cerca la relació amb Menorca i la seva gent, que ha posat professionals locals al capdavant de la galeria i que d’ençà del primer moment ha establert sinergies amb entitats com el Museu de Menorca, l’Escola d’Art de Maó i més entitats culturals i socials. Això, segons ell, diu molt de l’orientació del projecte.

I és cert. A la botiga no tan sols hi ha marxandatge de Hauser & Wirth. També hi ha, per exemple, llibres de fotografies de Toni Vidal, un excel·lent i poc conegut artista d’Es Castell que ha retratat les pedres de Menorca com ningú. I el restaurant és car, sí, però és en un entorn privilegiat i tothom qui hi ha menjat en lloa els plats, a més que la gestió ha anat a parar, una vegada més, a gent de l’illa. Les acusacions d’elitisme em costen d’entendre, sincerament, en un projecte que posa l’art a l’abast de tothom que hi tingui interès i cinc euros per al desplaçament.

Miquel Àngel Maria també està convençut que l’obertura de Hauser & Wirth a Menorca és una bona notícia i que la tria, en el fons, és un reconeixement del model –fràgil, certament– que Menorca ha anat construint aquestes darreres dècades, d’una illa que no ha sucumbit a la febre urbanitzadora sinó que ha sabut posar límits i canalitzar la pressió immobiliària. La declaració com a reserva de biosfera per la UNESCO i el Pla Territorial del 2003, ara en revisió, són els dos referents que han guiat les polítiques públiques i que fan que Menorca avui sigui una excepció enmig d’un entorn en què els desgavells urbanístics i la massificació turística són la norma.

Defensar aquest model sostenible és una lluita constant i és el pa de cada dia de polítics com Miquel Àngel Maria, que alerta dels visitants-inversors que s’enamoren de Menorca perquè és una perla i voldrien fer-hi projectes que justament desfigurarien aquesta imatge. Segons ell, no és el cas del projecte de Hauser & Wirth, que, a més, serveix per a diversificar l’economia menorquina i ampliar l’oferta turística amb una proposta de primer nivell que posa l’illa a l’escena internacional. Segons Maria, el turisme de sol i platja comença a ser cosa del passat, i el turisme del present i del futur demana natura, tranquil·litat, donar valor al patrimoni cultural, una bona oferta gastronòmica i, per què no, art contemporani. En definitiva, menys quantitat i més qualitat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.