No sóc cap soldat, ho confesso, tinc por; no és una por histèrica, és una por racional, por d’allò que no conec, d’allò que no puc controlar. Tinc por de l’exèrcit que es desplega pels carrers, no em refio de les seves bones intencions; és una invasió en tota regla, van prenent posicions per si vénen mal dades, per si la gent es revolta. No ens enganyen amb el seu posat de caçafantasmes, un virus no es venç a trets. Ells també tenen por, no saben quant pot resistir la població en aquestes condicions i es preparen per a la repressió. Itàlia ja ha dit prou: els sindicats denuncien que no es protegeix la salut dels treballadors i es plantegen una vaga general.

No em refio dels discursos buits de Pedro Sánchez, del seu aire vanitós i condescendent, dels seus insults a la intel·ligència de les persones. No tanca Madrid ni Barcelona per les pressions de l’Íbex, són el motor econòmic de l’estat. El capitalisme mata i d’això n’hem de ser molt conscients; per a ell, les persones som números que anem al deure o a l’haver. Per sort no hi ha res més antisistema que un virus: quan les persones ens posem malaltes i no podem anar a treballar, se’n van en orris tots els seus plans, es queden sense la mà d’obra barata, el veritable motor dels seus negocis. Ja ho explicava Brossa: ‘La gent no se n’adona del poder que té: amb una vaga general d’una setmana n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’Estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries.’ Me’n ric, del seu socialisme, del seu posat d’esquerres, França i Alemanya han pres mesures molt més radicals que l’estat espanyol. On són ara la gent de Podem? Ells també tenen por del sistema.

Paguem amb la nostra pròpia vida les retallades en sanitat, en serveis socials, la pèrdua de drets laborals. Ara mateix, no seria més raonable destinar els recursos de l’exèrcit, de l’Església i de la monarquia als serveis sanitaris, en definitiva a les persones? Com s’ha atrevit el rei d’Espanya a sortir a fer un discurs després de destapar-se totes les malvestats econòmiques de la corona? Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.

No sóc un soldat, tinc por de la inhumanitat, d’aquesta baixada a l’infern que són les residències per a gent gran; molt abans del virus ja s’acumulaven les denúncies, ancians malnodrits i maltractats. Aquestes són les conseqüències d’una societat que abandona la seva gent gran, que no la cuida. On eren els inspectors? Espero que a les monges que han abandonat la residència que gestionaven deixant a la seva sort els residents, els caigui tot el pes de la llei i tota la mala bava del seu déu.

No, no sóc cap soldat, i em declaro insubmisa, ben igual que ho van fer els meus amics al final del segle XX; els militars sempre han format part del problema, mai de la solució. Per a mi, els veritables herois són el personal sanitari, els repartidors, els treballadors dels supermercats i tantes persones que dia a dia es juguen la vida per tenir cura de la nostra salut.

No sóc cap soldat i tinc por, sobretot tinc por del sistema, que els nostres drets civils, en definitiva la llibertat no ens sigui mai retornada quan tot això passi.

Cuidem-nos.

VilaWeb necessita el vostre suport

El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.

Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb