Els subscriptors de VilaWeb reben cada dia a les deu del vespre l’edició en pdf del diari, amb els millors articles que hi trobaran l’endemà.

És negra nit. Una colla de gent s’acosta amb gest aspre i caminar prepotent. El cap dret, amb el nas ben amunt. Tibantor als músculs. Mirada flamígera. Es nota, fins i tot en el vestit, què vénen a fer i no perden el temps. De sobte, un crit, un bram. Invocant l’ordre i una legalitat que ells són els primers de trencar. S’abraonen sobre algú i baixen els colps, de pressa. Sense diàleg. Se’n van per on han vingut, corrent, segurs que la policia no els perseguirà amb l’afany i les ganes amb què persegueix segons qui. Finalment hi ha la piulada ensenyant l’acció dels ‘valents’. Sempre aquesta paraula. Valents. Com si fer política fos una cosa de testicles, no de cor i cervell.

L’escena, per a desgràcia nostra, hauria pogut passat ahir en qualsevol racó d’Europa.

Per exemple, a Heilbronn (Baden-Württemberg), on dimarts, un home sol va atacar amb un ganivet tres joves –un d’afganès, un d’iraquià i un de sirià–, que xarraven asseguts tranquil·lament al davant d’una església. Els digué, cridant, que havien de respectar la constitució i que l’islam era prohibit a Alemanya. I va qualificar Merkel de criminal. Anava embriac, però encara va ferir de consideració un dels joves, l’afganès, que acabà a l’hospital.

O per exemple a Kavala, on la policia grega dimecres va detenir cinc persones acusades d’haver fet pintades insultants en un tram d’autopista on el divendres anterior sis africans havien mort mentre circulaven amb una furgoneta. Els autors de la pintada, coneguts per activitats anteriors, van arrencar els cartells que havien col·locat grups antiracistes i van estripar dues pancartes. Per tota explicació, digueren que ells defensaven la república hel·lènica i ‘el Déu veritable’. I que la constitució grega, concretament l’article 3, els emparava.

Però l’escena que he descrit al començament va passar als Lledoners, al Bages, a la porta de la presó. I, com a Kavala, la protagonitzà gent ben coneguda, que nit sí i nit també es dediquen a agredir gent –en aquest article de Josep Rexach us expliquem qui són. Com a Heilbroon, els agressors dels Lledoners van assegurar que l’independentisme és prohibit i van titllar Torra i Puigdemont de criminals. Com a Kavala, van tallar llaços, van esgarrar pancartes, van guixar pintades ja fetes. La mateixa actitud en tots tres casos, la mateixa gestualitat, els mateixos colps, el mateix menysteniment de la diferència, el mateix odi al qui no és com tu, la mateixa creença en la violència com a argument, la mateixa sensació d’impunitat, la mateixa tàctica d’anar a cercar els qui volen agredir allà on són.

Hi ha qui intenta dir que al Principat hi ha fractura social, tot basant-se en l’actitud violenta d’aquests grups, que segons els qui hi entenen no arriben a arreplegar ni cent persones, distribuïdes en quatre focus o cinc: el Bages, Barcelona, el Maresme, Cambrils-Reus… Volen fer-nos empassar el fenomen de l’activisme ‘tabarnès’ com si fos alguna cosa diferent, única, pròpia, però la realitat és que no pot ser, per desgràcia, un fenomen més normal avui dia a Europa.

Perquè, tant si ens agrada com si no, a la majoria dels països europeus entre un 10% i un 20% de la població vota partits ultres i entén i empara la violència dels grups que s’hi arreceren amb accions nocturnes. A Catalunya també. I al parlament hi ha violents de guant blanc que els esperonen, que duen a l’hemicicle formes i maneres d’actuar que no s’havien vist mai. Passa a Alemanya, a Grècia. A Catalunya també. El fenomen dels ultres espanyolistes, aquests que el discurs de Felipe VI del 3 d’octubre pretenia legitimar, cal entendre’l com allò que és o no sabrem com reaccionar-hi adequadament.

De manera que val més que la propaganda no us faça tancar els ulls. Els agressors dels Lledoners, si visquessen a Heilbroon, assetjarien joves musulmans, i si visquessen a Kavala esborrarien els símbols de la solidaritat amb la gent del nord d’Àfrica. I això que els uneix per damunt de les fronteres –la manera d’actuar, l’odi, la sacralització d’allò que ells pensen que és la llei, la violència contra la gent– és essencial a l’hora d’entendre què signifiquen i què, per a desgràcia nostra, són. No representen cap fractura social: són el feixisme.

 


[Si no en sou encara, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. Si ja en sou, moltes gràcies. És molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb