Featured Video Play Icon

El grup de música maresmenc Lágrimas de Sangre ha compost una cançó, titulada ‘Rojos y separatistas’, en la qual descriu la repressió espanyola i reivindica l’apoderament de la gent, la mobilització i la resistència contra la violència policíaca del primer d’octubre. El vídeo més de 22.000 visualitzacions a YouTube en tan sols un dia.

La lletra de la cançó emfasitza la mobilització popular per a defensar els drets i la dignitat i critica l’actuació de la policia i del govern espanyols. També desmenteix que el procés sigui una qüestió de nacionalisme i de la burgesia. Tanmateix, es desmarca dels elogis als Mossos d’Esquadra i del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Així mateix, interpel·la la resta de ciutadans i comunitats de l’estat espanyol demanant si no estan cansats que Madrid decideixi. Critica el paper de l’esquerra espanyola, el rei espanyol, la ultradreta i el PP, i denuncia la manipulació dels mitjans de comunicació espanyols i la idea equivocada que es ven del procés català.

Ací podeu llegir la lletra de la cançó, bo i traduïda.

«Estem dempeus i continuarem dempeus.
Poder popular, som milions als carrers.

Jo mai no he estat ‘indepe’, creu-me,
em sento igual d’aquí que d’allà.
La meva única pàtria és el Maresme,
El meu pare és de Cadis, la meva mare de Badajoz.
I jo sóc de qualsevol lloc on se senti la meva veu forta.

On la meva veu compti, on em preguntin
i on davant la injustícia el poble surti al carrer i s’ajunti.
On les àvies i els avis són sagrats,
i ni de conya no se’ls tracta a bastonades ni se’t cruixen.

Un país normal, vaja, no com Espanya,
on s’atonyina la penya i després s’empunyen enganys.
No es pot respirar, a l’aire hi ha molta caspa,
a l’àrea teranyines i al Telediario t’enganyen.

Quant lacai i equidistància a l’esquerra espanyola,
mentre els nazis al PP li fan l’onada.
L’hereu de Franco parla de drets democràtics,
i no esmenta el diàleg, per això marxem.

Dic adeu amb la mà i no m’oblido de qui són,
no victorejo els Mossos, no votaré Puigdemont.
Però si sóc republicà us donem suport,
us estem servint en safata el cap del rei.

És un missatge per a la resta de regions sotmeses,
no esteu cansats que Madrid decideixi?
Val més bo per conèixer que aquesta merda coneguda,
no esteu cansats d’aquesta escòria genocida?
Estem dempeus i continuarem dempeus.

Tenim una història, llengua i cultura pròpia,
començo dient que tot això poc importa,
i que mai no ha estat cosa de nacionalisme,
des de fa vuitanta anys la lluita és contra el feixisme.

Catalunya, insurgent colònia,
agonia d’un estat que ens trepitja amb tota la parsimònia.
Així, ens preguntem a les urnes,
volem un estat amb el seu franquisme heretat, potser una república?

Sense una única resposta vàlida,
el poble és qui elegeix, qui escriu la següent pàgina.
Ho fem als carrers, no surt a les pantalles,
mentre ‘farlopers’ apallissen les nostres iaies.

Quina mena de gent sou, si doneu suport a aquella gentussa?
Per què tant rancor, què us ofereix Espanya?
Tant se val que respongueu, tant hi fa la vostra opinió,
a la presó de cultures, sense llibertat d’expressió.

A mi no m’ha enganyat Puigdemont,
no és fàcil caminar a l’ombra de l’enemic,
però s’ha de prendre partit, perquè el poble català ens dóna una lliçó,
i no vull ser-ne sols un testimoni.

És per això que us demanem la vostra solidaritat,
demaneu informació, la tele no serveix ja.
La història la fa el poble mentre el món ens mira,
una abraçada fraterna, visca la terra lliure!

Poder popular, som milions als carrers.

I a tu qui t’ha explicat el que saps del procés?
Els carrers plens, encara creus que és un afer burgès?
En un conflicte d’opressors que no pateixes,
no compta què opinis, doncs val més que escoltis.

Trencar la unitat significa estimar la diversitat de formes, de vida,
una deriva molt atractiva, ‘win-win’,
per a poder elegir el destí, el camí a seguir, per fi!

Vénen traient pit i se n’avergonyeix fins i tot en Piulet,
els mossos fent passadissos a la civil.
I el poble el fa als bombers,
per això no tenim por quan ‘pepers’ canten ‘A por ellos’.

Orgull de viure en un poble emigrant i complex,
veiem àligues en banderes i volen que ens quedem,
però en això coincidirem, a ningú no li agrada que li prenguin la veu,
a cop de falç, decidirem.

L’agressió més aberrant en situació de maltractament,
no vols que se’n vagi i li pegues tota l’estona,
pertorbador i grotesc, com voler convèncer dos milions de persones trencant-los els ossos.

Estaràs d’acord amb mi si dic que desobeir és la cosa més digna quan l’imperi és l’enemic.
Amic, m’explico, no hi ha res més bonic que negar l’autoritat a qui et vol sotmès.

Compareu l’1-O amb el 23-F,
Tejero era un fatxa, nosaltres la gent.
Poder popular, avui en veieu milions als carrers,
ho vols aturar amb tancs, doncs d’acord!

Estem dempeus, i continuarem dempeus.
Quan vinguin a fotre’ns els bojos del PP.
Poder popular, som milions als carrers.
Compromet-te, que aquest moment és clau.»

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb