El document publicat aquest diumenge en què s’anuncia que VilaWeb no aplicarà els retocs a la normativa pel que fa als accents diacrítics m’ha xocat, perquè no hauria imaginat mai que el nostre primer diari digital (per a mi, primer diari tout court) prengués una decisió d’aquesta mena.

Voldria dir-hi la meva com a subscriptor i també com a treballador de la llengua des de fa cinquanta anys.

El canvi en la normativa dels accents diacrítics ha generat en alguns àmbits una perplexitat de la qual en certa manera jo mateix vaig participar, si més no en un primer moment; és ben sabut que els canvis en les rutines no sempre són de bon pair. Però, rere la perplexitat, s’ha representat als quatre vents un espectacle, amb aires de casus belli, que ens hauríem ben pogut estalviar. El document que va emetre el Cercle Vallcorba qüestionant el canvi i demanant-ne la marxa enrere –un document raonat i raonable–, lluny de ser tramitat de manera discreta a l’autoritat lingüística, s’ha fet servir de base per a una campanya a so de bombo i platerets, amb una indiscriminada recollida de signatures com a peça de convicció, que ha fet un soroll innecessari i ha sembrat dubtes sobre la tasca de l’Institut d’Estudis Catalans en general i de la Secció Filològica en particular.

Quan semblava que, amb les explicacions exhaustives per part de la SF i l’aprovació dels canvis per l’IEC, les aigües havien tornat a llera, un diari, justament el nostre, el diari nacional per excel·lència, es despenja amb una decisió que, al meu modest entendre, no hauria d’haver pres mai. VilaWeb proclama (convertint fal·laçment una excepció a la norma en norma general) que farà cas omís de la nova normativa dels diacrítics, i una mesura tan greu –pel que té de renuent amb l’entorn normatiu– la justifica enfrontant amb si mateix el seu propi llibre d’estil, un document modèlic que acabo de rellegir i en el qual no he trobat cap biaix que pugui incitar a menystenir un sol punt de la normativa vigent.

La gravetat de la decisió –que vull creure que s’ha pres precipitadament– radica en el fet que constitueix un precedent que pot incitar a una rebel·lió més àmplia que, botiflers ajudant-hi, pot desautoritzar la més antiga de les nostres estructures d’estat, l’IEC, a la qual des de fa més de cent anys es reconeix la capacitat normativa. No oblidem que és a punt d’aparèixer la gramàtica de l’IEC, una obra monumental en la qual els discutidors del sexe dels àngels podran trobar mil motius per posar a la picota la institució.

Vull demanar a la direcció i a la redacció de VilaWeb que, abans de refermar-se en el disbarat, reflexionin sobre l’abast que pot arribar a tenir, no tant pels seus efectes pràctics com pel seu significat. Una primera transgressió conscient i formalment proclamada a la norma lingüística pot obrir la porta d’un tobogan dissolvent de conseqüències incalculables. No és això, suposo, el que vol el llibre d’estil del nostre diari –ni en la lletra ni en l’esperit– ni el que pretenien els amoïnats col·legues recollidors de firmes. Però no hem d’oblidar que les bromes, sovint, porten aigua.

Acabo amb tres reflexions. Primera: Els botiflers d’algunes tertúlies radiofòniques i televisives, amb referència al procés cap a la República Catalana, solen repetir que la desobediència a les lleis i a les sentències pot induir els ciutadans a desobeir-ho tot i a crear un caos. Nosaltres els contestem que una llei injusta que bloqueja un mandat del poble és susceptible de ser desobeïda pels electes. Creieu que la nova norma dels diacrítics bloqueja un mandat del poble o alguna cosa semblant que fa que ens sigui llegut desobeir-la? Segona reflexió: La tragicomèdia que hem viscut per uns accents de més o de menys és, es miri per on es miri, d’una frivolitat i d’un provincianisme escruixidors, que farien riure si no fessin plorar. De debò creieu, companys de VilaWeb, que el nostre diari ha de passar a capitanejar-la amb una rebequeria com aquesta? Tercera: En quin sentit editorialitzaria el nostre director si demà un altre diari, demà passat una universitat i demà passat l’altre una institució, seguint el missatge llançat per VilaWeb, decidissin transgredir aquesta o aquella norma i la nostra estructura d’estat lingüística quedés com un drap brut?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb