En política, es parla molt de l’eix ideològic esquerra-dreta. Per exemple, la paraula ‘esquerra’ ha format part del lema del Partit Socialista (‘Som l’esquerra’) en algunes campanyes electorals i, actualment, forma part del nom d’un partit (Esquerra Republicana). En canvi, els partits de dretes reivindiquen menys el concepte de ‘dreta’ (potser perquè la gran majoria dels catalans s’ubiquen a l’esquerra), però sí que fan servir la paraula ‘esquerra’, sovint de manera acusatòria.

Sigui com sigui, és estrany que es parli tant d’esquerra-dreta sense quantificar-ho. Però l’eix és quantificable. Més enllà de l’autoubicació ideològica dels votants (que és interessant, però potser esbiaixada), el posicionament d’aquests votants sobre certes qüestions polítiques ideològicament divisòries ens pot ajudar a posicionar els partits mateixos a l’eix.

Aquest article tracta aquestes qüestions. Fins a quin punt la retòrica coincideix amb la realitat? Quins partits són més d’esquerres? Quins són més de dretes?

Autoubicació ideològica

Comencem per l’autoubicació a l’eix esquerra-dreta. El gràfic següent mostra la resposta mitjana dels votants a la pregunta ‘Em pot dir on s’ubicaria vostè en una escala de 0 a 10 on 0 significa extrema esquerra i 10 extrema dreta?’

Els votants de la CUP se situen a l’esquerra i els votants del PP, a la dreta. Cap sorpresa. Però sí que sorprèn la ubicació del PSC en relació amb el PDECat. El PSC, que s’enorgulleix de ser un partit ‘d’esquerres’, se situa a exactament al mateix lloc que el PDECat, a qui s’acusa amb freqüència de ser un partit de ‘dretes’. Curiós.

Hi ha qui diu que l’autoubicació no és fiable, que els votants no saben situar-se correctament en una escala i que, per tant, cal mirar el suport i el rebuig a polítiques específiques. Jo no ho sé. Però, per si tinguessin raó, fem-ho: mirem el grau de suport a polítiques i afirmacions que tenen un clar posicionament ideològic esquerra-dreta.

Grau d’acord amb afirmacions situades ideològicament

Als gràfics següents es veuen uns patrons clars: el PP i Ciutadans se situen normalment junts i en un grau d’acord (o desacord) consistent en un posicionament ideològic de dretes, mentre que la CUP, ERC i Podem se situen més a l’esquerra. Però la qüestió interessant és la comparació entre el PDECat i el PSC. En algunes mesures (intervenció estatal en l’economia), el PSC se situa clarament a l’esquerra del PDECat, però en altres (mesures per a reduir la desigualtat), el PDECat sembla més d’esquerres. En la majoria d’indicadors, el PDECat i el PSC tenen un perfil ideològic gairebé igual. És a dir, si es considera que el PDECat és ‘de dretes’, el PSC també; i si el PSC és ‘d’esquerres’, el PDECat també.

Immigració i xenofòbia

Desigualtat i intervenció estatal

El paper de la religió en la política

Intervenció estatal i l’economia

Impostos i prestacions públiques

Drets dels homosexuals

Obediència i autoritat

Obediència i llei

Eutanàsia

Protecció del medi ambient i creixement econòmic

Valoració de polítics

Anem més enllà del suport a polítiques específiques i l’autoubicació. Una altra manera de mesurar la posició en l’eix ideològic és fent servir la valoració de polítics. No és útil la valoració dels polítics del propi partit (és normal que un votant d’un partit valori de manera positiva un polític del seu partit); però sí que és útil la valoració de polítics d’altres partits, que tenen un perfil ideològic clar. Anem-hi.

Valoració d’un polític d’esquerres

Com valoren, els votants de diferents partits, la diputada dels comuns Jéssica Albiach? Mirem-ho en el gràfic següent:

És clar que els votants de partits de dretes valoren Albiach de manera més negativa i els votants de partits d’esquerres la valoren més positivament. Curiosament, els votants del partit del lema ‘Som l’esquerra’ la valoren pitjor (però gairebé igual) que el partit ‘de dretes’ PDECat.

Valoració d’un polític de dretes

Mirem la valoració d’un polític inqüestionablement de dretes: Mariano Rajoy.

No cal fer cas de la valoració de Rajoy per part dels votants del PP, que sempre serà positiva. Però en el gràfic anterior es veu un patró clar: com més a l’esquerra, més baixa la valoració de Rajoy. La dada curiosa, novament, és que la valoració d’un polític de dretes és molt més alta entre els votants del PSC (suposadament ‘d’esquerres’) que els votants del PDECat (suposadament ‘de dretes’).

Valoració d’un polític mort

Suposem que els gràfics anteriors no són fiables perquè la qüestió de la sobirania de Catalunya és massa omnipresent. És a dir, és creïble que els votants del PSC siguin realment molt d’esquerres (i per tant, molt contraris a les polítiques de Rajoy), però que valorin de manera més positiva Rajoy perquè aproven la seva gestió sobre Catalunya. I potser aquests mateixos votants del PSC valoren de manera relativament negativa Albiach perquè ella està a favor de la sobirania catalana.

Com evitar aquests possibles biaixos? Valorem un polític que té un posicionament ideològic clar (de dretes) que no és de la nostra època: Francisco Franco:

En el gràfic anterior, és clar que la probabilitat de pensar que el franquisme va ser ‘positiu’ o va tenir ‘coses positives’ és molt més alta entre votants de partits de dretes (PP i Cs) que no pas d’esquerres (CUP, Podem, etc.). Però, novament, trobem que els votants del PSC són més a la dreta que els votants del PDECat: 31% dels votants del PSC diuen que el franquisme va ser positiu o va tenir coses positives, mentre que només el 16% dels votants del PDECat ho diuen.

Conclusió

Analitzant l’autoubicació, el grau d’acord amb polítiques i la valoració de polítics, és clar que Catalunya té dos partits grans de dretes: el PP i Cs. També és clar que té tres partits clarament d’esquerres: CUP, ERC i Podem. Però les dades demostren que la classificació freqüent del PSC com un partit d’esquerres i el PDECat com un partit de dretes és, simplement, errònia. El PSC i el PDECat ocupen el mateix espai polític a Catalunya: el centre. Amb l’excepció de la qüestió de l’autodeterminació, els votants de tots dos partits comparteixen una ideologia política similar. En algunes qüestions, els votants del PSC són més a l’esquerra; en unes altres, hi són els votants del PDECat. Però en general, són més semblants que no pas diferents.

Continuar assignant el PSC a l’esquerra i el PDECat a la dreta reflecteix una ignorància de les dades objectives o un intent de distorsionar la realitat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb