En 2017 hi va haver una campanya promoguda per una associació ultracatòlica que va recórrer el país amb el lema «Els nens tenen penis, les nenes tenen vulva. Ho diu la biologia». Desgraciadament, la biologia ha servit i encara serveix per a justificar pràctiques discriminatòries, excloents, si no coercitives, contra grups de persones perquè no s’ajusten al que considerem l’estàndard de la nostra espècie (són més o menys altes o intel·ligents, o tenen preferències sexuals diferents). No obstant això, quan algú argumenta que la biologia ens ensenya que allò «natural» (i per tant allò «correcte») és la divisió dicotòmica en dos sexes, mascle i femella, amb comportaments masculins i femenins respectivament, que mantenen relacions heterosexuals l’objectiu de les quals és la reproducció, està demostrant que sap molt poc de biologia (a més de caure en la fal·làcia naturalista).

«Desgraciadament, la biologia ha servit i encara serveix per a justificar pràctiques discriminatòries contra grups de persones»

Encara que en espècies sexuals la fusió dels gàmetes femení i masculí sol ser imprescindible per a la reproducció, i el comportament sexual facilita que aquests es troben, això no implica que la procreació siga l’única funció de les relacions sexuals. Són moltes les espècies animals en què els individus tenen interaccions heterosexuals i homosexuals amb fins no reproductius. D’altra banda, les diferències entre sexes en pràcticament qualsevol característica són de grau. Mascles i femelles produeixen tant estrògens com andrògens, el que varia és la seua concentració relativa (que canvia durant l’ontogènia). Moltes diferències anatòmiques (des de la longitud de la cua a la grandària de les àrees cerebrals) són variacions estadístiques entre mitjanes de distribucions amb un grau d’encavalcament enorme. De la mateixa manera, les diferències conductuals solen ser quantitatives: els dos sexes varien en la freqüència amb què realitzen comportaments típicament masculins o femenins.

 Llig l’article sencer al web de Mètode

Ester Desfilis és professora Serra Húnter del departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida.

QUÈ ÉS MÈTODE?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb