Biologia

Arxiu
08.02.2022

Investigadors observen ximpanzés guarint les ferides dels seus companys per primera vegada

La troballa representa una aportació important al debat sobre l'habilitat dels animals de sentir empatia i ajudar-se mútuament

07.12.2021

Una fotografia de Lamarck

12.10.2021

Tractament preventiu per a la catàstrofe

12.10.2021

Per què envellim?

28.09.2021

Una fada en les coves de Vilamarxant

Valenciolenda fadaforesta. Font: UVnotícies
20.07.2021

Els cavalls riuen malament

Foto: Xurxo Mariño
25.05.2021

Som un trencadís

Foto: José Luís Iniesta.
09.03.2021

Ramon Folch, un biòleg heterodox

Retrat d’un socioecòleg presocràtic i volterià amb esperit menestral

Ramon Folch. / Foto: Martina Reales
17.11.2020

Roger Bartra: «Si no connectem la cultura amb la biologia no descobrirem com funciona la consciència»

Investigador emèrit de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic

Foto: Carlos Antonio Sánchez
10.11.2020

I la biologia esdevingué enginyeria

L’adopció d’estàndards per a sistemes vius

Patró del quilo. Aquesta mesura és producte de la Revolució francesa. Com que la definició de quilo com el pes d’un litre d’aigua no era precisa, es va redefinir usant com a referència un objecte cilíndric fabricat amb platí i iridi que es guarda en l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures a París. El quilo ha estat redefinit recentment en termes absoluts a través de la mecànica quàntica.
06.10.2020

Entrevista a Angela Saini, periodista científica i escriptora

15.09.2020

COVID-19: els sexes i evolució, a la defensiva

21.07.2020

Ciència per a superar els prejudicis

Il·lustració: Perico Pastor
14.07.2020

Per què creixen les orelles i el nas de la gent gran?

Foto: Matteo Vistocco, en Unsplash
30.06.2020

Per què no hi ha mosques a l’hivern?

Foto: USDAgov
02.06.2020

«Estàndards», nou número de la revista Mètode

El número 105, coordinat per Juli Peretó i Manuel Porcar, se centra en les normes que regeixen la recerca científica

Aquest monogràfic sobre normes i estàndards troba acompanyament visual en una sèrie d’obres d’art mítiques: en les seues composicions, Magritte, Escher, Warhol i Bacon van jugar amb formes, repeticions i variacions, conceptes que representen un paper clau tant en l’establiment dels estàndards com en el seu potencial èxit o fracàs.
19.05.2020

Qui vol el teu ADN?

Imatge del biobanc del Regne Unit, amb centenars de mostres d’ADN de persones diferents, emmagatzemades amb l’ajut d’aparells robòtics. / Biobank UK
28.04.2020

Per què canten les balenes?

Yulka i Kylu, les belugues de l'Oceanogràfic de València. / Oceanogràfic
21.04.2020

La COVID-19 i el costat fosc de la promiscuïtat de la vida

La humanitat de l’antropocè afronta reptes fabulosos, com la crisi climàtica o l’emergència de noves malalties que, embarcades en avions, es globalitzen ràpidament. / Alex, disponible en Pexels
07.04.2020

Miasma

Il·lustració: Anna Sanchis
24.03.2020

Els exploradors espacials han de ser agricultors

Què sabem i què necessitem saber sobre el creixement de les plantes en l’espai

Cada vegada és més evident que els humans han de convertir-se en exploradors espacials, i també queda igualment clar que els exploradors espacials hauran de ser agricultors espacials. La pel·lícula 'The martian' va posar en relleu aquesta necessitat en una escena que mostra de manera ben documentada el tipus de reptes i solucions que sorgeixen en l’exploració espacial en relació amb el cultiu i l’ús de plantes. / 20th Century Fox
17.03.2020

Parassos

Il·lustració: Marta Herrera
04.02.2020

Formes diverses de pensar sobre el càncer

Què podem aprendre sobre el càncer estudiant-lo a través de l’arbre de la vida?

Es poden observar fenòmens similars al càncer allà on hi ha qualsevol tipus de vida. És possible que les plantes estiguen millor equipades que els animals per a enfrontar-se al creixement incontrolat de les seues cèl·lules, gràcies a les parets cel·lulars i a la modularitat. Per aquest motiu, són proves vivents de l’omnipresència de fenòmens similars al càncer, com es pot veure en aquest espècimen de margarida amb excrescències anormals (també conegudes com 'fasciació' en el cas de les plantes). / Wikimedia
28.01.2020

La destrucció de la investigació a la Viena nazi

El tràgic destí de l’Institut de Biologia Experimental d’Àustria

Antic edifici de l’Institut de Biologia Experimental al Prater Hauptallee de Viena. Avui dia una placa commemora l’Institut. L’edifici va ser destruït per bombes incendiàries l’11 d’abril de 1945, en els últims dies de la guerra a Àustria. / Archive of the ÖAW
24.12.2019

El futur «falaguer» de la biodiversitat

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €