06.06.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.06.2025 - 18:12
Una mostra de la baixa autoestima lingüística dels catalans és aquest costum tan estès de renunciar a la llengua, sobretot en uns àmbits determinats. Passa, per exemple, quan expliquem acudits, com si dits en castellà fessin més gràcia que no pas dits en català. També ho veiem quan diem frases fetes o refranys: bandegem un immens cabal fraseològic i paremiològic –construït de mica en mica pels nostres avantpassats– per retre’ns a les “gràcies” de la llengua dominant.
Avui parlarem d’un altre d’aquests àmbits en què hom pot trobar catalanoparlants de soca-rel dimitint la llengua pròpia. Per quins set sous –per exemple– els afeccionats d’un club tan inequívocament català com el FC Barcelona i (començant per un home d’idees tan clares com Joan Laporta), quan criden per animar l’equip, per renyar un jugador contrari, per celebrar un gol o una victòria… fan servir expressions castellanes? Vist objectivament, és molt difícil d’entendre. Tan la pèrdua d’autoestima (o n’hem de dir autoodi?) explica una actitud tan mesella, que en el fons consisteix a tractar el castellà com la llengua de debò, apta per a tots els àmbits, i el català com una llengua d’estar per casa, que no serveix per a expressar sentiments, sobretot públicament.
Amb la confiança que sabrem remuntar el partit, que capgirarem una tendència tan anòmala –tan simptomàtica i alhora tan nociva–, avui us oferim un recull de termes que no costaria pas gens d’introduir als camps, estadis i pistes del país…
Perquè si no cridem en català és perquè no ho volem fer, no pas perquè la llengua manqui de recursos.
Som-hi! (i no ¡Vamos!)
Quan vulguem encoratjar els jugadors, podem recórrer a fórmules tan nostres com Som-hi!; Som-hi, nois!; Som-hi, noies!, Va, som-hi!; Vinga!; Au, vinga!
Fot-li! (i no ¡Dale!)
Si volem animar un jugador a marcar el rival sense miraments, podem dir, per exemple, Fot-li!; Va, fot-li!
Clava-l’hi fort! (i no ¡Duro!)
Quan vulguem demanar contundència o agressivitat, sobretot a la defensa, podem dir Fort!; Clava-l’hi fort! I si reclamem una resposta a una entrada dura, Torna-t’hi!
Bona! Ben jugat! (i no ¡Grande!, ¡Buena!)
Si volem elogiar una bona acció, diguem Bona!; Molt bona!; Visca!; Ben jugat!
Més, més, més! (i no ¡Arriba!)
Quan vulguem encoratjar l’equip que s’ha desanimat perquè li han fet un gol o perquè ha fallat una jugada i no se n’acaba de sortir, podem cridar: Vinga, que encara hi som! Si convé animar un jugador perquè culmini una jugada individual, li podem dir: Més, més, més!
Al tall! Al gra! (i no ¡Al lío!)
Per incitar un jugador a atacar, a no romancejar, a no fer l’orni, a eixorivir-se, podem cridar Al tall!; Vés al tall!; Al gra!; Vés al gra!
Encantat! (i no ¡Paquete!)
De crits per a criticar algú que no se’n surt tècnicament, en tenim de tan irrespectuosos com ara Encantat!; Estaquirot!; Totxo!; Pallús!
Va, que és nostre! (i no Sí se puede!)
En un moment de remuntada d’un partit, o bé, en general, per a donar coratge als jugadors, es pot cridar Va, que és nostre!; Va, que ja li tenim el peu el coll!; Va, que ens en sortirem!
Campions! (i no ¡Campeones!)
Per celebrar una victòria, podem cridar Campions! No cal que sigui amb la mateixa tonada que en castellà (amb oé, oé i tota la pesca). Es pot cantar, per exemple, Cam-pi-o-ons amb la tonada de “For-ça Bar-ça!”; o bé Som cam-pi-o-ons!, amb la mateixa tonada.
Un, dos, tres! (i no ¡Equipoooo!)
Per celebrar o abraçar-se després d’una victòria o quan es fa una pinya en els esports d’equip, es pot cridar Un, dos, tres i el nom de l’equip. Per exemple, “Un dos tres: Sant Andreu!”.
Crits de mal traduir i expressions nostrades
Hi ha algun dels crits que es fan al camp de futbol que són d’encuny espanyol –espanyolíssim, podríem dir– i que segurament no es poden traduir ni cal. És el cas d’A por ellos. Recordem que abans del Primer d’Octubre es va fer servir de crit de guerra contra Catalunya. Sentir aquest crit en un camp de futbol català hauria de fer vergonya. Simplement, l’hauríem d’evitar.
Alhora, hi ha crits que se senten en alguns camps de futbol i que són originals, genuïns i creatius. Vegem-ne un petit recull.
Àrbitre, ninot!
L’àrbitre també sol endur-se escridassades. Quan el públic s’hi enutja, sobretot lamentant que no sigui prou ferm, que es deixi manipular o intimidar, hi ha qui crida: Àrbitre, ninot!
Aquest ha caigut de madur!
Quan algun jugador cau per fer veure que li han fet la traveta o l’han tirat a terra, hi ha gent que crida, irònicament, Aquest ha caigut de madur!, com si fos una fruita que cau d’un arbre.
Mossega-li un ull!
Quan dos jugadors s’irriten i es van enfaristolant, de manera que sembla que hagin d’arribar a les mans, sempre hi ha algú que els incita, i alhora fa befa de la situació, amb crits com ara Mossega-li un ull! o Escanya-li un cabell!
En medis esportius, sobretot en el futbol, s’ha arribat a un punt en què sembla que si crides en català et facis veure i, en canvi, cridar en castellà sigui la cosa normal. Quan a una llengua li passa això, els experts l’anomenen “llengua marcada”. Però capgirar aquesta tendència és cosa nostra. Com deia M. Carme Junyent, “si nosaltres no ho volem, la llengua no ens la prendran”.
En sabeu més?
Si ens voleu fer cap aportació, us suggerim que deixeu un comentari a l’article (si sou subscriptors de VilaWeb), o bé al vídeo, que trobareu publicat a YouTube, Instagram, TikTok, Twitter i Facebook.
Aquest article fou una idea d’Ot Bou i Costa. I no hauria estat possible sense les aportacions de Roger Graells, Ferran Badia, Pere Millan, M. Rosa Cases, Adelina Costa, Joan Mas, Ramon Montraveta, Gerard Redorta i Tate Sagués.
