Un estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports’ conclou que el sistema d’ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de vint mil anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes, si bé també van aparèixer indicis ocasionals de presència humana. Ara, però, una investigació multidisciplinar ha analitzat la distribució espacial de més de quaranta mil objectes datats entre els seixanta mil  i els quaranta mil anys d’antiguitat. El treball ha constatat que les diferents ocupacions que hi van haver es van concentrar a l’entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.

D’ençà del 2003 que investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d’excavacions a la cova per recopilar informació sobre els modes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova d’ençà de fa més de dos-cents mil anys fins a la seva desaparició com espècie humana ara fa trenta-cinc mil anys aproximadament.

L’estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats: eines lítiques, fragments d’ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. “Es tracta d’un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d’àrees tan diferents com la geocronologia, l’estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna”, afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l’IPHES. “En total, l’estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària”, afegeix.

“Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d’haver-se produït, es situarien a l’entrada de la cova i no a l’interior. D’aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres”, afirma l’investigador. “A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades”, assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l’IPHES remarca que “els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova”. Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cales a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes”, insisteix. “Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models molt diferents: des d’ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos.

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l’entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques”, destaca Ruth Blasco.

Un treball multidisciplinar

“Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes”, explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l’estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de vint mil anys, independentment de la durada de les ocupacions.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.