El 2 de juny, Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua, una entitat amb dècades d’història dedicada a la normalització lingüística, especialment en el camp del sistema educatiu, va escollir president. Natxo Badenes (l’Alcora, Alcalatén, 1958), que pren el relleu de Vicent Moreno, és el primer president que no prové de la docència. Fa trenta anys, explica, ‘com a pare d’una xiqueta que estudiava en valencià’, es va adreçar a l’entitat, s’hi va implicar i s’hi va quedar. A treballar. En va ser vice-president quan la dirigia Diego Gómez; després, tresorer. Ara encara, amb característic posat de bonhomiosa tranquil·litat, la nova responsabilitat.

Què penseu que pot aportar de diferent el fet de ser el primer president que no prové de la docència?
—Les actuacions d’Escola Valenciana seran les mateixes que fins ara. Només hem canviat el cap visible de l’entitat, perquè tocava després de vuit anys de presidència de Vicent Moreno. Però sempre hem funcionat molt per comissions de treball, i amb les aportacions de les coordinadores: no hi ha d’haver grans canvis. Sí que és cert que jo tinc una visió un poc diferent, potser, i també la casa ha anat variant en aquests anys.

En quin sentit?
—D’un moviment que va nàixer centrat únicament en el món escolar, hem anat evolucionant i cada vegada més els programes d’ús social del valencià ocupen la tasca d’Escola Valenciana. Vista la situació que teníem al País Valencià, i que continuem tenint, vam haver de treballar per l’ús social de la llengua, amb activitats com ara la Gira o el voluntariat.

I ara potenciareu aquesta segona branca, per tant?
—Sí. Porte la idea d’aprofitar les jornades de reflexió que fem tots els anys a l’estiu, per establir dues vice-presidències, una d’educació pròpiament dita, drets lingüístics i política lingüística, i una altra d’ús social, i transversal al valencià, perquè cada vegada més ens demanen sobre aspectes ambientals, de polítiques d’igualtat de gènere… i Escola Valenciana hi ha de donar resposta.

Ja heu parlat de les coordinadores d’Escola Valenciana: de fet, sou una entitat d’entitats.
—Sí. És una federació d’entitats. Som vint-i-dues associacions comarcals, des del Maestrat fins al Baix Vinalopó, gairebé hi ha una coordinadora o associació a cada comarca, i sis associacions d’àmbit local. Un membre de cada entitat acudeix a les juntes mensuals.

Un enfocament plural.
—I que ja ve de fa trenta anys: sempre hem cregut en la comarcalització de la terra, sempre hem volgut respectar la idiosincràsia i el punt de vista de cada comarca. Perquè no sempre coincidim. La darrera llei de plurilingüisme de la Generalitat, per exemple, hi ha entitats que la defensen més i entitats que no hi estan absolutament gens d’acord.

La primera cosa que s'ha de fer és derogar la LOMCE i, després, modificar la llei de plurilingüisme d'ací, que no difereix gaire de la que Ciutadans presentava a Catalunya.

 

Quines són les objeccions principals?
—Que és una llei molt bona quan hi ha un govern sensible a la llengua i a l’educació en valencià, com és l’actual, però que potser serà una llei molt perillosa si mai arriba a governar el País Valencià algun partit no tan sensible. Perquè aleshores, amb un 25% d’ensenyament en valencià, complirien la llei i hauríem fet un retrocés important. De fet, la llei de plurilingüisme que hi ha aprovada no difereix gaire de la que Ciutadans presentava a Catalunya.

Caram. I això no es pot corregir?
—Sí. Amb el canvi de govern a Madrid, demanem al conseller i al president de la Generalitat que intercedesquen perquè la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa [LOMCE] desaparega. És el marc en el qual es va haver de fer la llei de plurilingüisme d’ací, no es va poder fer de cap més manera. Per tant, la primera cosa que s’ha de fer és derogar la LOMCE i a partir d’eixe moment modificar la llei de plurilingüisme.

Seria qüestió, per tant, d’aprofitar el canvi de govern a l’estat espanyol i fer valer el suport que l’han fet possible?
—És necessari. Quan va eixir la llei de plurilingüisme, a Escola Valenciana vam entendre’n el context: que el govern valencià és format per tres partits i, sobretot, molt encotillat pel que marcava la LOMCE. Si el problema era la LOMCE, i els partits que han donat suport al govern de l’estat ja van dir, tots, en el seu moment, que no n’eren partidaris, doncs la cosa és ben clara, no? Hauria de desaparèixer immediatament.

Els ho demanareu explícitament?
—Sí, sí. Hem demanat una reunió amb el conseller d’Educació, Vicent Marzà, i amb el president Ximo Puig, i els ho expressarem, igual com també farem arribar un escrit als parlamentaris valencians dient que ens agradaria que una de les primeres mesures que es debateren al Congrés de Diputats fóra la derogació d’aquesta llei. I creiem que no haurien de tenir-hi problemes.

Hem passat amb escreix l’equador del govern del Botànic: ja deveu d’haver fet balanç i readequació de les formes d’actuació d’una entitat que abans suplia el treball institucional que no es feia o que es feia a la contra…
—Sí: per a Escola Valenciana va ser un canvi important. Va costar prou d’adaptar-se als nous temps del País Valencià, malgrat que no som govern ni tenim res a veure amb l’actual govern. Eren molts anys d’estar a la contra. Ara, per exemple, tenim un govern sensible, per primera vegada ens ha rebut el president de la Generalitat, tenim sovint reunions amb la Conselleria per donar opinions. No sempre en fan cas, evidentment, ni sempre amb els resultats que ens agradarien, però almenys ens escolten, i és un canvi important.

Quina valoració feu de les actuacions del Botànic?
—Pel que fa a la llengua i les polítiques del govern… mmmmbé, tenim encara pendent una cosa que ens agradaria que el govern del Botànic complira el 2018: aprovar la capacitació lingüística per a la funció pública.

Ja han passat tres quartes parts de la legislatura i encara no s'ha aprovat la capacitació lingüística per a la funció pública.

 

—Que era un compromís explícit.
—Ja hem fet tres quartes parts de la legislatura i això encara no s’ha aprovat. No pot passar del 2018 que no s’haja aprovat al parlament valencià. Som l’única comunitat autònoma de l’estat amb competències en dues llengües cooficials que no té assolit eixe requisit: gallecs, bascos i catalans el tenen, i nosaltres, no. Que per a ser funcionari de la Generalitat s’hagen de tenir competències lingüístiques és prioritari en aquests moments. Importantíssim.

Alguna altra qüestió?
—També ens agradaria fer una modificació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que la tenim de fa més de trenta anys i ja ha quedat desfasada. Ens agradaria anar treballant en una llei d’igualtat lingüística, on es permetera per llei que hi haguera una part del cinema en valencià, que l’etiquetatge fóra en valencià… Ara hem de canviar el fet que el valencià només siga present en l’educació i en la cultura: s’ha de poder parlar de tot en valencià.

Fer visible, prestigiar i estendre.
—És clar. Fa trenta anys començaven poques escoles a fer ensenyament en valencià i avui dia en fan pràcticament el 70%, en un nivell o altre. La societat ha canviat molt. I eixa llei també hauria de canviar i adaptar-se a les circumstàncies actuals del territori.

En cas que hi torni a haver un govern com l’actual, Escola Valenciana què li demanaria, a un Botànic 2?
—El requisit lingüístic per a la funció pública no considere que s’haja d’aprovar en la legislatura següent. De fet, ens enduríem una gran decepció del govern actual si no s’aprovara en aquesta legislatura. Per al futur govern, crec que la cosa més important és treballar per a una llei d’igualtat lingüística en què es potencie l’ús social del valencià en totes les activitats que es facen al nostre territori. Eixa seria la principal qüestió. I després , la modificació de la llei de plurilingüisme, si es modifica la LOMCE.

La reciprocitat de les televisions de l'àmbit lingüístic és una qüestió prioritària per a nosaltres

 

Per a l’extensió de l’ús social del català, el fet que ja funcioni la televisió d’À Punt és també un pas important…
—Importantíssim. El món audiovisual, pel que fa a l’ús social de la llengua, ho és gairebé tot. I ací hem estat uns anys orfes de mitjans de comunicació. Estem esperançats amb aquesta nova televisió. Els primers dies sembla que les coses van per bon camí. Estarem atents. Cal una televisió que vertebre el territori, que no siga sols per a la festa, sinó de qualitat, en valencià, arrelada a les nostres terres. I cal també que no tornem a caure en l’antiga televisió. Nosaltres, a més, demanarem immediatament al govern valencià la reciprocitat amb TV3. Hi havia un acord. Sempre ens havien dit que podríem tornar a veure qualsevol televisió del nostre àmbit lingüístic quan tornara a emetre la nova televisió valenciana. Bé, ja ha començat. La reciprocitat de les televisions de l’àmbit lingüístic és una qüestió prioritària per a nosaltres.

Heu comentat que fa cosa de trenta anys us vàreu adreçar a Escola Valenciana. Què impulsa un pare a fer aquest pas, més enllà d’implicar-se en l’AMPA de torn?
—L’impuls va ser estimar la terra i estimar la llengua. He tingut amics, com ara Vicent Pitarch i Francesc Mira, que m’han fet estimar la llengua, que m’han fet estimar la cultura d’ací. I sentint parlar aquesta gent jo volia per a la meua filla allò que no vaig poder fer, que era estudiar en la meua llengua. En definitiva, pense que és l’estima per la terra, que m’ha fet entrar en aquest moviment. I després t’hi enganxes, t’il·lusiones, els mateixos entrebancs que trobes t’animen a continuar, a superar-los.

I finalment heu fet el pas de presentar-vos per a la presidència.
—Bé, si m’ho hagueren demanat fa uns mesos, hauria dit que no era en el meu cap. Però hi va haver vuit o deu companys de diverses associacions i coordinadores que pensaven que jo era la persona adient per a presentar-se. Hi havia una amiga i companya, una mestra de València, Laura Font, que va manifestar que es volia presentar. I, en fi, finalment em van convèncer i també ho vaig fer. Però bé, en aquestes eleccions no mai guanya ni perd ningú, són eleccions entre amics i, al final, tan sols hem triat el cap visible, la persona que representa l’entitat. El dia a dia d’Escola Valenciana el fem entre tots.

No podem fer país si no fem comarca

 

Teniu pensat el vostre equip de treball?
—Som una entitat en què ho decidim tot entre tots. El president té el mateix vot i el mateix dret d’opinar que el representant que ve de la Safor o del Camp de Morvedre. Vull fer equips. Vull treballar molt per comissions.

El 2 de juny hi va haver dues candidatures. Ara integrareu membres de l’altra candidatura en la vostra junta directiva?
—El procés va acabar el dia 2 de juny. Fins eixe dia, tots dos vam presentar els programes a totes les entitats. Jo vaig felicitar Laura pel seu programa. Però, per bé que en el 90% coincidíem plenament, teníem coses en què divergíem un poc, quant a l’estructura o a formes de dur l’entitat. Per a l’equip directiu, que ara vaig creant, no mire en absolut qui va votar o va donar suport a qui. Entre altres coses [riu], perquè tampoc no ho tinc clar: el vot és secret. Sí que vull que hi haja paritat i que siguen cares noves, gent que ha treballat en les seues comarques però que no era part activa en la junta anterior. En tot cas, eixe procés s’ha acabat: tots som Escola Valenciana, i vull fer una junta que ens represente a tots.

El vostre objectiu principal com a president?
—Jo em consideraria satisfet si fórem capaços de rejovenir la junta i l’entitat. En el dia a dia, hem crescut de manera exponencial, tant en activitats (la ràdio, el voluntariat, la Gira…) com en programes. Però potser no hem sabut buscar o recollir gent jove. És el repte que tenim.

Quin és el valor clau d’Escola Valenciana?
—La constància i l’honradesa. Hem estat sempre al peu del canó, en moments molt complicats, difícils. I el fet de ser una entitat molt transversal, amb molta complicitat en les comarques, molt arrelada. Perquè no podem fer país si no fem comarca. Aquest principi el vaig aprendre quan vaig entrar a Escola Valenciana, dels presidents que hi havia, Josep Chaqués, Carme Miquel… Eixa és la força d’Escola Valenciana: entendre-la com el que és, una federació d’associacions comarcals.

Les trobades en són un exemple.
—I tant. Ser capaços de fer vint-i-una trobades al País Valencià, de fer eixir al carrer més de 200.000 persones cada any, és un treball enorme però una satisfacció també enorme. I que cada trobada tinga la seua particularitat. Això ens enriqueix a tots.

Per acabar, quin és el darrer llibre que heu llegit?
—El darrer que ha escrit Pep Castellano, L’aurora de la fi del món.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb