Passa sempre. Quan t’hi has instal·lat no ho veus venir. Quan creus que les coses no poden canviar no ets capaç de veure els canvis, fins que ja és massa tard. I els negues, d’una manera com automàtica. Perquè no creus que allò que passa siga realitat. Mires de convèncer els altres que això no és com sembla i hi persisteixes fins que la realitat s’imposa.

Ahir les eleccions del peculiar Consell Legislatiu d’Hong Kong van tenir un resultat molt sorprenent. La majoria parlamentària la retingueren els partidaris de la República Popular de la Xina, sobretot gràcies a un peculiar sistema d’elecció. Però, entre els diputats elegits en votació popular, per primera vegada els partidaris d’un règim democràtic es van imposar i –aquesta fou la gran sorpresa– van aparèixer-hi, impulsats pel vot popular, vuit diputats independentistes. Independentistes d’Hong Kong. Els escons votats en condicions diguem-ne democràtiques van ser setze per als partidaris de la Xina, onze per als partits de tradició democràtica i vuit per als nous partits democràtics partidaris de la independència d’Hong Kong, inexistents fins fa quatre mesos. Partits que representen sobretot el jovent que va encapçalar la Revolució dels Paraigües.

Cal aclarir que la campanya electoral va ser molt dura. Els independentistes –allà en diuen ‘localistes’– van ser perseguits amb tot de prohibicions. Hi hagué candidats que no s’hi van poder presentar. No van poder fer campanya en igualtat de condicions i la pressió de la premsa del règim fou enorme. Però heus ací els flamants vuit diputats encapçalats per Nathan Law, un extraordinari polític jove de vint-i-vuit anys, activista de moltes causes, líder independentista i fill d’emigrants.

La reacció de la Xina, com era previsible, ha estat furibunda. No ho veieren venir i de sobte s’ho han trobat. I ara no saben què dir, tret que la independència d’Hong Kong és impossible, cosa que m’imagine que deu sonar familiar als lectors de VilaWeb.

Jo ara mateix no sabria dir si la independència d’Hong Kong arribarà o no. He d’estudiar un munt de dades per tenir una idea aproximada de què podria arribar a passar-hi. Però això que ja ha passat aquesta nit passada a la vella colònia britànica ens diu dues coses molt importants.

La primera, i ho és molt, és que la creació d’un estat nou ja fa temps que ha deixat de ser una qüestió essencialista de reis, nacions, ètnies, banderes o fronteres i ha esdevingut l’ús concret i real d’un magnífic instrument per a promoure canvis socials, segurament el millor que tenim. El ‘localisme’ sap que tenir un estat marca la diferència entre viure millor o viure pitjor. I per això els joves d’Hong Kong que volen llibertat saben que fent d’Hong Kong una ciutat independent viuran més bé.

La segona em resulta especialment suggeridora. Hi ha gent que encara parla de la lluita per la independència com si fos una cosa de colònies, anacrònica, poc contemporània. I tanmateix la realitat és la que és. Escòcia, Catalunya, Quebec o Hong Kong presenten al món un envit molt potent i nou. Hong Kong és la desena economia del món en PIB per cap i és un dels deu països on es viu millor, segons l’Índex de Desenvolupament Humà. Hong Kong és una ciutat global, cosmopolita i oberta. No crec que ningú ho puga posar en qüestió. Com ho és Barcelona o Edimburg, és clar. O Londres, on no falta gaire perquè hi apareguen els ‘localistes’ d’allí…

I que en ciutats com aquestes cresca amb força la idea que gestionar el propi estat és molt millor que no pas deixar-se manar, més aviat indica que la tendència és global i amb molt de futur. Gens anacrònica i molt diferent d’allò que fins ara representava un procés tradicional d’independència. Encara que això, benvolgut Nathan, hi haurà alguna gent al teu país i al meu que no seran capaços de veure-ho ni comprant-se les millors ulleres…

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.