Avui es commemora el 319è aniversari de la Batalla d’Almansa. La desfeta de les tropes austriacistes davant l’exèrcit de Felip V. La pèrdua dels furs, la incorporació al regne de Castella i la imposició del decret de Nova Planta, amb tota la càrrega de violència que va comportar. Per aquest significat simbòlic, ben descrit a l’obra d’Al Tall, l’any 1992 es va aprovar que el 25 d’abril fos considerat el Dia de les Corts Valencianes. No sempre s’ha celebrat de la mateixa manera, perquè ha depès de qui presidia la institució, però sí que ha tingut sempre un caire molt institucional. Era una mena de recordatori per a no perdre de vista aquesta fita històrica.

El silenci de l’ultra Llanos Massó

Però, enguany, les Corts, presidides per María de los Llanos Massó, de Vox, no celebraran la diada. L’any passat tampoc no ho van fer. Llavors, es van excusar en el fet que el país encara estava de dol per les conseqüències de la gota freda de l’octubre del 2024. Enguany, a Vox no li ha calgut cap excusa, però sí que ha donat una explicació per mitjà de “fonts autoritzades”: hi ha massa inestabilitat política i institucional i no hi ha consens sobre com celebrar la diada.

L’any 2024, el primer 25 d’abril amb aquesta composició a les Corts, sí que es va celebrar un acte a l’hemicicle i es van lliurar les distincions Francesc de Vinatea.

El Partit Popular, que en unes altres legislatures sí que ho havia celebrat, s’ha vist obligat a donar suport i cobertura retòrica a la decisió dels ultres, en una mostra més de la dependència extrema que en té. El PP ha dit que no calia celebrar el 25 d’abril perquè era una data que separava els valencians, i que la que els unia a tots era el 9 d’octubre. Això ho han repetit els responsables a qui s’ha preguntat. Un dels darrers va ser el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, que ahir va dir que els valencians celebraven el Nou d’Octubre amb molt de goig cada any. Però Barrachina no va saber explicar per què encara no s’ha celebrat el 9 d’octubre de 2025. Aquell dia hi va haver una alerta taronja i tots els actes institucionals es van suspendre i, per tant, tampoc no es van lliurar les distincions de la Generalitat. En aquest punt, cal recordar que Carlos Mazón encara era president de la Generalitat, però es trobava en una situació extremadament feble, i es va estalviar haver de presidir els actes. A la vegada, va estalviar la incomoditat i la vergonya als convidats institucionals que s’haurien vist obligats a compartir aquell acte que no es va fer mai.

Aquest argument del 9 d’octubre com a festa i jubileu dels valencians sembla que ha agradat a Vox, que també l’ha verbalitzat. Sense cap base, ni històrica ni legal, sense cap debat. És suficient repetir-ho unes quantes voltes per a fer desaparèixer del calendari institucional una data clau en la història del país. Una data que marca el present.

La Diputació sí que ho celebra a la seua manera

Les Corts Valencianes reneguen del seu dia, però, curiosament, sí que el commemora la Diputació de València, presidida per Vicent Mompó, que no governa amb Vox, sinó amb Ens Uneix. Mompó va defensar ahir la seua posició. “Jo crec que sobra demostrar qui sóc, on sóc i, a part de president de la Diputació de València, sóc president del Partit Popular a l’àmbit provincial i, òbviament, ací, en la diputació que tinc l’honor de presidir, celebrarem el Vint-i-cinc d’Abril.”

En realitat, va ser una mena de celebració encoberta, perquè es va fer en la presentació d’unes jornades organitzades per la Conselleria de Justícia en col·laboració amb la diputació i el Fòrum Jaume I 2038. Vicent Mompó va insistir a dir que era molt important saber quin era el passat dels valencians per saber on volien arribar.

En aquest acte, també hi havia el síndic del PP a les Corts, Fernando Pastor, a desgrat que fa uns dies va dir que celebrar el Vint-i-cinc d’Abril no era cap prioritat per als valencians. Pastor va repetir l’argument del PP al qual s’ha sumat Vox: “El dia dels valencians és el 9 d’octubre”.

Vint anys de l’estatut

En aquesta entrevista publicada ahir a VilaWeb, el síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, deia que les Corts s’assemblaven cada dia més a una reunió d’escala de veïns. I ho deia perquè la presidenta de la institució viu obsessionada a passar el ribot a tot allò que tinga el perfum de conformar una identitat diferent de l’espanyola, o s’hi acoste o hi ajude. A banda de menystenir la diada del Vint-i-cinc d’Abril, les Corts tampoc no han celebrat, ni esmentat, ni commemorat el vintè aniversari de la reforma de l’estatut que es va fer l’any 2006. Un estatut que ampliava les competències de l’autogovern amb la introducció de canvis tan fonamentals com la possibilitat del president de la Generalitat de dissoldre les Corts i convocar eleccions quan ho considere convenient.

Recuperar el dret civil valencià, quan?

Un altre element que introduïa aquell estatut era la recuperació del dret civil valencià, que atorgava a les Corts una capacitat molt més ampla de legislar en matèria civil sobre qüestions que toquen de prop la vida quotidiana, com ara, els règims matrimonials i els testamentaris. Aquest article va ser vigent durant poc temps, perquè el govern espanyol que presidia José Luis Rodríguez Zapatero hi va recórrer en contra i el Tribunal Constitucional Espanyol el va tombar.

Aquesta retallada de drets no ha estat mai resolta a desgrat dels esforços de col·lectius com Juristes Valencians, que ha assolit envits tan importants com ara que prop del 100% dels municipis valencians en demanassen la restitució, o l’aprovació a les Corts Valencianes de mocions adreçades al congrés espanyol perquè s’introduís una reforma constitucional que ho fes possible.

Ara seria el moment que les Corts elegissen els diputats que ho han de defensar en el congrés espanyol, i aquesta tria no es fa mai. Ahir mateix, vigília d’aquest Vint-i-cinc d’Abril, l’entitat va fer un acte públic a la porta del palau dels Borja amb el suport de sindicats, organitzacions empresarials i culturals, regidors i diputats a les Corts. Senyeres amb el blau, una fotografia de Felip V cap per avall i altres elements reivindicatius es van barrejar en una concentració on hi havia algun membre del PP, com l’ex-conseller i ex-diputat Ferran Villalonga.

Sobre això, en l’acte de la diputació esmentat més amunt, la consellera de Justícia va parlar d’autogovern i va anunciar que reactivaria la comissió assessora de dret civil valencià “per estudiar diverses vies per a recuperar-lo”.

En defensa de la llengua

Arran d’aquest intent de descrèdit per part dels actuals responsables de les institucions, Acció Cultural del País Valencià continua la tradició de remarcar-lo en el calendari. Enguany, a banda de la tradicional manifestació reivindicativa, celebrarà els segons premis ACPV 25A, instituïts l’any passat. Enguany, els guardonats seran la gestora cultural Izaskun Arretxe i la Unió de Periodistes Valencians. ACPV vol que la diada del Vint-i-cinc d’Abril siga una resposta contundent contra totes les agressions perpetrades per la dreta i la ultradreta.