Dimecres es va presentar el nou acord de govern a l’Aragó entre el PP i l’extrema dreta de Vox, que permetrà d’investir la setmana vinent Jorge Azcón com a president. Entre les trenta-vuit pàgines i els cent disset punts de l’acord, hi ha mesures explícites contra el català que afecten directament la Franja de Ponent.

Hi destaca la voluntat de “alliberar l’Aragó de la imposició del català”, una formulació carregada d’intencionalitat política que recupera un marc discursiu que nega la presència i el reconeixement de la llengua al territori. A més, l’acord preveu de reformar la llei del patrimoni cultural aragonès per adequar-la a l’estatut d’autonomia. Cal tenir en compte que la llei vigent inclou explícitament el català i l’aragonès com a part del patrimoni cultural, mentre que l’estatut evita de concretar i es limita a parlar de “les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Aquest canvi de referència implica, a la pràctica, una revisió a la baixa del tractament institucional del català. Un altre punt central és la supressió de l’Institut Aragonès del Català, organisme creat per promoure i estudiar la llengua.

Per copsar com s’ha rebut aquest acord a la Franja, entrevistem Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, una entitat que treballa per reivindicar el patrimoni lingüístic, social, natural i historicoartístic de la comarca.

—Com s’ha rebut a la Franja aquest darrer atac contra el català i la realitat lingüística de la zona?
—Ja estem acostumats a aquesta mena d’atacs, no són cap sorpresa. No deixa de ser una mena de focs artificials de la festa del PP i Vox. En certa manera, impacta en un perfil de votants molt concret i que els vota habitualment.

—Hi ha la sensació de viure en el dia de la marmota?
—Sí, moltíssim. Sempre he dit que reivindicar el català a l’Aragó és una cursa de fons. És resistència. Nosaltres ja fa molts anys que ho fem, amb pràcticament tots els governs possibles, i tenim la pell molt dura. Hi ha hagut moments millors i pitjors i, quan arriba un tram dur com l’actual, ens posem l’impermeable fins que acaba la tempesta. Tenim claríssim que continuarem la lluita, no pot ser d’una altra manera. Pensem clarament que tenim dret al reconeixement del català. És una qüestió de drets humans.

—El pacte de govern proposa de retirar el reconeixement explícit del català, una maniobra semblant a la del 2013, amb la invenció del concepte LAPAO, “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”. Per què hi ha aquesta obsessió de la dreta aragonesa d’esborrar el concepte ‘català’?
—L’anticatalanisme a l’Aragó dóna vots. Fins i tot, algun partit que es considera d’esquerres hi ha tingut dirigents que han fet polítiques anticatalanistes. Això és claríssim. Però al darrere també hi ha una estratègia: el negacionisme lingüístic. Volen dividir per vèncer. Crear noves denominacions a veure si arrelen en la gent. Personalment, penso que l’Aragó ha construït molt malament la seva identitat. No acaba d’assumir la seva diversitat cultural i lingüística. A l’Aragó es veu aragonès aquell qui parla castellà. I un altre tret identitari és no ser com el veí, és aquest anticatalanisme. Llavors, el mecanisme mental que es fa és: si jo em vull integrar a l’Aragó, és molt fàcil, canvio el nom al subjecte i ja ho tinc. És intentar encabir una realitat en una cotilla. En dic fragatí, tamarità o, fins i tot, chapurriau i ja no és català i, per tant, ja puc participar en la identitat aragonesa.

—Aquesta visió hegemònica de la identitat aragonesa deixa fora una part important dels habitants de la Franja i també dels parlants d’aragonès.
—Sí, som una minoria absolutament maltractada. Sovint sento els polítics de Saragossa dir que els aragonesos són ciutadans de segona. Llavors, els franjolins som ciutadans de tercera. És molt fàcil maltractar una minoria com nosaltres, que no encaixem en aquesta identitat aragonesa tan encotillada i que som només uns seixanta mil habitants, molts dels quals sense una consciència col·lectiva. I aquí rau el veritable problema. És una situació de maltractament, i si aquest maltractament dóna vots, doncs se’ns sacrifica molt ràpidament.

—El text parla concretament de “alliberar l’Aragó de la imposició del català”.
—Aquí ningú no ha imposat el català, és la llengua de les nostres famílies, la llengua de sempre. D’imposició, res! M’agradaria que tant el PP com Vox fessin una llista on s’imposa o s’ha imposat el català. Jo sí que puc fer-ne una d’on s’ha imposat el castellà. Per exemple, en l’educació, el català és una assignatura voluntària. Que no ho hauria de ser, hauria de ser obligatòria. Però no pots dir que s’imposa. A més, la llei del patrimoni cultural aragonès que volen modificar és molt fluixa i es pot interpretar de manera que no cal fer res. De fet, ja m’agradaria que hagués tingut una aplicació més estricta!

—Un altre dels punts clau de l’acord és el tancament de l’Institut Aragonès del Català. Com pot afectar, això?
—Ara mateix, és una qüestió simbòlica. En la darrera legislatura, amb PP i Vox també al govern, no va ser eliminat, però sí que li van tallar el finançament. Novament, són focs artificials. L’Institut Aragonès del Català forma part de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que està formada per dos instituts: aquest i l’Institut de l’Aragonès. Però de la llengua aragonesa, com que té aquest nom, no en diuen res. Només volen suprimir el del català. Això ja et diu quin és l’objectiu. És un comportament absolutament indigne des del punt de vista dels drets humans. Se suposa que els nostres polítics haurien de protegir-nos… No és de país normal o de democràcia civilitzada.

—Creieu que aquesta mena d’atacs poden passar factura en algun moment al bloc de la dreta?
—Ells creuen que estan en una posició molt forta, però potser no calculen bé les conseqüències. Per exemple, quan van fer allò del LAPAO i van quedar en ridícul, la gent de la Franja no ho va entendre. Van quedar molt en evidència. Penso que, si toquen alguna cosa relacionada amb l’ensenyament del català, sí que se’ls pot girar en contra. El sistema d’ensenyament del català està molt arrelat i la gent el percep com una eina molt útil per a poder aspirar al mercat laboral català, o directament per a accedir a estudis universitaris.

—Quines accions teniu previst d’emprendre com a resposta a aquests nous atacs?
—Anirem a totes. Primer, hem de veure en què es tradueixen aquestes intencions, amb quina base jurídica ho volen fer. I després, estudiarem quins passos legals podem començar. Per exemple, hi ha la Carta europea de llengües regionals o minoritàries, que l’estat espanyol va signar i no sé si s’ho van pensar gaire bé…

—Precisament, sobre aquesta via més jurídica, dijous, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va dir que el govern espanyol faria tot el possible per aturar aquesta mesura als tribunals. Hi confieu?
—És la primera vegada que es manifesta d’una manera tan explícita. És simplement una declaració, però sempre és ben rebuda. No podem ser pessimistes. No ens han d’afectar les males notícies i hem de celebrar les bones. Necessitem suport per a encoratjar-nos de qualsevol lloc. I si ve de Bolaños i el govern espanyol, benvingut sigui, perquè necessitem mans.

—Les darreres enquestes d’usos lingüístics apunten a un retrocés de la llengua tant en el conjunt del domini lingüístic com, concretament, a la Franja. Què pot significar aquest nou atac?
—Allò que passa a les institucions després es reflecteix al carrer. Fins ara, el català ha estat un malalt, un malalt feble. Hi ha hagut governs que l’han fet empitjorar i d’altres que tampoc no li han donat les medecines que necessitava. I així no es cura. Ara el nou govern ha anunciat que no tan sols no li donarà les medecines, sinó que, a més, l’enverinarà. En un país civilitzat, nosaltres com a entitats no hauríem d’estirar el carro per fer polítiques lingüístiques. Una llengua és un patrimoni i l’Aragó hauria de cuidar el patrimoni de veritat i no ho fa. Al contrari, l’està destruint.

—Fa poques hores que es va anunciar el pacte. No sé si les associacions culturals de la Franja ja us heu posat en contacte i preveieu de fer alguna acció conjunta.
—Treballarem conjuntament. Darrerament, també hem treballat molt amb els blocs de parlants de l’aragonès. De fet, col·lectivament, vam intentar que el govern anterior declarés totes dues llengües béns d’interès cultural immaterial, però ens ho van rebutjar. Curiosament, van argumentar que el català i l’aragonès ja estaven prou protegits.