22.04.2026 - 20:29
|
Actualització: 22.04.2026 - 21:35
L’acord de govern entre el PP i Vox a l’Aragó incorpora mesures explícites contra el català que afecten directament la Franja de Ponent. Entre els punts pactats, destaca la voluntat de “alliberar l’Aragó de la imposició del català”, una formulació carregada d’intencionalitat política que recupera un marc discursiu que nega la presència i el reconeixement de la llengua al territori.
El document preveu la reforma de la Llei del patrimoni cultural aragonès amb l’objectiu d’adequar-la a l’Estatut d’Autonomia. Cal tenir en compte que la llei vigent inclou explícitament el català i l’aragonès com a part del patrimoni cultural, mentre que l’Estatut evita concretar i es limita a parlar de “les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”.
Aquest canvi de referència pot comportar, en la pràctica, una revisió a la baixa del tractament institucional del català, que fins ara havia estat reconegut com a llengua pròpia en determinats àmbits, especialment en l’esfera cultural i patrimonial. Aquest moviment recorda a la denominació polèmica de Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO), aprovada durant el govern del PP el 2013 per evitar de reconèixer que a la Franja es parla català. Aquella etiqueta, àmpliament rebutjada per la comunitat científica i acadèmica, evitava deliberadament el terme “català”.
Un altre dels punts centrals de l’acord és la supressió de l’Institut Aragonès del Català, organisme creat per a promoure i estudiar la llengua. La desaparició d’aquesta institució implicaria la pèrdua d’un dels principals instruments públics de normalització, recerca i assessorament lingüístic al territori.
Javier Giralt: “El president s’equivoca: a l’Aragó s’hi parla català”
Segons el calendari fixat en el pacte, els primers passos d’aquestes mesures s’haurien d’impulsar abans de final del 2026, mentre que la modificació normativa es completaria al llarg del 2027. El full de ruta dibuixa, doncs, una estratègia sostinguda en el temps per reduir, o eliminar, el reconeixement institucional del català a l’Aragó.
Amb aquest acord, el català torna a situar-se al centre del debat polític aragonès, en un escenari en què les institucions resultants del pacte entre el PP i Vox opten per qüestionar-ne el nom, limitar-ne la protecció i reduir-ne la presència en l’àmbit públic.
