20.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 20.04.2026 - 23:37
Manuel Marchena té una temptació. És una temptació tan gran, que no es va poder contenir i la va confessar de seguida que en va tenir l’ocasió, poques setmanes després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia: en la mateixa resolució en què denegava l’amnistia pel delicte de malversació (a exiliats i condemnats pel Primer d’Octubre), amenaçava que, si el Tribunal Constitucional espanyol (TC) els acabava amnistiant, presentaria una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). És a dir, que, com a mínim, allargaria un any o dos l’angoixa per a la resolució de l’amnistia, per a la possible tornada dels exiliats i la rehabilitació dels condemnats. Si el TC diu que cal amnistiar Puigdemont i Junqueras, el Suprem ho aturarà i preguntarà al TJUE si és compatible amb el dret de la Unió. Però, ara que s’acosten les sentències tant del tribunal europeu com del TC, el marge de maniobra de Marchena s’escurça i, a més, acabem de saber que la Comissió Europea (segurament) no permetria una maniobra com aquesta.
Perquè s’acaben de filtrar les al·legacions de la Comissió Europea en les qüestions pre-judicials que l’Audiència de Sevilla va presentar fa gairebé un any contra la sentència del TC que anul·lava la condemna per malversació a l’ex-president andalús José Antonio Griñán i més ex-alts càrrecs de la Junta d’Andalusia per l’escàndol dels ERO. Les ha avançades el Diario de Sevilla i se n’han fet ressò més mitjans espanyols.
La Comissió diu que el TJUE no hauria ni d’admetre aquestes preguntes perquè no és cap “tribunal de supercassació europeu”. És a dir, que l’Audiència de Sevilla, com que no està d’acord amb la sentència del TC, no pot pretendre de demanar al TJUE que la corregeixi. Perquè el tribunal de Luxemburg no fa això, sinó que interpreta com s’ha d’aplicar el dret de la Unió.
L’Audiència de Sevilla, a instàncies del PP, va mirar de justificar la pre-judicial tot afirmant que la no condemna per malversació en un cas com el dels ERO (es van comptabilitzar 680 milions d’euros en ajuts fraudulents) podia posar en perill els interessos financers de la UE, “per evitar un risc sistèmic d’impunitat futura en casos semblants” (i era inevitable pensar que hi havia una referència implícita a l’amnistia per la malversació) i “per preservar els interessos financers de la UE”. Però la Comissió ho nega: “Com que la font de finançament [del cas jutjat dels ERO] sembla que és el pressupost de la comunitat autònoma i no hi ha cap finançament amb càrrec al pressupost de la Unió”, aquests interessos no estan en perill.
La Comissió mateixa, que va tenir un paper força galdós en les pre-judicials sobre la llei d’amnistia a Luxemburg, va negar també que hi hagués cap risc per als interessos financers de la UE en cas d’amnistia del delicte de malversació. L’advocat general del TJUE ho va reafirmar en les conclusions que va presentar el novembre passat i ara caldrà veure si el tribunal, finalment, ho certifica en la sentència sobre l’amnistia, que es preveu que arribarà abans de l’estiu. Si fos així, un dels arguments de Marchena per a denegar l’amnistia per la malversació decauria. De fet, la seva amenaça en cas que el TC donés la raó als exiliats era de preguntar al TJUE sobre l’afectació dels interessos financers de la Unió.
Aixecarà l’ordre de detenció?
Però no és pas l’únic argument de Marchena, ni el més important: és clar que continuarà sostenint que la malversació que atribueix a l’organització del referèndum no es pot amnistiar perquè considera que implicava un enriquiment personal (una de les excepcions establertes per la llei). La qüestió és fins quan estarà disposat a allargar la desobediència a la llei, la negativa a amnistiar-los; fins quan voldrà dilatar l’aplicació efectiva i definitiva de l’amnistia.
L’argúcia de presentar pre-judicials després d’una sentència del TC que doni empara als afectats per aquesta desobediència pot quedar en evidència. L’argument de la Comissió per a rebutjar la pre-judicial de l’Audiència de Sevilla contra la sentència del TC del cas dels ERO pot ser un precedent important en cas que Marchena vulgui satisfer la temptació de fer el mateix en el cas de l’amnistia. La sentència pròxima del TJUE li pot acabar de reduir el marge de maniobra.
Potser ja no en té, per a formular pre-judicials, si fem cabal d’unes suposades declaracions que va fer ara fa un mes a El Periódico, on venia a dir que, en cas de presentar-les, caldria aixecar les ordres de detenció, tal com, de fet, diu la llei: “Deixar sense efecte les mesures cautelars és ineludible si es proposa la qüestió pre-judicial. Cap jutge no seria capaç de decretar una presó preventiva per un fet amnistiat l’aplicació del qual li genera dubtes que eleva al TJUE.”
Suposant que, efectivament, hagués dit això, no nega pas que acabi presentant una pre-judicial. Diu, en tot cas, que això implicaria l’aixecament de les mesures cautelars. Caldrà veure-ho, perquè l’advocat general del TJUE posava en qüestió que la llei obligui a aixecar-les en cas de presentació de pre-judicials. Si la sentència del tribunal confirmés aquest punt de vista, què faria Marchena? La temptació de continuar rebregant el dret per a castigar els responsables del Primer d’Octubre encara és viva, però el marge de maniobra com més va més s’escurça.
