La consellera Garriga diu al TSJC que les obres al CTTI abans de l’1-O s’han utilitzat després per a altres tasques

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha arribat cap a les 9.10 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar en la causa de l’1-O, en què és acusada de malversació de fons públics i desobediència per la seva suposada participació en l’organització del referèndum quan era directora de serveis de Vice-presidència, Economia i Hisenda. La causa, que prové del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, s’ha afegit a la que ja hi ha oberta contra els diputats d’ERC Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, també ex-alts càrrecs. Els consellers Roger Torrent, Laura Vilagrà, Teresa Jordà i Tània Verge, la presidenta del parlament, Laura Borràs, i representants de Junts, la CUP i Òmnium han acompanyat Garriga al tribunal.

El TSJC va refusar d’arxivar la causa, com demanava la defensa, i atribueix a Garriga els mateixos fets que ja li atribuïa la interlocutòria de processament del jutjat d’instrucció 13 l’abril del 2019. Concretament, considera que Garriga va intervenir en la localització i condicionament d’una nau annexa a les instal·lacions del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) com un espai multifuncional destinat a ser utilitzat de call center per a diversos processos electorals, entre els quals el de l’1-O.

La consellera ha explicat que aquesta reforma també es va fer servir per a les eleccions al parlament del desembre del 2017 i per als rastrejadors de la covid durant la pandèmia. Per això, considera que no es van malversar fons públics per al referèndum.

Segons fonts jurídiques, Garriga ha explicat que aquell era una mena d’espai del qual la Generalitat no disposava, molt tecnificat i preparat per rebre i gestionar moltes trucades i dades simultàniament. De fet, actualment acull el centre del telèfon 061.

Garriga és acusada d’haver signat l’adjudicació dels projectes bàsics i executius d’arquitectura i instal·lacions i direcció d’obres mitjançant quatre contractes menors al voltant dels 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres havien d’acabar el setembre del 2017. Les obres fetes abans de l’1-O van costar 1,2 milions d’euros més IVA. També l’acusen d’haver aconseguit la cessió de diverses naus industrials per a emmagatzemar-hi documentació electoral, però d’això no n’ha parlat perquè la seva advocada no li ho ha preguntat.

L’actual consellera també és acusada d’haver demanat a una altra persona la contrasenya d’accés a la web referèndum.cat i fer gestions per a eliminar d’aquest portal el requisit d’usuari i contrasenya per accedir-hi per tal que hi pogués accedir tothom.

Garriga ha explicat que en cap moment va ser requerida pel Tribunal Constitucional per no fer iniciatives relacionades amb l’1-O. Per això, la seva defensa ha demanat al tribunal que certifiqui que no va enviar cap requeriment personal a l’actual consellera.