05.10.2018 - 11:05
|
Actualització: 05.10.2018 - 12:17
Els guanyadors del premi Nobel d’enguany són Nadia Murad i Denis Mukwege. L’acadèmia noruega en reconeix els esforços per a posar fi a la violència sexual com a arma de guerra en conflictes armats. Murad i Mukwege prenen el relleu a la campanya internacional per l’abolició de les armes nuclears.
2018 Nobel Peace Prize laureate Denis Mukwege is the helper who has devoted his life to defending victims of war-time sexual violence. Fellow laureate Nadia Murad is the witness who tells of the abuses perpetrated against herself and others. #NobelPrize pic.twitter.com/MY6IdYWN1e
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 5, 2018
Murad és una activista iazidita que fou segrestada per l’autoanomenat Estat Islàmic durant el setge i la matança de Sinjar (Kurdistan Meridional, 2014), en el qual van morir milers de persones a mans del grup gihadista. L’activista fou drogada i convertida en esclava sexual fins que es va poder escapar. El 2016 va ser guardonada amb el premi Sàkharov del Parlament Europeu. D’ençà del seu segrest, Murad s’ha convertit en una de les veus més importants per a conscienciar sobre els efectes de la violència sexual en conflictes armats.
L’acadèmia ha argumentat així el guardó: ‘Nadia Murad és el testimoni que parla dels abusos comesos contra ella i més gent. Ella ha demostrat un valor extraordinari en relatant els seus patiments i parlant en nom d’unes altres víctimes.’
Denis Mukwege és un ginecòleg que ha destinat bona part de la carrera professional a ajudar dones violades a la República Democràtica del Congo (RDC), que Human Right Watch ha definit com ‘la capital mundial de les violacions.’ La RDC viu submergida en nombrosos conflictes en què les guerrilles i l’exèrcit combaten per apropiar-se la riquesa mineral del país. La violència sexual és una arma repressiva habitual. Mukwege hi ha atès milers de dones.
L’acadèmia ha valorat que el ginecòleg ‘ha condemnat repetidament la impunitat per les violacions em massa i ha criticat el govern congolès i més països per no fer prou per a detenir l’ús de la violència sexual contra les dones com a estratègia i arma de guerra’.
