Troben mort a la cel·la Ted Kaczynski, Unabomber

  • Kaczynski va deixar la carrera com a prodigi de les matemàtiques per emprendre una vida antisocial i perpetrar atacs amb cartes explosives

VilaWeb
Redacció
10.06.2023 - 19:31
Actualització: 10.06.2023 - 22:14

Theodore John Kaczynski, conegut com a Unabomber, ha estat trobat mort a la cel·la de la presó federal de Carolina del Nord, on havia estat traslladat per motius de salut ara fa un any i mig. El 1998, després d’estar gairebé dues dècades desaparegut, va ser condemnat a cadena perpètua. Durant el judici, es va declarar culpable d’haver mort 3 persones i haver-ne ferides 23 més amb les seves cartes explosives, que va enviar arreu dels Estats Units entre el 1978 i el 1995.

El 1969 va abandonar la carrera acadèmica com a prodigi de les matemàtiques per emprendre una vida antisocial i primitiva. De fet, es va instal·lar en una cabanya sense electricitat ni aigua corrent a Lincoln (Montana), on va viure en reclusió i va aprendre a desenvolupar habilitats de supervivència.

El 1978 va començar una campanya d’atacs amb cartes explosives contra persones que considerava responsables de fer desenvolupaments tecnològics que destruïen el medi. Per justificar-se, va escriure un manifest de 35.000 paraules anomenat La societat industrial i el seu futur, en què defensava una mena d’anarquisme centrat en la protecció de la naturalesa.

El 1995, va enviar una carta en què deia que deixaria els atacs si el New York Times o el Washington Post publicaven el seu manifest. L’FBI i el fiscal general dels EUA, Janet Reno, van pressionar per fer-ho possible i el Washington Post el va publicar.

Ara, allò que havia de ser una acció de propaganda, va ser el final d’Unabomber. El seu germà, David Kaczynski, va llegir el text i va identificar-ne la prosa, fet que el va portar a denunciar-lo a l’FBI. El 1996, va ser detingut i, dos anys més tard, va ser condemnat a vuit cadenes perpètues.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any