Morir desnonat: el crim perfecte

  • No pot ser que es vaja suïcidant gent quan hi ha un desnonament i ningú no assumesca ni la mínima responsabilitat per aquests fets

Vicent Partal
09.05.2023 - 21:40
Actualització: 09.05.2023 - 21:44
VilaWeb

Un home de cinquanta-quatre anys, de qui ara mateix encara no sabem el nom, va morir ahir a Paiporta. Es tirà daltabaix del balcó de sa casa quan la comitiva judicial el volia desnonar. Segons que s’ha sabut, era una persona que no tenia feina fixa, es trobava en tractament oncològic, només cobrava una pensió petita i havia avisat clarament de la seua intenció.

Dissortadament, no és el primer cas ni serà probablement el darrer d’algú que es lleva la vida assetjat per la voracitat immobiliària. Aquest febrer van desnonar una dona de Palma mentre era a l’hospital per un intent de suïcidi –ni això els va frenar. I a Tàrrega el mes passat la comitiva judicial va irrompre en un pis per desnonar un home de vuitanta-tres anys i se’l van trobar mort.

Tots recordem, de fet, casos que van colpir profundament la societat, com el de la parella de jubilats de seixanta-set i seixanta-vuit anys, que van trobar morts a sa casa de Cas Català, a Calvià; o el d’Inocencia Lucha, que es va pegar foc a Almassora dins la sucursal del banc, Caixalmassora, que l’amenaçava amb el desnonament; o el d’aquell treballador de TV3, de només quaranta anys, que la comitiva judicial es va trobar penjat dins el seu pis de l’Eixample de Barcelona, quan entrava a executar el desnonament.

De la crisi del 2008 ençà, i d’això ja fa quinze anys ben bons, l’habitatge ha esdevingut un dels problemes més seriosos del nostre país. No hi ha dades oficials sobre quanta gent s’ha suïcidat en veure’s al carrer i sense casa, però tan sols aplegant els que els diaris hem anat explicant podem dir perfectament que són moltíssims. I si una mort, una de sola, seria massa, la cosa es torna terrible, insuportable, quan veus com van passant els anys i aquests assassinats –perquè en realitat són això, més que no pas suïcidis– es repeteixen i es normalitzen.

És cert que el codi penal espanyol no inclou el suïcidi consumat com a delicte i això fa que en la majoria de casos ni tan sols s’òbriga un expedient. Però hi ha càstigs relacionats que es podrien aplicar a les entitats bancàries o a les administracions, si hi hagués una voluntat política de canviar la situació. Em referesc als articles 143, que penalitza el fet d’ajudar al suïcidi, o encara més l’11.a o el 142, que penalitzen respectivament l’omissió de l’ajuda i la imprudència greu.

Sóc conscient que és un tema que ja s’ha debatut i que compta amb molts detractors. Detractors que defensen que, malgrat tot, no es pot establir mai fefaentment una relació directa entre un desnonament i el suïcidi que origina. Però jo això m’ho mire d’un altre punt de vista.

Al nostre país, i a l’estat espanyol, el creixement econòmic es va fonamentar durant anys en el desenvolupament immobiliari, fins que va aparèixer la famosa bombolla i la crisi planetària del 2008. Aleshores les entitats bancàries, que havien afavorit l’endeutament de la gent d’una manera irresponsable i sense escrúpols, no hi van respondre assumint la realitat i proposant reestructuracions del deute o pactes amb les famílies, sinó que es van abocar com llops sobre les persones, deixant-les al ras, sense casa. Cosa que va ser possible per la complicitat explícita del govern i la major part de la classe política –que encara avui promet solucions màgiques que no arriben mai. Alhora, creixia la desocupació, es congelaven els sous, es reduïen els ajuts i augmentava l’IVA, una recepta infernal que originà una reducció dels ingressos familiars que acabà dificultant l’accés a un habitatge digne o el pagament de les hipoteques. La conseqüència de tot plegat van ser els desnonaments, les denúncies, el deute hipotecari i l’aparició d’una emergència residencial derivada de les polítiques aplicades pels governs, però també del segrest d’una quantitat enorme d’habitatges per part d’entitats bancàries que havien estat rescatades amb diners públics i no havien estat obligades a compensar-ho ni tan sols posant al mercat els centenars de milers de pisos buits que acumulaven.

A partir d’aquests fets, tot d’estudis científics han documentat sense cap ombra de dubte que la incidència de problemes mentals greus és clarament més alta en les víctimes d’un desnonament: pensaments negatius com ara la percepció de fracàs, frustració social, por, ràbia, ansietat, depressió i un risc alt de suïcidi. I, en vista d’això, ni les administracions apliquen protocols per a reduir o evitar aquest problema ni els bancs fan res per alleugerir la situació.

I ara hi haurà qui dirà que de tot això, planificat i executat durant anys, no en té la culpa ningú, ni hi ha cap responsabilitat? I que quan passa un cas tan greu com el d’ahir a Paiporta cal anotar-lo simplement com un fet aïllat, un succés com qualsevol altre? Perquè, si és així, el meu parer és que som ben bé davant l’assassinat impune, el crim perfecte. I no m’agrada gens pensar això. Em revolta.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Mònica Batlle
Mònica Batlle
09.05.2023  ·  22:02

I tot això, amb govern progressista i d’esquerres … diuen

Josep Usó
Josep Usó
09.05.2023  ·  22:03

Els mateixos bancs de les portes giratòries. Els mateixos que hem rescatat – per a res- pagant més de 63000000000 € de les nostres butxaques. Els mateixos que es permeten repartir “beneficis”. Espanya és un estat fallit. I pel que veiem, afavorint els crims “perfectes”. Quin fàstic.

Montserrat Castello
Montserrat Castello
09.05.2023  ·  22:11

És la llei de l’embut. Els bancs atresoren pisos buits i en canvi un particular que amb feines i treballs n’ha adquirit un per a lligar i ajudar-se en les pensions de misèria, es veu amenaçat per totes bandes. I que ni se’t posi un ockupa! Pots trigar uns vida a treure’ls. En canvi, els bancs i immobiliàries treuen els seus clients, tan aviat com deixen de pagar

Ignasi de
Ignasi de
09.05.2023  ·  22:29

L’any passat al districte de sant andreu va haver-hi un desnonament extrajudicial d’un pis de l’ajuntament que va acabar en suïcidi. L’endemà la regidora de Podemos va acusar al suicidat d’ésser un antisocial.
Extrajudicial, perquè no hi havia ordre judicial i la guardia urbana ocupava el lloc de la pilicia judicial (mossos d’esquadra)

Josep M. Bla
Josep M. Bla
09.05.2023  ·  22:44

Un suïcidi com aquest el catalogaria d’homicidi involuntari. Per molt que la llei digui altra cosa, fins que no s’ha vist desnonat no ho ha fet, tal com deia. Sense desnonament estaria segurament viu.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
09.05.2023  ·  23:01

Tot plegat d’una gran hipocresia. Els qui més defensen el dret a la vida són els que provoquen una vida indigna als més desafavorits de la societat que desesperats es suïciden.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
09.05.2023  ·  23:05

I mentrestant un polític dit nacionalista valencià i d’esquerres plorant perqué deixa la cort espanyola. Sembla que s’hem begut l’enteniment.

MARIA CONCEPCIO GAYA
MARIA CONCEPCIO GAYA
09.05.2023  ·  23:30

He pensat el mateix que dieu al principi. Ningú serà responsable d’aquestes morts?
Quanta gent ha hagut de deixar el pis per no poder pagar ka hipoteca i després el pis s’ha adjudicat al banc i l’ha venut a la SAREB per una quantitat que segurament haurien pogut assumir amb una hipoteca molt menor?
Ningú és responsable?
I on queda el dret a l’habitatge?
Quina pena …i quin fàstic de lleis i polítics que les poden canviar.

Neus Ballbé
Neus Ballbé
09.05.2023  ·  23:39

I a tot això hi hem d’afegir la nova “brillant” proposta de Pedro Sánchez que únicament beneficiarà els banc i les constructores. Mentrestant, milers de famílies corren el risc de ser desnonades sense pietat. Mentrestant, els nostres joves, ni amb falses promeses d’ajuts, podran accedir a un habitatge digne. Mentrestant, el nostre país es va empobrint a marxes forçades, enmig de promeses enganyoses i la inoperància dels governs que, teòricament, hauríem de sentir més propers.

Sembla que no hàgim après res de la crisi precedent o, el que és encara més greu, que constatem que alguns sí que en van aprendre molt bé i no han hagut de respondre de llurs responsabilitats.

Sobrevivim en un país on els governants, a banda de fer promeses que només beneficien els de sempre, no són capaços d’oferir cap possibilitat possible als nostres fills i a les famílies que més ho necessiten. Tot són promeses buides, des de Madrid i des de Barcelona, que mai no tenen cap intenció de resoldre un problema tan greu com aquest.

El govern de l’estat és una mena de fantasma. I el que hauria de ser més proper, sovint és només un projecte de fantasma. I amb aquestes “polítiques” no ens en sortirem.

Diego Arcos
Diego Arcos
10.05.2023  ·  00:02

INDIGNACIÓ es un mot que no serveix per expressar el que sento i penso.
Als desnonadors s’els hauria d’acusar d’inducció al suicidi, quees un delicte criminal co lindant amb l’homicidi.
Ara be, parlant com independentista, la questió que em preocupa i aquest mot tambe queda curt, es: que potser els indepes, Omnium, l’ANC (la que jo vaig collaborar a fundar i a lla que encara soc soci), la CAL, la Plataforma per la llengua i la resta del cosmos indepe… no tenen res a dir?
Es que no em puc esar de escriure aixó: tothem estripant vestits per la llengua… pero res a dir per els usuaris de la llengua. Fa unes setmanes un bon amic va amenaçar amb suicidar-se a la oficina del SOC, quan una treballadora, amb una actitud robotica li va dir que estaria esperant fins els noranta dies legals per cobrar l’atur (te canalla) per un error del SOC, l’atur que li havien descompatt del sou, es a dir que de subsidi ni una merrda, son els seus diners i tan sols una part petita del que li havien descomptat.
Doncs que va passar, al veure el rebombori (destaco l’actitud super humana dels treballadors de seguretat) el cap de l’oficina que estava “esmorzant” des de feia dues hores, senzillament va fer una minima gestio i es va reoldre el tema i aquella nit uns amic vam fer una colecta via bizum per que la familia pugues sopar.
Ho vai tractar amb dues persones de l’ANC i la resposta millor no la poso aqui…
El poble català s’enfonsa en la miseria, peró l’unic problema impotant es el català a catalunya nord….
Anem molt malament.
Diego ARcos

Gertrud Hoffmann
Gertrud Hoffmann
10.05.2023  ·  01:01

Vull agrair la empatía i la sensibilitat que es reflecteix en el seu article i en tots els comentaris. Sembla com un filtre esgarrifós que ens roba el són molt abans d’aquests fets. Franz Kafka va fer servir la metàfora d’un home que es desperta pel matí sent un cuc que no pot comunicar-se més amb ningú: els que tot tenen no volen percebre’n la impotencia absoluta.
(Die Verwandlung, La transformació)

Núria Castells
Núria Castells
10.05.2023  ·  03:58

El sistema capitalista té això: només importa el benefici.
I quan els governs no posen mitjans per protegir els més febles, moltes persones no poden fer front a la voracitat dels més forts: bancs, fons voltors i un llarg etc.

Davant d’aquestes morts els que s’haurien de sentir responsables ja trobaran excuses. No els costa gens fer callar la consciència. Molts ni en tenen!

Gràcies per tractar el tema, Vicent.
Hem d’estar tan atents seguint allò que fan i que no fan els “nostres” (?) polítics que sembla que no quedi temps per ocupar-nos de res més.
Haver cedit davant d’Espanya, l’octubre del 2017, ens ha condemnat a una societat més pobra i menys justa, també.
Per això, no votaré cap dels partits que ens van trair.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
10.05.2023  ·  05:49

Gracies Vicent per parlar del tema, estem passant una època molt gris els dirigents polítics no tenen ni consciència ni escrúpols ni els d’aquí ni els d’Espanya i tampoc els d’Europa.
Quina tristesa

Lluís Casas
Lluís Casas
10.05.2023  ·  05:58

Davant de una editorial que es tan esgarrifosa només sé me acudeix de poguer expresar el meu fàstic en vers el sistema actual, a part de les ajudes als bancs que van tenir en el seu moment i que no han tornat un euro, els catalans estem encara inmersos en el 155, tot això portarà a un suïcidi col·lectiu de la societat catalana, tingueu present un fet, la generalitat te un deuta de més de 80.000 milions de euros, ens cola impostos que ningú els porta al constitucional, ja els i està bé que ens vagin arruinan, la generalitat si necesita demanar prestans no pot endeutar-se fora, només la hisenda Ñ li presta a canvi de uns bons interessos, perquè tot això dons per portar-nos a una fallida, mentres nosaltres anem discutint i anem fent com deia la Santamaria som com un pollastre sense cap, de una banda al altre sense cap i en aquest cas sense peus, ni cap ni peus per pogernos moure, aixó si molt de bla, bla, bla, continuarà .

Agustí Delgado
Agustí Delgado
10.05.2023  ·  06:56

Gràcies per l’excel.lent reflexió. La voracitat vomitiva dels bancs i fons voltor és en si un crim abominable. Després ens trobem amb conseqüències tan tristes com la d’ahir.

Carles Serra
Carles Serra
10.05.2023  ·  07:40

Aquesta editorial apreciat Vicent que “despulles” la realitat d’aquest polítics/partits espaÑols, així com també la seva societat.
Tristesa i mòlta pena.
Però també demostra Vicent, que encara no tens clar lo que ja fa molts anys va dir en Pla:
*Lo més semblant a la dreta espaÑola és l’esquerra espaÑola.
*El 90% dels espaÑols la seva ideologia es franquista.
Agraïr el comentar-hi del Sr. Lluís Casas 05:58, quanta veritat sobre això dels gestors d’aquesta gestoria mal anomenada govern de Catalunya.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.05.2023  ·  07:59

L’estat espanyol s’ha posat com a garant que milers de problemes no es podran resoldre mai. Entre ells, el drama de l’habitatge. La “Unidad de España” no serveix per a res. Espanya és el caos.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
10.05.2023  ·  08:44

COBDÍCIA.
Tot s’hi val.

Toni Arregui
Toni Arregui
10.05.2023  ·  08:58

La vida espanyola és molt dura…

Albert Miret
Albert Miret
10.05.2023  ·  09:08

Fàstic, vòmit i arcades contínues és l’únic que em provoquen els pseudopolítics espanyols, tenint com a espanyols també als de l’ERCatastròfica i espanyolista, defensors de la merda bancària usurera, i niu d’assassins intocables d’aquest país. En aquesta merda de colònia ocupada i esclavitzada en ple segle XXI, aviat no valdrà la pena viure-hi. Per això se suïcida tanta gent.

Marc Adell
Marc Adell
10.05.2023  ·  09:30

No puc estar en més desacord amb aquest article. El que passa és una tragèdia i això no ho penso pas discutir, però la responsabilitat única d’un suïcidi i més en aquests casos és de qui el perpetra, és a dir, la mateixa persona.

I la gent fa servir el suïcidi com a arma per amenaçar, i fer el que diu l’article encara reforçaria més això. Quan es signa un contracte o una hipoteca s’està acordant voluntàriament un compromís. I normalment, el banc o arrendador ha complert en primer lloc el seu compromís: ja sigui prestar els diners o habitatge. I en procés de fer això assumeixen un risc.

Doncs és normal que si una part no compleix el contracte, per més miserables que siguin les condicions en les que es troba, es rescindeixi.

No entenc com és possible que es permeti a una persona amenaçar sense cap conseqüència penal? per mi amenaçar amb el suïcidi em sembla una cosa gravíssima.

Però tampoc entenc perquè socialment sempre es busca culpable en els bancs si al final no hi ha contracte que no s’hagi firmat lliurement (la cosa contrària seria il·legal). I les estafes que han fet els banc han estat resoltes en la majoria favorablement als clients.

I perquè no es culpa realment al(s) govern(s) que són ells els que tenen realment el poder. La crisi es podria resoldre de moltes maneres, per exemple i molt fàcilment podrien alliberar sòl per a construir (però després la mateixa gent que es queixa del preu de l’habitatge hipòcritament es queixaria de que es fa malbé l’entorn o altres coses).

El que fan en canvi, és agreujar la crisi a costa de la butxaca dels contribuents amb habitatge social o transferències de renda. Coses que no ajuden a ningú i sols creen dependència del govern.

Als governs no els interessa en absolut solucionar la crisi de l’habitatge: és una excusa molt fàcil per a fer falses promeses, per a fer coses visibles que semblin que fan alguna cosa i per a posar la gent directament sota dependència seva. A més en treuen un gran profit: amb els preus tant inflats cobren uns impostos gegantins.

I els serveis que han d’acollir la gent que realment passa per un mal moment com el senyor s’ha suïcidat sols estan concentrats en crear una xarxa de clientelisme per a gent de determinants cercles però no per ajudar realment el ciutadà.

I aquest desgavell està causat i és responsabilitat únicament del sector públic. I si la gent es suïcida també és per la cultura que s’ha anat inculcant any rere any de que tenim una sèrie de “drets” que ens venen regalats sense que els haguem de lluitar. I no. Els drets es guanyen.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
10.05.2023  ·  09:36

És la condició humana, ens mobilitzem per una tortuga i ens quedem indiferents per milers de famílies espoliades i obligades a deixar l habitatge. Els polítics? Titelles del capital, els regalaran milions però permeten desnonaments que quatre euros. La força la tenim en el vot, vinga escombrem-los!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
10.05.2023  ·  09:51

Gràcies, Vicent, per posar altaveu a la insensibilitat social i particular en que estem immersos. És molt fort el fet de tants cassos com dius, com si la tragèdia de tantes vides humanes no foren motiu de ser reflectides en primera plana dels diaris. La anormalitat com a norma: “Una persona ha mossegat un gos”.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
10.05.2023  ·  09:53

Gens d’acord. Com diu el TC sobre l’avortament, que el declara “autodeterminació de la dona”, el suïcidi és també “autodeterminació”, en aquest cas, sobre quan vols morir.

Pep Agulló
Pep Agulló
10.05.2023  ·  09:58

RAS I CURT

La desigualtat del capitalisme es perllonga amb continuïtat fins l’assassinat. La seva moral.

L’or sempre es tacat de sang en aquest sistema tant cruel…

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
10.05.2023  ·  11:26

Quanta raó té el Marc Adell

Marià Armengol
Marià Armengol
10.05.2023  ·  11:49

França: Gilets jaunes i còctels Molòtov
nyordia: Chistecillos
Cat: Acudits i cap paper a terra…
Assumpte amb moltes arestes: Des d’opinions tan divergents com les de la majoría (que comparteixo), com les expresades pels srs. Lluís Casas i Marc Adell ( que també comparteixo).
Ni amb una part de govern (Podemos) s’han revertit les polítiques espoliatòries dels serveis bàsics (On estàn ‘aconsellant’ polítics de tots els colors… Ara toca ‘chistecillo’ o ‘acudit’…), essent la vivenda (‘el totxo’ li diuen) una de les fonts de riquesa de constructores, bancs i seva (dels polítics), i de corrupció (això que no falti…) més interessant pel sistema.
Que ni a nyordia ni a Cat no es pugui demanar responsabilitats de les malèvoles polítiques de TOTS els governs d’allà i d’aquí porta a una decepció profunda…
França
nyordia
Cat

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
10.05.2023  ·  15:21

Pel que fa als responsables jo en tinc un de clar. Quan al President del Govern d’Espanya, Felipe González Márquez, se li va preguntar ( aprox 1982-1984) per l’habitatge públic a preus accessibles, va respondre: “No hace falta, el sector ya tira”.
Abans d’arribar al govern, Gònzàlez s’havia reunit amb els “siete grandes”, segons explicava Diario 16.
Quaranta anys després, l’espavilat Isidoro i “el sector”, llencen la gent pobra per la finestra i Sánchez continua fent màgia potàgia però cap promoció significativa d’habitatge públic: l’única manera d’intervenir en el mercat.
Franco en va fer molts més. Dràmatic però cert.
Els bancs paguen les campanyes electorals, mantenen mitjans de comunicació, suporten constructores i especulacions…orienten portes giratòries…acompanyen fons voltors
Si algú decideix suïcidar-se no és el seu problema.
I només podem votar….

antoni miret
antoni miret
10.05.2023  ·  17:04

No és només la quantitat de gent que es pot arribar a treure la vida. També hem de tenir en compte la quantitat de gent que viu al carrer per un desnonament i que està afectada psicològicament

xavier solaní
xavier solaní
10.05.2023  ·  18:57

Aberrant el comentari de M. Adell.
Bé, els culpables són coneguts, el PSOE i els seus votants, i els seus socis (CiU, ERC i etc.) i els seus votants. Els que van eliminar el lloguer indefint, els que permeten una escalada de preus sense límit que obliga a hipoteques impossibles, etc. I en cas de dubte la balança ja sabem cap a quin costat s’inclina, tenim quasi tots els jutges d’un costat. Un altre gran mèrit del PSOE i companyia. Sr Adell, si algú pel carrer li demana 20€ o es crema viu que farà? Si a més els 20€ els havia robat vostè que faria? Se sent amenaçat? Doncs no vegi l’altre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes