S’ha mort Paco Solé Parellada, propietari de l’emblemàtic restaurant 7 Portes

S’ha mort Paco Solé Parellada (Barcelona, 1944-2025) propietari del mític restaurant 7 Portes al pla de Palau de Barcelona. Hi ha estat al capdavant durant seixanta anys. Desapareix un senyor de Barcelona, de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. La vida de Solé Parellada va lligada al 7 Portes des de la naixença, perquè va néixer en aquest establiment que el seu avi, Paco Parellada (amo de la també emblemàtica Fonda Europa de Granollers), va comprar el 1942. “A set anys van posar-me darrere el mostrador, a catorze vaig passar al menjador, després vaig fer de maître i, quan en tenia vint-i-vuit, vaig comprar el restaurant al meu pare”, explicava.

El 7 Portes de Paco Solé Parellada ha estat el gran restaurant de Barcelona referent de la cuina tradicional, excel·lint en els arrossos i d’altres plats tradicionals com el fricandó, la sarsuela, els canelons i els suquets. A les 7 Portes va néixer el conegut ‘pijama’, unes postres que combinen el flam amb el préssec en almívar i el gelat de vainilla. I s’ha mantingut ferm en el seu estil de cuina fins avui, tot i el boom de la cuina d’autor i d’avantguarda, que va encapçalar Ferran Adrià a Elbulli, a partir de la dècada del 1990 del segle XX.

Al 7 Portes hi ha menjat des del doctor Alexander Fleming –Paco Solé Parellada va explicar a VilaWeb que el restaurant ha servit una bona colla de premis Nobel–, el magnat Joan March o el general Juan Domingo Perón, els artistes Salvador Dalí o Joan Miró i el torero Manolete, en honor de qui encara avui figura a la carta una paella amb el seu nom. Explicava Solé Parellada que fins i tot va arribar a servir al revolucionari argentino-cubà Ernesto “Che” Guevara, en una visita pràcticament desconeguda que va fer a la ciutat.

Amb tot, Solé Parellada no es va dedicar només al restaurant, sinó que també va fer estudis universitaris i es va convertir en doctor en enginyeria industrial i catedràtic emèrit d’organització d’empreses de la UPC. A la universitat va exercir de vicerector, va crear la Fundació Politècnica, el programa Innova, el Parc Científic de la Universitat… Entre els premis rebuts en l’àmbit universitari destaca el del mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

Aquests dos vessants professionals, la cuina i l’enginyeria, a més prendre consciència de la necessitat de preservar, estudiar i donar a conèixer la cuina tradicional catalana, que compta amb 800 anys d’història, el va portar a impulsar la col·lecció 7 Portes Receptaris històrics de la cuina catalana, de la qual n’era l’ànima i encapçalava també el comitè científic que supervisava i estudiava els receptaris. Fins ara s’han publicat deu títols, el darrer aquest mes d’abril, Receptari Caules. Cuina menorquina del segle XVIII.

El 2024, quan va fer vuitanta anys, va rebre el Premi Nacional de Gastronomia Tradicional.

“Avui és un dia molt trist per a la nostra Acadèmia. Una pèrdua irreparable per a la gastronomia i la cultura catalana”, ha lamentat l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, de la qual era membre.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Acadèmia Catalana Gastronomia (@acgn_cat)