L’actriu Montserrat Carulla, candidata a la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre, ha desmentit una campanya de difamació impulsada a la xarxa per entitats unionistes com ara Societat Civil Catalana, que l’acusen de xenòfoba. I ho fan mitjançant la difusió d’un vídeo, que és un fragment de quaranta segons d’un discurs de Carulla, en què parla del fenomen migratori dels anys seixanta i de com Franco va voler-lo instrumentalitzar per a diluir la cultura catalana. Avui Carulla, mitjançant el seu compte de Twitter, ha escrit una carta d’aclariment i de resposta als atacs rebuts. Us n’oferim la transcripció:

“Sobre un vídeo amb unes declaracions meves que han estat manipulades, voldria dir-hi quatre coses:

1. Hi falten fragments. En cap moment vaig dir que els immigrants acordessin amb el franquisme la vinguda a Catalunya. Contràriament, la gent que va deixar la seva terra, les famílies i les cases va haver-ho der fer empesa per la fam, la repressió, un entorn molt dur d’atur i caciquisme i cercant un futur millor per a ells i per als seus fills.

2. Si parlava d’immigració a Catalunya era perquè em referia a la nostra realitat concreta. Sé, com tothom mínimament informat, que hi va haver un fenomen migratori immens des de mitjan anys quaranta fins el setanta del camp a les grans ciutats de l’estat espanyol. El franquisme es va voler aprofitar de l’arribada de més d’un milió i mig d’immigrats a Catalunya per establir dues comunitats separades o per diluir la cultura catalana. Aquesta pràctica és comuna a tots els règims totalitaris. Però no se’n va sortir.

3. Hi falta el fragment de la gravació on deia, com he dit públicament en moltes ocasions, que l’efecte va ser el contrari: la immensa majoria de la immigració va integrar-se perfectament a Catalunya i l’estima com a pròpia. Amb gran esforç aquells homes i aquelles dones van trobar feina i van poder prosperar. Al marge de quina identitat sentin pròpia cadascun, saben que aquesta terra els va acollir, que han ajudat a pujar Catalunya, que no li deuen cap favor a ningú i que és on van néixer els seus fills i els seus néts, que són tan catalans com jo.

4.Potser això és precisament allò que no suporten els qui s’haurien estimat més una societat dividida en dues comunitats enfrontades. Això passa als qui no entenen que hi ha societats obertes en què els títols de noblesa no valen res i es valoren les persones pel seu treball i per ser bones. I Catalunya n’és un exemple.”

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb