Montesquieu

TEMA DEL DIA
Promesa. Pedro Sánchez ha posat el president Carles Puigdemont al bell mig de la campanya. Embriagat per la croada espanyolista que fa aquests dies, el dirigent del PSOE es va comprometre a dur Puigdemont a Espanya. Per a complir aquesta promesa electoral, només té dues vies, com li va recordar el president en un vídeo. L’una, el segrest, recollint la millor tradició del govern de Felipe González, amb el ministre Barrionuevo i el secretari d’estat Rafael Vera, que van ser condemnats per haver segrestat ciutadans a l’estat francès i haver-los dut a Espanya, sota les sigles dels GAL. L’altra, liquidar definitivament la separació de poders, sense dissimular, i forçar la justícia espanyola a emetre euroordres defectuoses compulsivament que seran sistemàticament rebutjades. Les paraules de Sánchez afirmant que la fiscalia actua sota les seves ordres són la demolició definitiva de la separació de poders a Espanya i reforcen la defensa de Puigdemont i la resta de membres del govern exiliats.

Quan els partits independentistes van reclamar a Pedro Sánchez que instés la fiscalia a eliminar o rebaixar les acusacions dels encausats per l’1-O, Sánchez va dir que la fiscalia era independent i no depenia del govern. El 20 de juliol de 2017 assegurava: ‘El govern no dóna instruccions a la fiscalia, que és independent.’ Dos anys més tard, quan li demanen com aconseguirà de portar Puigdemont a Espanya, ha respost: ‘La fiscalia de qui depèn? Depèn del govern, doncs ja està.’ La fiscal general, María José Segarra, va ser nomenada per Sánchez i la fiscalia és un òrgan jeràrquic. La fiscal general és la cap del ministeri fiscal, que té tots els fiscals subordinats. D’acord amb l’article 25 de l’estatut orgànic del ministeri fiscal, el fiscal general de l’estat ‘pot impartir als seus subordinats les ordres i instruccions convenients al servei i en l’exercici de les funcions, tant de caràcter general com referides a afers específics.’

Les paraules de Sánchez han indignat els fiscals fariseus, que han sortit com un sol home a defensar la seva dubtosa independència. Als fiscals no els agrada que els posin en evidència, però han d’obeir les instruccions que reben, com va passar amb la petició de llibertat de Quim Forn. Julián Sánchez Melgar, aleshores fiscal general de l’estat, va ordenar la llibertat sota fiança de Forn, i el fiscal Fidel Cadena ho va defensar ‘per imperatiu legal’. No li agradava, però ho va haver de fer. Després, el jutge la va denegar. Sánchez no controla la fiscalia, però es vanta de fer-ho, que és la pitjor cosa que pot fer. Demostra que la separació de poders no existeix, però indigna els fiscals quan ho fa tan evident. També va ser la fiscalia que va impulsar les euroordres contra els consellers Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, perquè el jutge instructor del cas 1-O només havia demanat la del president Puigdemont. La iniciativa de la fiscalia ha rebut avui un clatellot contundent, perquè la justícia britànica ha rebutjat l’euroordre contra Ponsatí per desproporcionada. És un revés contra la justícia espanyola que esclata a la cara de Sánchez enmig de la campanya electoral i que fa preveure què passarà amb Puigdemont i la resta de consellers que hi ha a Bèlgica. L’exili torna a posar en evidència la manca de democràcia a l’estat espanyol.

Si Sánchez pot donar instruccions a la fiscalia per detenir Puigdemont, també en podia donar per rebaixar les peticions de presó dels dirigents independentistes. Amb el seu argument, es pot dir que les peticions de presó per rebel·lió de la fiscalia són les que demanava el govern espanyol del PSOE. En realitat ho va acabar fent l’advocacia general de l’estat, que va demanar sedició, i el resultat final van ser cent anys de presó per als dirigents independentistes. Uns dirigents que són a la presó per un referèndum que ara Sánchez vol tipificar de delicte al codi penal, assumint la petició de José María Aznar. Si el referèndum no és delicte, els dirigents independentistes no haurien de ser a la presó.

Les relliscades de Sánchez confirmen la demolició de l’estat de dret i que tota la causa contra l’independentisme ha estat una operació política. Quan hi ha en joc la unitat d’Espanya, la separació de poders desapareix. No cal que es gastin més diners a promocionar internacionalment Espanya com una democràcia plena, perquè ja no s’ho creurà ningú. Els set milions d’euros anuals que costa España Global per mentir els podrien dedicar a polítiques socials. Ja fa temps que Montesquieu ha demanat exili polític a Bèlgica. A Espanya ha estat retirat de totes les biblioteques.

MÉS QÜESTIONS
Hisenda invertirà 149,2 milions a digitalitzar l’administració valenciana. La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic gestionarà l’any vinent un pressupost de 337 milions, un 1,9% més que a l’exercici actual, i dedicarà una tercera part d’aquesta dotació –149,2 milions– a iniciatives per a digitalitzar l’administració valenciana. Ho ha explicat el cap del departament, Vicent Soler, a la comissió parlamentària per a detallar els comptes públics. Entre aquests projectes tecnològics, hi ha la millora dels programaris i sistemes d’informació i comunicació de les conselleries, la renovació de la xarxa de TDT i la inversió en tecnologies aplicades a l’educació. Unes línies d’acció que, tal com ha recordat Soler, són susceptibles de finançar-se també amb fons FEDER europeus, que cobririen part de la inversió de la Generalitat. El conseller ha destacat més línies d’acció del departament, com ara disset milions en ajudes empresarials per a sufragar iniciatives dirigides a transformar el teixit productiu cap a una economia del coneixement, línies de crèdit a tipus subvencionat per a projectes d’emprenedoria i la modernització de l’Agència Tributària Valenciana, per a la qual es destinen 53,4 milions, la mateixa quantitat que fa un any.

El govern balear presenta el pressupost al parlament amb crítiques de l’oposició. La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, acompanyada del director general de Pressupost, Joan Ignasi Morey, i de la secretària general, Begoña Morey, ha fet oficial l’entrada a tràmit del projecte de llei de pressupost de les Illes Balears per al 2020 a la seu del parlament. Sánchez ha lliurat el text legislatiu i els toms annexos continguts en una memòria digital al president del legislatiu balear, Vicenç Thomàs. El projecte de pressupost per a l’any 2020 és de 5.893,11 milions d’euros. Un augment del 8%, en concret 435,4 milions d’euros més, en relació amb els comptes de 2019. Sánchez ha definit així el primer pressupost de la legislatura: ‘És prudent i d’estabilitat, responsable des del punt de vista social i financer, en un context polític i econòmic marcat per les incerteses, i que per sobre de tot preserva l’estat de benestar.’ Uns comptes que consoliden i augmenten el pressupost per a polítiques socials fins a assolir, segons el govern, la despesa social més alta. No ho veu igual l’oposició. El PP, el Pi i Més per Menorca ja han anticipat l’oposició als comptes de l’executiu de Francina Armengol. I no solament per les retallades, sinó també pels projectes aprovats amb els doblers de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). Quant als socis de govern, Podem no en dirà res fins que no hagi estudiat els comptes, i Més per Mallorca ha mostrat satisfacció per l’augment de diners que rebrà la Conselleria d’Afers Socials de Fina Santiago. El projecte de pressupost augmenta la despesa destinada a les polítiques socials –salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge– fins a 3.091,4 milions d’euros, la xifra més alta destinada a aquestes àrees, amb un creixement del 0,4% en relació amb el pressupost de 2019, que vol dir comptar amb 11,3 milions d’euros més.

Delga defensa la seva gestió com a presidenta d’Occitània. La presidenta d’Occitània, Carole Delga, ha respost a la publicació de l’informe de la Cort de Comptes que criticava la gestió financera del territori. Delga parla d’una mala interpretació de les xifres i assegura que Occitània és un dels territoris mes ben gestionats de l’estat francès. La Cort de Comptes deia que d’ençà de la fusió del Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus, les despeses de gestió havien pujat d’un 11%. Per confirmar les seves paraules, Carole Delga ha proposat de crear un col·legi de ciutadans triat a l’atzar perquè avaluï aquesta gestió financera. El col·legi seria coordinat pel Consell Econòmic Social i Ambiental d’Occitània. Segons Delga, aquesta mesura ha d’afavorir la transparència dels comptes públics.

LA XIFRA
6.500 persones és l’aforament mínim que haurà de tenir el nou Estadi Comunal Joan Samarra Vila, segons les bases del concurs que ha convocat el comú d’Andorra la Vella per a la remodelació de l’espai. També haurà de tenir un camp de futbol de mides reglamentàries i una pista d’atletisme de sis carrers, pel cap baix.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de novembre de fa 132 anys es fundava el Celtic Football Club durant una trobada a l’església de St. Mary situada a East Rose Street (Glasgow), gràcies al germà Walfrid, un marista irlandès. L’objectiu era recaptar fons per a la Poor Children’s Dinner Table.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb