Monsó y Benet, un oasi per al món de la il·luminació i l’electricitat

Com més va més costa de trobar botigues que defineixen una ciutat, Monsó y Benet forma part d’aquest conjunt d’espais comercials que donen identitat perquè són capaços de tenir una oferta genuïna, feta amb anys d’ofici. En un moment en què tot sembla igual, aquesta botiga que va néixer l’any 1912, del carrer de Muntaner, és un emblema de Barcelona. La desaparició de les botigues de llums i tot allò que envolta la il·luminació ha estat una constant, per això Monsó y Benet, amb la seva capacitat per a resistir i renovar-se, és com un oasi per tots aquells que es dediquen al món de l’electricitat i la il·luminació o els qui senzillament volen triar una bombeta diferent o necessiten un cable elèctric, un endoll específic o LED. N’hi ha de tota mena. Per a triar i remenar.

Enumerar productes seria una imprudència perquè també es dediquen al món de l’àudio i la domòtica, d’allò que és antic o amb aparença d’antic, als últims dissenys en LED. El seu regust centenari no li impedeix de ser modern. Són especialistes en il·luminacions específiques, de llums de Nadal a llums de discoteques.

Aquesta botiga també ha volgut posar remei a l’obligatorietat dels dissenys estandarditzats amb què tenim poc marge per a una tria que s’ajusti al nostre gust i necessitat reals i ha volgut aprofitar l’expertesa en material elèctric i lampisteria per posar a l’abast dels clients tot allò que els cal per fer-se un llum a mida.

En un espai a l’entrada de l’establiment recuperen així l’esperit de l’artesania i el bricolatge domèstic. Hi han ubicat un ordinador amb què tothom pot cercar –de la mateixa manera que es pot fer a casa, en un apartat de la seva pàgina web– i triar, entre una gran diversitat de colors i textures de cable, la mena de connexió, el model de portalàmpades, un difusor de la llum determinat, pantalles de diferent mida i estil, els suports de tot plegat i les eines i assessorament per a configurar la il·luminació d’un espai nostre amb personalitat pròpia. Poder personalitzar-nos una làmpada perquè s’ajusti a les necessitats reals d’intensitat de llum, colors, formes, alçada o llargada del cable per a un espai de casa o de la feina, a més de contribuir a la nostra salut visual i benestar en un ambient, és també un convit a la creativitat i a la imaginació que fa valdre idees pròpies.

L’assortiment de materials i components per a aconseguir una bona il·luminació de cada espai en aquesta botiga de l’Esquerra de l’Eixample és grandiós. Són especialistes en llum, “és el que fa ressaltar totes les coses”, diu Anna Badia Benet, cinquena generació en aquest negoci familiar que conserva l’atenció personal al taulell, malgrat que també es pot circular per tota la botiga a la recerca de productes. Despatxen al públic i també serveixen a l’engròs.

Ciutat de petits tallers i fàbriques

Temps enrere, a més de servir a particulars, també proporcionaven peces per a muntatges elèctrics de tota classe. Però amb el temps han anat veient tancar petits tallers i fàbriques. “A Barcelona, hi havia un fotimer de fàbriques de material que van tancar quan va arribar el producte fet a la Xina, o havien de portar la patent a la Xina per continuar fent-lo allà, o aquí ja no podien ser competitius”, expliquen els pares de l’Anna, Isabel Benet Monsó i el seu home, Xavier Badia, quarta generació al capdavant de la botiga.

En alguns barris de Barcelona, com ara el Poblenou –diuen–, hi ha edificis dempeus d’antigues fàbriques. D’una de les quals va sortir durant anys un milió anual d’un sol model d’adaptador d’endolls patentat per Monsó y Benet que feia compatibles les dues preses de corrent de les parets de la majoria dels països d’Europa amb les tres entrades dels endolls dels anglesos. “El meu pare viatjava molt i es va adonar que als aeroports n’hi començava a haver, i en va dissenyar un”, relata Anna Badia Benet. “Gràcies a aquells adaptadors, els anglesos podien afaitar-se a Barcelona. No era tant per als d’aquí que anaven cap allà, perquè eren molts menys en aquella època”, recorda Xavier Badia.

A banda de la patent de l’adaptador, que els va donar uns quants premis per la xifra d’exportacions que van assolir, van ser pioners a fabricar petites peces per al muntatge de làmpades. “Com que els fabricants han anat tancant, ara costa cada vegada més poder trobar on fer-se una làmpada, arriben totes d’importació i senceres”, expliquen. No obstant això, en aquesta botiga encara es poden aconseguir clavilles de tota mena i allò que costi més de trobar. Per exemple, bombetes incandescents per fer filmacions de cinema i televisió. Moltes de les coses que s’hi exposen han esdevingut vintage, tot i fer alhora el servei pel qual van ser dissenyats. Al catàleg de productes de Monsó y Benet, que fins fa poc era en paper i ara ja és totalment digitalitzat per poder consultar i comprar per internet, hi ha més de dues mil referències.

Il·luminació decorativa i llums LED

Tot el xamfrà del carrer de Muntaner amb el Consell de Cent arreplega més de cent anys d’història de bombetes incandescents, halògenes, de baix consum i llums LED que s’encenen automàticament en entrar en una estança. “El LED ha estat un bon invent, molt eficient”, comenta Isabel Badia Benet.

Els accessoris per a la regulació d’intensitat de la llum també han aportat més confort i seguretat a les activitats. A la botiga dels Monsó i Benet també trobem molta il·luminació decorativa; sobretot la que té un bon reclam en temps de Nadal.

Ara que els oficis es perden, tot allò que aquesta botiga històrica de Barcelona encara coneix i despatxa inspira i fa pensar en el benefici de recuperar-los. I, a les cases, tornar al bon fer d’abans de reparar els estris, en compte d’acumular embalum a les deixalleries i substituir-ho tot per artefactes nous.

Tot comença l’any 1912

L’any 1912, el matrimoni de Vicente Monsó i Amparo Monsó, marit i muller, tots dos fills de Xàtiva, i cosins, obrien una lampisteria al carrer del Consell de Cent –davant l’actual botiga Monsó y Benet, i on ara hi ha un forn. Ell era lampista i anava a les cases a fer instal·lacions, i ella restava a la botiga i esperava clients nous. Aleshores la seva lampisteria no tenia cap edifici, però quan el van aixecar, el matrimoni va fer la pensada d’agafar un del local dels baixos. Hi van posar, a més de la lampisteria, una exposició de sanitaris. Els seus descendents expliquen ara que, en aquell temps, Vicente i Amparo “vivien a la rebotiga, i el diumenge abaixaven la persiana de l’aparador i es dutxaven a la dutxa que hi havia exposada, que era l’única que tenien”.

Aquella primera botiga la van anar ampliant fins a tenir els sis aparadors que fan el xamfrà. D’ençà que l’Ajuntament de Barcelona ha fet el carrer del Consell de Cent per a vianants, hi veuen passejar més gent, tot i que reconeixen que, en general, la ciutat ho posa com més va més difícil a qui ve de fora amb cotxe.