Estic sorprès i fascinat per la manera com es desenvolupa la campanya de les eleccions a la comunitat autònoma de Madrid. Ahir, de sobte, hi va haver un gran escàndol quan, en un dels debats electorals, Pablo Iglesias va decidir que se n’anava perquè la representant de Vox, Rocío Monasterio, havia posat en qüestió les amenaces de mort rebudes pel líder d’Unides Podem i, posteriorment, l’havia provocat fins fer-lo esclatar. L’episodi ha causat una controvèrsia grandíssima, amb l’esquerra madrilenya indignada per les formes i el fons de l’actuació de la dreta.

Si nosaltres no haguérem passat abans per on Pablo Iglesias passa ara, supose que veuria aquest lamentable episodi amb uns altres ulls. Entenguem-nos: trobe intolerable l’actuació de Vox i les paraules de Monasterio. I és gravíssim que un polític com Pablo Iglesias reba quatre bales de l’arma reglamentària de l’exèrcit espanyol dins un sobre que conté amenaces personals. Cap dubte sobre això i tota la solidaritat amb ell. Ara bé, l’esquerra espanyola en general ara es troba a Madrid amb el que ells han deixat créixer a Catalunya.

Perquè la senyora Monasterio és especialment desagradable, però en la nostra retina hi ha, de fa molt de temps, actuacions molt semblants, i més greus i tot, de persones com Inés Arrimadas, com Carlos Carrizosa, com Cayetana Álvarez de Toledo o com Andrea Levy. I no pas als platós televisius i prou. Al Parlament de Catalunya mateix. I al carrer. Episodis que no tan sols no van ser condemnats amb la contundència i la rotunditat amb què tots volen que es condemne ara la senyora Monasterio, sinó que en alguns casos van ser, diguem-ne, compresos i fins i tot animats i aplaudits per la mateixa esquerra que avui es queixa amargament. O hem de recordar aquell vergonyós i denigrant espectacle de la dreta dempeus aplaudint a rabiar Coscubiuela? I les exclamacions i els crits i les amenaces d’Iceta o d’Eva Granados, les barbaritats violentes de Borrell? Hem de recordar que ningú no va dir res en contra quan la senyora Monasterio, sí, la mateixa senyora Monasterio d’ahir, va interrompre un acte del president Puigdemont a Madrid el 2016 i va deixar-li unes manilles sobre la taula?

És això, la condescendència interessada de l’esquerra espanyola amb aquests gests violents, que al final ha portat ací.

Perquè el problema no ha estat això que va dir Pablo Iglesias mateix, que l’independentisme havia fet créixer el feixisme. No, senyor. El problema ha estat que la classe política espanyola va acceptar el marc mental i els mètodes del feixisme per a evitar com fos la independència de Catalunya. Tot això de la llei, l’ordre i el càstig, la coerció, l’amenaça, la presó contra la dissidència, les pilotes de goma, els piolins i el que calgués. En comptes de defensar la democràcia, fos quin fos el resultat. Assumint, per tant, la consigna de “sin ley no hay democracia”, aquella que Monasterio ja cridava davant Puigdemont el 2016.

I és fent això que van legitimar el discurs i el monstre que ara es gira contra ells. Cosa que podrien haver previst perfectament, perquè ho sabíem tots que passaria, si no fos perquè a ells la bandera, aquesta rojigualda que, malgrat tot sempre acaba unint-los, els encegava.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.