03.02.2020 - 09:54
Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han descobert que una molècula de la sang és efectiva contra la malaltia autoimmune del ronyó, la nefritis lúpica. El grup ha administrat aquesta molècula en ratolins que reprodueixen la malaltia i han conclòs que aquesta millora molt considerablement la simptomatologia de la malaltia. Aquests resultats s’han publicat a la revista Kidney International i s’està avaluant la seva aplicabilitat en altres trastorns autoimmunes, com la colitis i l’artritis reumatoide, amb resultats previs satisfactoris.
El lupus és una malaltia crònica autoimmune que pot danyar qualsevol part del cos. Quan causa inflamació en els ronyons, l’anomenada nefritis lúpica, no poden eliminar correctament els residus de la sang o controlar la quantitat de líquids del cos. Els pacients necessiten sotmetre’s a diàlisi i, possiblement, a un trasplantament de ronyó. Actualment, els pacients de nefritis lúpica són tractats amb medicaments antiinflamatoris no esteroides i immunosupressors, que tenen efectes secundaris.
L’equip de l’IDIBELL encapçat pel doctor Josep Maria Aran ha demostrat una nova activitat per a una de les formes d’una proteïna inhibidora. En concret, s’ha demostrat que és capaç de reprogramar un tipus de glòbul blanc a la sang, transformant la seva activitat proinflamatòria i immunogènica en una activitat antiinflamatòria i tolerogènica.
Aquesta proteïna es pot aïllar a partir del sèrum humà o obtenir-se de forma artificial mitjançant cultius. En ratolins que reprodueixen la nefritis lúpica humana, s’ha demostrat que la seva administració millora la simptomatologia de la malaltia, sobretot si es comparar amb l’acció terapèutica dels immunosupressors clàssics. A més, no presenta efectes secundaris i és efectiva també contra la dermatitis, una altra afectació derivada del lupus, segons ha explicat l’IDIBELL.
En el treball publicat hi han participat investigadors i metges de l’Hospital de Bellvitge, de la universitat de Lund (Suècia), del Centre d’Investigacions Biològiques (CSIC) de Madrid i del Ciber de Malalties Rares (CIBERER). Els resultats es troben ara en un procés de translació per al seu futur ús en la clínica, un treball que es porta a terme des de la unitat d’innovació de l’IDIBELL.
