08.01.2024 - 18:50
|
Actualització: 08.01.2024 - 18:52
El mòdul d’aterratge Peregrine, que s’ha enlairat aquesta matinada cap a la Lluna, ha patit problemes tècnics. L’aparell no ha pogut dirigir correctament els panells solars cap al Sol. Això evita que pugui obtenir energia com estava previst. Ho ha anunciat la companyia Astrobotic, responsable de la missió.
L’accident s’ha produït un cop ja s’havia separat del coet Vulcan Centaur. L’equip de control ha improvisat una maniobra per a resoldre-ho just abans que el dispositiu entrés en fase d’estalvi d’energia i perdés la capacitat de comunicar-se. Malgrat això, com que el problema ha estat provocat per una “anomalia en la propulsió”, la capacitat d’aterrat correctament sobre la superfície lunar queda en dubte. L’empresa ha dit que actualitzarà les previsions de la missió quan recuperi la connexió amb l’aparell.
Update #2 on Peregrine Mission One: pic.twitter.com/hS5QsAihh4
— Astrobotic (@astrobotic) January 8, 2024
Primera missió lunar dels Estats Units en 50 anys
El mòdul Peregrine ha estat enlairat aquesta matinada des del Cap Canaveral, a Florida. Transporta instruments científics de la NASA a la Lluna, que ajudaran a estudiar l’exosfera lunar i l’abundància d’hidrogen a la superfície. L’objectiu és comprendre millor els processos i l’evolució planetària, buscar evidències d’aigua i altres recursos naturals, i donar suport a l’exploració humana sostenible a llarg termini.
Està previst que aterri sobre la superfície lunar, concretament sobre la coneguda com a Sinus Viscositatis, el 23 de febrer.
We have liftoff! The first American commercial robotic launch to the Moon will deliver science instruments to study its surface, a critical part of preparing for future #Artemis missions. https://t.co/KoOZjXvqjD pic.twitter.com/Vo2Dnn6TwA
— NASA (@NASA) January 8, 2024
Es tracta de la primera missió lunar privada de la història, malgrat que la NASA li dona suport. A més del Peregrine, el coet Vulcan també transporta cap a la Lluna una segona càrrega independent amb mostres d’ADN de quatre ex-presidents dels Estats Units –George Washington, Dwight Eisenhower, John Fitzgerald Kennedy i Ronald Reagan– així com cendres dels actors protagonistes de la coneguda sèrie de televisió Star Trek.
La NASA considera aquesta missió com un pas clau en el desenvolupament del programa Artemis, que pretén portar l’ésser humà de nou a la Lluna per primera vegada d’ençà de 1972.
Un projecte polèmic
L’enlairament de Peregrine ha estat marcat per la polèmica des del primer moment. La nació Navajo, l’entitat que representa els indis navajo dels Estats Units, va demanar que s’aturés perquè consideren una profanació que es dipositin restes humanes sobre la Lluna, astre que consideren sagrat.
