Miquel Ramos: ‘Si es repeteixen les agressions del Nou d’Octubre, ja serà massa sospitós’

La manifestació del Nou d’Octubre d’enguany va quedar tenyida de polèmica pel boicot i les agressions de grups feixistes contra els assistents i per l’actitud de la policia espanyola, que va protegir els atacants i es va inhibir davant dels cops i les amenaces. El periodista Miquel Ramos, que escriu a La Directa, La Marea i The New York Times, va presenciar les agressions dels ultres i la permissivitat i la indulgència dels policies. Ramos és expert en moviments d’extrema dreta i explica en aquesta entrevista com es van produir els fets i quina és la situació actual del cas.

—Hi havia algun indici que podia passar això que va passar?
—Hi havia convocatòries a través de les xarxes socials de diferents organitzacions i grups de Facebook. Avisaven de la convocatòria de la manifestació i convidaven la seva gent a fer acte de presència. Alguns amb intenció d’impedir-la, però d’altres amb la idea de protestar contra la manifestació del Nou d’Octubre, que es fa des de fa quaranta anys.

—Si aquestes convocatòries eren públiques, és lògic pensar que la policia en tenia coneixement…
—Evidentment. Perquè eren convocatòries obertes i visibles per a tothom. A més, tinc constància que els organitzadors ja havien avisat la delegació del govern espanyol d’aquests moviments. De fet, al matí ja es va veure quins grups hi havia durant la processó cívica i el nivell de violència verbal. Cada any n’hi ha, però aquell matí aquests grups es van exhibir públicament. Jo mateix vaig fer una cadena de tuits en castellà convidant periodistes de l’estat espanyol a venir a València a veure el Nou d’Octubre. I ja vaig deixar entreveure allò que passaria.

—Les agressions d’aquesta mena havien disminuït durant els últims anys?
—Feia uns anys que havien disminuït. Evidentment, continuava havent-hi extrema dreta i grups agressius. Però no actuaven amb aquesta organització i amb aquesta violència. Això feia molt de temps que no es veia.

—Us va sosprendre el comportament de la policia espanyola, que semblava protegir els violents?
—La policia va arribar tard. Quan es van produir les primeres agressions la policia no hi era. I l’acció va consistir a arraconar la manifestació legal i deixar pràcticament tota la plaça als manifestants il·legals. Això es veu clarament als vídeos d’aquell dia. I després van deixar desfilar els ultres en paral·lel a la manifestació. I creuaven el cordó policíac i es colaven dins de la manifestació davant dels policies constantment. I van insultavr, escopinyar i agredir sense que la policia fes res. A banda d’això, abans de començar la manifestació, un grup d’ultres es va colar al final de la manifestació i va començar a increpar els manifestants sense cap presència policíaca.

—La policia va presenciar agressions sense detenir ningú?
—Sí. I tant. I no va detenir ningú. Va presenciar l’agressió a una parella i un xic que hem vist tots. I va intervenir al final per dissoldre l’agressió, però sense fer cap detenció. Es va limitar a dissoldre sense detenir ningú. Les detencions s’han produït aquesta setmana. Però no en el moment dels fets.

—I el delegat del govern espanyol va elogiar l’actuació policíaca?
—Sí. I al mateix temps va dir que lamentava els incidents i que n’ordenava una investigació. Es va contradir ell mateix.

—La sensació d’impunitat d’aquests grups és absoluta amb aquesta mena de declaracions del govern espanyol. Això és el més perillós?
—Evidentment. Tenen aquesta sensació que no els pot passar res. Van poder actuar com els va donar la gana sense que la policia ho impedís i sense ser detinguts. Si després el delegat del govern va fer un tuit dient que s’havia actuat correctament, aquí no ha passat res i ja estan contents. És cert que el delegat després es va veure forçat a obrir una investigació i a admetre que alguna cosa s’havia fet malament arran l’evidència i dels vídeos que circulaven arreu. Hi havia persones ferides. Hi havia un dret de manifestació que no es va poder exercir perquè la marxa es va haver de desviar i no va poder acabar el seu recorregut. Es van vulnerar drets fonamentals. És evident que alguna cosa va fallar. Els qui havien de vetllar per la seguretat dels qui tenien permís per a fer una manifestació no van fer la seva feina com calia.

—Els mitjans de comunicació van tractar correctament els fets?
—En general, la majoria dels mitjans van ser testimonis de les agressions i en van informar correctament. Jo no els puc retreure res. Sempre hi ha alguna excepció. I sempre hi ha una cua que mira de titllar les agressions de baralla entre radicals. Però allò no va ser cap baralla. Hi havia uns manifestants amb permís per a manifestar-se i un grup organitzat que va voler rebentar la convocatòria legal. Dubte que això es puga considerar una baralla. I els ultres que van agredir manifestants no van demanar el carnet de les seves víctimes. No van discriminar entre gent d’ideologies diferents. I cal recordar que la manifestació l’havien convocat des del PSOE fins a la CUP. En convocatòries distintes, és clar, perquè la CUP no convoca amb la Comissió 9 d’Octubre. Però aquella gent va anar a rebentar-ho tot sense fer distincions.

—A què va respondre aquesta agressivitat? Va tenir res a veure amb la situació de Catalunya?
—Totalment. En alguns mitjans de comunicació hi ha un escalfament sobre Catalunya i d’alguna manera es legitima la fustigació de qualsevol indici de catalanisme. I no cal parlar de l’independentisme. Parlem de catalanisme com a sinònim de compromís amb la llengua, la cultura… En aquest ventall hi entra molta gent. L’anticatalanisme i l’antivalencianisme tradicional de l’extrema dreta ara tenen ara un camp abonat amb l’excusa de l’ambient generat contra Catalunya. La manifestació va ser el boc expiatori d’aquests grups.

—S’ha obert una investigació i hi ha detinguts. Quina és la situació?
—Hi ha dotze detinguts. La fiscalia ha obert una investigació d’ofici. Però encara no s’han presentat denúncies. Tinc constància que se’n presentaran aquesta setmana. Els detinguts han estat posats en llibertat automàticament.

—El grup que va boicotar la manifestació era homogeni? Tot eren feixistes?
—Hi havia de tot. Hi havia gent que formava part de determinats grups d’extrema dreta, i molts particulars sense cap adscripció a organitzacions coneguda que també van participar en el linxament. Tenint en compte com es van comportar, sí que podem dir que va ser una acció feixista. No vol dir que siguin membres d’organitzacions feixistes ni que facen gala d’una ideologia feixista. Però en aquell moment van fer crits feixistes i masclistes, amenaces, escopinyades, insults… i tot el repertori habitual per a intimidar la gent.

—Sospiteu que aquest boicot fos instigat, emparat o cobert per algun poder?
—Hi ha una responsabilitat política de qui ordena un determinat dispositiu policíac que falla. I també hi ha preguntes per respondre. Per què deixen desfilar els ultres en paral·lel a la manifestació insultant durant tot el recorregut? Per què no van desallotjar els ultres que van ocupar el final de la manifestació al Parterre i els van obligar a acabar-la a un altre lloc? Si tot això va fallar va ser perquè algú no va fer la seva feina.

—Teniu la sensació que aquesta amenaça creixerà? Quina és la previsió de futur?
—L’extrema dreta interpreta això que va passar com un èxit. Es jacta a les xarxes socials de la seva gesta. N’està orgullosa. Ara manca veure què passa amb les persones que seran jutjades. Però ja han fet crides a boicitar més actes. Volen repetir els fets del Nou d’Octubre. Caldrà veure què fa qui tinga la responsabilitat de garantir la llibertat de manifestació i d’expressió dels ciutadans en una societat democràtica. Ha passat una vegada i queda clar que hi ha hagut problemes en el dispositiu policíac. Si passa més vegades, si es repeteixen les agressions del Nou d’Octubre, ja serà massa sospitós. A València tothom sap qui fa aquesta mena de convocatòries i per quins canals es fan. Si ho sé jo, ho han de saber la policia i la delegació del govern.