Mickael Forrest, responsable de relacions internacionals del FLNKS (Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista, en les sigles en fracès) ha participat a Còrsega en la trobada internacionalista de Corti, en companyia de delegacions de diversos països. Arran d’una conversa amb Jordi Miró, membre de l’Associació Catalunya-Corsica, VilaWeb n’ha extret aquesta entrevista.

La Nova Caledònia està a punt de fer un referèndum d’autodeterminació, acordat amb França. Com hi heu arribat?
—Recordo que Kanaky-Nova Caledònia va ser objecte de possessió unilateral de l’estat francès el 24 de setembre de 1853, i que no va ser fins a un segle més tard, el 1953, que els canacs vàrem adquirir el dret de vot, per tant de participar en la vida política i institucional del nostre propi país. Aquest referèndum serà un pas en el llarg camí d’un procés de descolonització i d’emancipació nascut en la postguerra, començat per les potències colonials europees, revitalitzat pels nostres avis als anys setanta i als acords del 1988 a Matignon-Oudinot i del 1998 a Nouméa.

Però abans hi ha hagut dos referèndum importants…
—Sí. Aquesta consulta també és la continuació del referèndum del 28 de setembre de 1958 sobre el projecte de Constitució de la Cinquena República i la creació de la Comunitat Francesa. A la pregunta: ‘Aproveu la constitució que li proposa el govern de la república?’, La majoria de la població canac va triar de romandre a França. I a contnuació, per un vot de la majoria dels electes de la Unió Caledoniana a l’assemblea territorial, el 17 de desembre de 1958, la Nova Caledònia es va convertir en territori d’ultramar, i no en part de la comunitat. Per tant, per només un vot de l’Assemblea es va descartar la via que ens hauria portat a la independència com va passar a les altres colònies.

I després va haver-hi el referèndum sobre les negociacions de Matignon.
—Sí, el referèndum nacional del 6 de novembre de 1988, sol·licitat pel president del Front d’Alliberament canac Socialista, Jean Marie Tjibaou, per a ratificar els acords de Matignon. El resultat a escala francesa va ser d’un 80% a favor i un 20% en contra i a la Nova Caledònia, un 57% a favor i un 43% en contra. Amb tot això es va fonamentar el dret d’autodeterminació del poble canac.

De qui és aquest dret?
—Aquest dret pertany principalment als pobles indígenes que en un moment de la seva història van ser colonitzats pels europeus. No es pretén d’aplicar a comunitats no indígenes, instruments de la política d’assentament de les potències colonials. Però els nostres avis, el 1983, en un gest d’hospitalitat i d’intercanvi van voler compartir aquest dret amb les comunitats que van arribar a aquesta terra per viure i prosperar. Tot i això, el 1988 i el 1999 es van establir els criteris vinculants de votació per la llei i alhora, a causa de la reinscripció de la Nova Caledònia a la llista de països a descolonitzar, es va demanar a les Nacions Unides que vetlessin perquè fossin aplicats. Tot això es va fer per evitar de ser aclaparats pel flux extern de la població que podria frustrar el dret de la lliure determinació del poble canac, fer impossible la consecució de la plena sobirania, i alhora per fer per emergir entre la població afectada una consciència de pertinença a un poble. Aquest referèndum de consulta del novembre, doncs, és part d’aquesta llarga lluita que van començar els nostres avis.

Hi ha un problema amb les llistes, amb qui pot votar?
—Del començament de l’Acord de Nouméa, hem denunciat el doble joc dels partits estatals respecte del cens. I ens hem hagut de mobilitzar una vegada més per fer complir els termes de l’acord polític: l’electorat es congela tal com es va negociar durant la reunió del 1998. No es pot canviar el cens de llavors. Tot i això hem trobat  inscripcions noves falses que el FLNKS ha denunciat al Comitè Especial de descolonització de l’ONU. En tot cas, la llista d’electors per al referèndum es farà oficial el 31 d’agost, de manera que al cap de poques setmanes sabrem què passarà…

Com d’important és la presència de l’ONU en el procés d’autodeterminació canac?
—Gràcies a la tasca del FLNKS, entre el març del 2014 i fins l’agost del 2018, l’ONU ha desplegat  tres missions d’observació electoral del Departament d’Afers Polítics i dues missions del Comitè Especial de Descolonització. Els informes són públics i disponibles al lloc web de l’ONU, però entre més coses denuncien que no hi ha un principi d’igualtat dels votants, assenyalen la persistència de la discriminació racial o la preocupació sobre la baixa representació dels canacs en les estructures de govern…

Quina és l’estratègia de l’independentisme canac per a intentar guanyar el referèndum?
—A escala nacional, el març de 2017 vam adoptar el nostre projecte polític on s’expliquen els fonaments de la futura nació i els pilars de la nostra visió política. Després d’un referèndum en el qual es va presentar el projecte als grups públics i diversos d’interès (esglésies, sindicats, ONG…), van actualitzar el nostre projecte l’abril del 2018 i de llavors ençà, hem voltat pel país per informar, persuadir i adherir la població afectada a la viabilitat del nostre objectiu polític, és a dir, l’adhesió de la Nova Caledònia a un estatus de sobirania internacional. La campanya s’anirà intensificant fins al referèndum.

Gaudiu d’un suport regional important…
—Sí. A escala regional, el FLNKS és membre de ple dret del GFLM, una organització sots-regional que també inclou els estats independents de Vanuatu, les Illes Salomó, Fiji i Papua Nova Guinea. El GFLM va ser creat oficialment el 14 de març de 1988 per donar suport a la lluita política dels canacs. El febrer del 2018, a la XXI cimera dels dirigents, el GFLM va reafirmar la lluita de FLNKS com a prioritat per al grup. Amb aquesta finalitat van adoptar un pla d’acció específic per acompanyar els canacs en el procés del referèndum. Això vol dir que podem treballar amb els bancs centrals o amb els ministeris de Justícia i Afers Estrangers dels països melanesis i això ens dona una altra idea de la desenvolupada pels experts francesos. A més, és molt important la vigilància diplomàtica a escala de les Nacions Unides que fan a favor nostre aquests països germans.

Què passarà a la Nova Caledònia, segons quin sigui el resultat del referèndum?
—Si guanya el ‘sí’ s’obrirà d’un període transitori de dos anys sota els auspicis de l’ONU per a definir les modalitats de la transferència de drets de sobirania (la moneda, la justícia, l’ordre públic, militar i afers estrangers) i mentrestant es procedirà a redactar la constitució del nou estat. I si guanya el ‘no’, tal com és clar als acords de Nouméa, hi haurà dos referèndums més el 2020 i el 2022. Continuarem lluitant per assumir la nostra responsabilitat política en aquest context.

Què ens pot ensenyar als catalans el vostre procés d’autodeterminació?
—En la nostra regió, d’ençà de la independència de Timor Leste el 2001, la lluita contra el colonialisme ha estat una constant. Ara la nostra responsabilitat és portar Kanaky a la situació de ser un estat independent i pensem que això és una oportunitat per a tots els pobles de la terra, també per als catalans. Per aquest motiu també us demanem el vostre suport quant al referèndum del 4 de novembre.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb