Després d’assistir a la Cimera per al Pegot Econòmic del Rave Autonòmic, celebrada a Los Altares de la Patria Mía, un cert MHP ha acceptat la invitació a dinar amb la resta de Raveners Autonòmics (tots homes i tots, com escau, vegetarians), reunits per a l’ocasió. El dia abans, l’MHP ha concedit una entrevista al diari LV i, avui, un cop llegida sobre el paper, se sent molt animat, gràcies a la fotografia que el mostra fent de guaita dalt de tot de Palau: “Estic desenvolupant el meu programa”, pensa. Ple de felicitat, l’MHP ha demanat al cambrer botifarra amb seques.

A penes ha començat a menjar quan el cap de sala de l’establiment, anomenat don Pepe Ancha, se li ha acostat, l’ha mirat severament i li ha dit amb una veu baixa i misteriosa:

—Això que teniu al plat no figura al menú.

L’MHP cuita a presentar excuses.

—Vet aquí, diu, que no m’havia pres la molèstia de llegir el menú. He demanat al cambrer botifarra amb seques pensant-me que hi havia carta lliure, i que si vostès no en tenien, de botifarra amb seques, en podrien trobar fàcilment als voltants. A falta de botifarra amb seques, jo estava disposat a canviar de parer, no faltaria sinó. Ara, el cambrer no s’ha mostrat gaire sorprès, quan li he demanat botifarra amb seques, se n’ha anat, i vet aquí que, al cap de poc, em porta la botifarra amb seques, això és tot… Com és natural, si cal pagar un suplement, escolti, jo, el que calgui. És una bona botifarra amb seques, no ho negaré pas. En pagaré el preu sense dubtar. Si n’hagués estat al cas, hauria triat amb molt de gust un altre plat de carn o, senzillament, uns ous. De totes maneres, ja no tinc gaire gana. Ara mateix li pago el que em digui.

El cap de sala no es belluga i l’MHP, capcot, se sent sensiblement molest. Al cap de poc, aixeca el cap i es troba als morros el director del restaurant, anomenat don Pepe Ancha.

L’MHP cuita a presentar excuses.

—Ignorava  que la botifarra amb seques no figurés al menú. No l’he pas llegit, el menú, distret amb la conversa amb aquests senyors. I, a més, llegir em fa venir mal de cap, sóc curt de vista. He demanat la primera cosa que se m’ha acudit, esperant altres suggeriments per sobre o al marge del meu gust personal. El cambrer, potser preocupat, no s’hi ha capficat gaire, i m’ha portat això. D’altra banda, jo mateix, totalment distret amb la conversa amb aquests senyors, he començat a menjar. En fi, ja que sou aquí, ara mateix us pagaré el que digueu.

El director del restaurant no es belluga i l’MHP, capcot, se sent sensiblement molest. En allargar un bitllet per pagar, es troba als morros la màniga de l’uniforme d’un agent de policia anomenat don Pepe Ancha.

El MHP cuita a presentar excuses.

—Vet aquí, jo havia acceptat de venir al restaurant per descansar una mica. De cop, gairebé a boca de canó, sento que em demanen: “I per al senyor, què serà… Ah, una canya, vaig dir… I després…?, va cridar el cambrer, enfadat. Aleshores, més aviat per treure-me’l de sobre, vaig dir: “Molt bé, botifarra amb seques!” Ja no hi pensava, en la botifarra amb seques, quan vet aquí que me la trobo al plat. I com que la tenia allà al davant, doncs, començo a menjar. Però, escolti, miri, sap què?, li agrairia que resolguéssim la qüestió. Estic disposat ara mateix a pagar el que em digui…

L’MHP allarga el bitllet i, en sentir uns passos que s’allunyen, se sent sensiblement lliure. Al cap de poc, es troba als morros un comissari en cap de policia, anomenat don Pepe Ancha.

L’MHP cuita a presentar excuses.

—M’hi havia citat amb un diputat que estava dialogant amb… Bé, tant se val. I com que sabia que, en sortir de la taula de diàleg, el diputat passaria per aquest carrer, hi vaig entrar, em vaig entaular rere la finestra, abans que hi arribés la resta de comensals, i com que, d’altra banda, l’espera podia allargar-se, vaig demanar botifarra amb seques per tenir alguna cosa davant meu. En cap moment no pensava de menjar botifarra amb seques. Però, en tenir-la davant meu, i allargar-se l’espera, maquinalment, sense adonar-me de què feia, he començat a menjar botifarra amb seques. Cal dir que per res del món no pensava a venir a menjar al restaurant, però les obligacions del càrrec… Ha estat una pura distracció, com li pot passar a qualsevol persona neguitosa, home o dona, dispensi. Una inconsciència passatgera. Res més.

El comissari en cap no es belluga i l’MHP, capcot, se sent sensiblement molest. De cop, el comissari en cap fa una trucada al cap de la Seguretat, anomenat don Pepe Ancha.

—Vejam —diu el comissari en cap a l’MHP, posant-li el mòbil als morros—. Expliqui’s d’una vegada. És l’única oportunitat que té de salvació.

Aprofitant l’instant d’incertitud, el primer agent de policia, anomenat don Pepe Ancha, sacseja l’MHP:

—Ara es tracta de ser bon minyó, n’est-ce pas?

De cop el carrer s’ha omplert amb la udoladissa de centenars de sirenes. Són els bombers, que s’apressen a envair el restaurant i en fan fora els clients. Amb un gest teatral, el director de l’establiment mostra la sala buida a l’MHP:

—Miri quina pèrdua per al meu establiment! Una autèntica catàstrofe!

Una parella de la Secreta, anomenats, respectivament, don Pepe Ancha i don Pepe Ancha, s’acosten a l’MHP i li diuen:

—Això es complica, ja l’hem avisat. Millor que digui la veritat. Que ho confessi tot. Per a nosaltres, no és pas la primera vegada, ens pot ben creure. Quan les coses prenen aquest caire, la cosa està fotuda, cardada, o fumuda…

Un agent de policia molt brusc i molt tosc, anomenat don Pepe Ancha, diu a l’MHP per darrere l’espatlla:

—Escolti, això no és cosa seva. Són ordres. Ara, si vostè no respon al mòbil, jo l’hi endinyo. Entesos? Confessi, ja està avisat. Si no el sento parlar pel mòbil, jo l’hi endinyo.

Davant el magistrat suprem, anomenat don Pepe Ancha, l’MHP, capcot, se sent sensiblement molest:

—I el cambrer, per què no ho pregunten al cambrer?

El magistrat suprem no es belluga i l’MHP se sent sensiblement molest.

—No faci el boig, ara, vostè, diu el magistrat. Sap de sobres que el cambrer era un mosso camuflat.

I tots els presents i les presentes, anomenats i anomenades, respectivament, don Pepe Ancha i donya Pepa Ancha, han rigut una cosa de no dir.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.