Les exportacions havien crescut d’un 72,4% interanual a Catalunya a l’abril. És la frase concisa de l’IDESCAT que acompanya l’estatística d’exportacions catalanes d’aquell mes. Però poques vegades una xifra ens diu tan poc de la realitat. I això ens passarà, d’ara endavant, amb totes les comparacions que fem amb els mateixos períodes de l’any passat pels negatius efectes de la pandèmia. La referència, doncs, no ha de ser el 2020, sinó el 2019. Un any que, a més, va batre el rècord en les exportacions catalanes, amb 74.000 milions d’euros, després de deu anys d’un esforç titànic per obrir les empreses a l’exterior. Pensem que aquesta xifra és gairebé un 80% superior a l’obtinguda deu anys abans (2009), enmig de la crisi financera.

Doncs, bé, amb aquesta referència, les dades actuals ja es poden valorar amb un to més acurat i realista. I resulta que el creixement és d’un 4,3%. És a dir, a l’abril hem exportat més que el mateix mes de l’any del rècord. I no és cosa d’un mes? Les festes de Setmana Santa, potser? Doncs, no. I per això prenem tot el primer quadrimestre. I llavors resulta que, en relació amb el mateix període del 2019, el creixement és del 4,4%. Això vol dir que anem creixent a un ritme de rècord històric. Aquí sí que es nota ja l’estirada de la recuperació que ens ve d’Europa!

I, és clar, no solament continuem essent la comunitat capdavantera dins l’estat espanyol, sinó que el pes de les nostres exportacions sobre el total oscil·la entre el 25% i el 26%, és a dir, al voltant de la quarta part, tant si mirem l’abril com el quadrimestre. De tant repetir-ho, potser a aquesta participació no s’hi dóna la importància que té. Pensem que el sector químic català exporta gairebé la meitat de tot el de l’estat espanyol, que el de vehicles de motor i l’alimentari representen al voltant del 20%. De fet, la participació de les exportacions catalanes en les de l’estat espanyol és uns quants punts percentuals més alta que no pas la participació en el PIB, cosa que es deu a la nostra indústria, per una banda… i a la “xucladora” de serveis que és Madrid, per una altra.

Quant a la destinació de les vendes, no canvia gaire. L’estat francès continua essent el nostre principal client i, a una certa distància, Alemanya i Itàlia. Entre tots tres abasten el 37% de l’exportació de Catalunya. Al total de la UE hi continuem enviant el 60% dels nostres productes. L’únic canvi radical d’aquests darrers temps ens ve de la Xina, amb un creixement molt fort. El mes d’abril, per exemple, ha estat la destinació del 4,5% de totes les vendes a l’exterior. Pensem que fa tan sols dos anys hi anava el 2,1%.

Les exportacions de Catalunya durant el mes d’abril van correspondre principalment a productes químics, seguides de béns d’equip i alimentació, begudes i tabac. Són els mateixos sectors que encapçalen el quadrimestre i acaparen el 60% de les vendes a l’exterior. Si bé és cert que fa anys que aquests sectors van al capdavant, el que té un creixement més sostingut i important és el de l’alimentació. Fa quatre anys (2017), el primer quadrimestre, el sector alimentari exportava gairebé tres vegades menys que el químic i ara solament la meitat menys. Amb els béns d’equip passa si fa no fa: si hi comparem l’alimentari, el 2017 exportava gairebé la meitat i ara ja és el 86%.

I ací al darrere hi ha moltes empreses de tota mena, que han volgut fer el pas d’anar a explorar nous mercats. En tots tres sectors, els anys 2019 i 2020, segons les dades que em passen d’Acció, van exportar entre 14.000 i 14.500 empreses catalanes, de les quals entre 5.500 i 5.700 han estat regulars, és a dir, que han exportat als mercats internacionals durant aquests últims quatre anys. El nombre de regulars sobre el total, de cada any, es manté gairebé en el 50% en els sectors químic i alimentari i és més baix a l’automòbil, on la concentració d’empreses és superior.

Del mes d’abril, en sabem tot això. El maig no haurà anat malament, sinó al revés, si hem de fer cas de les previsions de l’enquesta dels directors de compres en l’índex PMI. Segons l’informe del mes passat, els creixements més ràpids, tant de la producció com de les noves comandes, van impulsar l’índex a l’alça. En el cas concret de les vendes, l’augment net va ser el més pronunciat registrat per l’estudi d’ençà del desembre del 2006, enmig d’informes d’un fort augment de la demanda, tant del país com de l’estranger. I destacava que les noves comandes per a exportacions van augmentar al ritme més fort en tres anys i mig, gràcies a una demanda notablement més forta dels països europeus veïns. Aquesta referència era per a tot l’estat espanyol, però si aquí exportem més de la quarta part del total, cal pensar que el maig haurà seguit el mateix curs positiu a casa nostra. Ho sabrem d’ací a unes quantes setmanes…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.