12.04.2026 - 21:40
Girar full a les zones afectades per la gota freda del 29 d’octubre de 2024, gairebé un any i mig després, sembla encara una missió impossible. La catàstrofe va inutilitzar 7.530 ascensors i, segons les xifres que ha fet públiques l’Associació d’Empreses d’Ascensors de la Comunitat Valenciana (ASCENCOVAL), al final de març se n’havien reparat 7.059. Això vol dir que, ara mateix, encara hi ha 471 ascensors que no funcionen. N’hi ha 46, qualificats de prioritaris, que es troben en procés de reparació.
L’associació diu que s’ha arribat a una mitjana de vint ascensors reparats el dia, una xifra que triplica la mitjana anual del sector, fixada en sis ascensors diaris. Emilio Carbonell, president de la patronal, diu que les empreses han fet un “esforç enorme”, “treballant molt per sobre” de les seues capacitats habituals per respondre a una situació excepcional. Però aquest desbordament, precisament, ha fet que algunes reparacions no s’hagen fet amb eficiència.
Tard i malament
És el cas que ens explica Rut Moyano, membre del Comitè Local d’Emergència i Reconstrucció de Benetússer (Horta Sud). Fa un mes i mig que van reparar l’ascensor de la seua finca i de llavors ençà ha tingut cinc avaries. Diu que no van canviar la instal·lació elèctrica i que van deixar el fang i l’aigua dins el tub per on passaven els cables. Això va causar pujades de tensió que van trencar la placa de la maniobra de l’ascensor. Ara els demanen 9.245 euros més per a canviar tot aquest mecanisme i com que això no es va pressupostar quan van fer el peritatge, el consorci no els ha donat aquests diners.
“Ens hi han posat una placa provisional recuperada d’un altre ascensor i reparada al nostre. L’ascensor va tres dies sí, tres dies no, la llum s’apaga, hi puges i vas a les fosques, la cabina s’ha de canviar perquè estem en llista d’espera… Tenim un enrenou al·lucinant amb Eninter, que és l’empresa de reparació d’ascensors. Diuen que paguem els diners i que obrim una reclamació al consorci. Ens han dit que si ho hagueren inclòs en el peritatge del consorci, ho hauríem cobrat. Però que en aquell moment estaven desbordats, que no sabien com fer-ho tot. I ací estem. Correu amunt, correu avall. Dec haver fet més de dues-centes cridades de telèfon a Eninter i ja al final amb amenaces d’anar a un servei de mediació per a consumidors. No és que no tinguen vergonya, és que no tenen ànima”, diu.
Afegeix que l’empresa li va dir, en l’última avaria, que el tècnic havia aturat l’ascensor per risc d’incendi, perquè havia detectat fang i aigua als conductes. “De veres posàreu en marxa un ascensor sabent que hi havia risc d’incendi, i hem estat un mes pujant en un ascensor que es podia cremar?”, es pregunta indignada. A més, diu que els han posat les mateixes botoneres, encara amb fang, com també el terra de l’ascensor. I encara hauran d’esperar mesos perquè els canvien l’interior de la cabina.
@ENINTER ha puesto en riesgo nuestras vidas al poner en marcha un ascensor, 478 días después de la Dana, sin cambiar una instalación eléctrica llena de barro y humedad. Ahora dicen que paguemos 9000€ más que no hemos cobrado de @consorseguros porque no se presupuestó. pic.twitter.com/S3a7HysEXm
— Rut Moyano (@RutMoyano) March 25, 2026
Segons la patronal, moltes de les intervencions pendents requereixen modificacions de gran envergadura que impliquen de mitjana cap a sis mesos, com ara substitucions completes de cabines, canvis electrònics i sol·licitud de peces a mida i components que, en molts casos, són personalitzats per a cada instal·lació, la qual cosa allarga els terminis. Com ha passat a la finca de Moyano, que els han de canviar la placa de maniobra sencera perquè ja no n’hi ha per al seu ascensor, tot i que només té vint-i-dos anys.
També continuen sense ascensor a la finca de Rosa Pérez Garijo, a Catarroja. En aquest cas, l’ex-consellera assenyala l’ajuntament, perquè l’accés als seus garatges passa per un aparcament públic. Denuncia que el municipi no ha fet cap actuació i que l’aigua s’hi acumula. Aquest nivell freàtic també afecta els seus ascensors, que no poden ser reparats. “Estem molt malament perquè estem afectats per unes obres que no fa l’ajuntament”, lamenta.
La manca de mà d’obra
A tot això, també s’hi afegeix la manca de mà d’obra qualificada al sector. En aquest sentit, Zulima Pérez, la comissionada del govern espanyol per a la reconstrucció, explica que, per mitjà del Ministeri d’Indústria, van fer una moratòria temporal d’un reial decret pel qual desviaven la mà d’obra de les inspeccions periòdiques a treballar a la zona de la gota freda. Segons la patronal, d’aquesta manera es van alliberar 14.000 hores de mà d’obra. Però sembla que no és prou, atès que el volum de treball s’ha multiplicat per set.
Així, Femeval i ASCENCOVAL, en col·laboració amb la Creu Roja, han impulsat programes de formació específics, com ara els certificats professionals per a la instal·lació i el manteniment d’ascensors, amb l’objectiu d’incorporar nous tècnics al sector.
Sense poder baixar al carrer
Amb tot, els més afectats per aquest problema són les persones grans i amb mobilitat reduïda. Moyano explica que en una finca de la plaça de la Fusta de Benetússer hi ha atrapada una persona amb mobilitat reduïda. Van passar el cas a la comissionada del govern espanyol per a la reconstrucció, però continuen esperant. “És un edifici de tres patis. Els primers ja tenen ascensor, però tarden de tres mesos a quatre a canviar cadascun dels portals. Ara són al segon, al tercer ni l’han començat. Això vol dir que a l’estiu, prop ja dels dos anys, en eixe edifici encara no tindran ascensor”, diu.
El barri obrer d’Orba, a Alfafar, també conegut com a Parc Alcosa, és una de les zones on s’acumulen els problemes amb els ascensors, per la dificultat de les comunitats de veïns d’assumir pressuposts elevats. Hi viu Francisco Peidró, de vuitanta-nou anys, en un quart pis. Segons la seua filla María José, d’ençà de la gota freda només ha baixat de casa “cinc vegades comptades” per anar al metge i a la perruqueria. La setmana passada, per fi, l’ascensor va tornar a funcionar, però mentrestant la filla –que viu a Reus– ha hagut d’anar-hi cada cap de setmana a ajudar-los amb la compra i amb tot allò que pogueren necessitar.
Pérez Garijo també explica que a la seua finca, a Catarroja, hi ha una veïna que s’havia d’operar del genoll just una setmana després de la gota freda i no va poder. “Tenim moltes dificultats. No tenim una mobilitat reduïda, però ací ja estem tots molt fotuts, d’esquena, de genolls… Parlem d’un any i mig, que has de pujar la compra, etc. Estem ja tots molt tocats”, diu.
Els serveis socials dels municipis d’Albal, Aldaia, Benetússer, Castellar-Oliveral, Catarroja, el Forn d’Alcedo, la Torre, Massanassa i Picanya van identificar 326 ascensors prioritaris. D’aquests, 176 s’han reparat i 46 més es troben en procés. Dels 104 restants, en 55 casos no es té prou informació per a determinar-ne l’estat actual, segons ASCENCOVAL.
I els ajuts?
La Generalitat va llançar una convocatòria d’ajuts directes d’entre 1.000 euros i 50.000 per a reparar o substituir ascensors malmesos per la gota freda, dirigits a comunitats de propietaris en edificis plurifamiliars amb residents amb dependència o discapacitat de mobilitat. El termini per a demanar-los es va acabar el 20 de febrer i s’hi van presentar al voltant de 320 sol·licituds.
Segons la conselleria que dirigeix la vice-presidenta del Consell, Susana Camarero, ara mateix s’avaluen els expedients, després d’haver sol·licitat informació al Consorci d’Assegurances sobre la cobertura donada a aquests edificis. Diu que, una vegada rebuda aquesta informació, començarà la resolució i concessió d’ajuts, la qual cosa espera que siga aquestes setmanes vinents.
El govern espanyol també va fer una anàlisi per detectar aquestes vulnerabilitats i coordinar-les amb la patronal perquè les empreses els donaren prioritat. “A part, tenim unes línies d’ajuts de serveis socials que molts municipis han utilitzat després per a llançar línies particulars per a ascensors. Crec que Picanya ho ha fet, per exemple”, explica Zulima Pérez.
No obstant això, les persones que viuen aquesta situació se senten desemparades després de tant de temps sense solucions. “La conselleria havia emès ajudes. La Creu Roja també. L’administració central havia fet un cens per prioritzar els ascensors d’edificis amb persones amb mobilitat reduïda. Però tot això és com fum. Són notícies que ixen a la premsa, però després ningú no sap on cal demanar les coses”, critica Moyano.
