Meritxell Batet i catorze vots independentistes: la mesa del congrés espanyol amenaça Pedro Sánchez

  • El PSOE i Sumar necessiten aliances, especialment amb ERC i Junts, per a aconseguir la majoria a la mesa del congrés

VilaWeb
Redacció
03.08.2023 - 21:40
Actualització: 04.08.2023 - 07:49
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La sessió de constitució del congrés espanyol, el 17 d’agost, serà la primera prova de foc per a Pedro Sánchez abans d’una futura investidura. El ple que ha de confeccionar la nova mesa de la cambra serà una autèntica batalla, i el PSOE, tot i no ser el partit amb més diputats, provarà d’aconseguir la presidència i una majoria de l’anomenat bloc d’esquerres (cinc representants contra quatre). Les eleccions del 23-J han deixat una configuració del congrés que impossibilita la reedició de la mesa actual: la presidència i dos càrrecs per als socialistes, tres per a Unides Podem, dos per al PP i un per a Vox.

Per què és tan important de controlar la mesa? Per una banda, hi ha el valor simbòlic, el president del congrés és la tercera autoritat de l’estat, només per sota de Felipe VI i el president de l’executiu. Per l’altra, l’organisme governa el dia a dia de la cambra i decideix l’agenda legislativa, és a dir, quins temes es prioritzen i quins altres s’alenteixen o directament es congelen. Si el PP i Vox aconsegueixen de dominar la mesa, no podrien blocar la cambra, però es podrien aliar amb la majoria conservadora del senat per fer la guitza a un eventual govern de Pedro Sánchez.

“En la negociació de la mesa del congrés, que serà molt aviat, començarem a veure com es mouen els múltiples actors del bloc plurinacional. La presidència del congrés serà per a un membre del Partit Socialista? Doncs no necessàriament”, ha dit l’ex-vice-president i ex-dirigent de Podem Pablo Iglesias. La seva formació ha deixat de ser la majoritària a l’esquerra del PSOE, però continua tenint pes a l’hemicicle: té cinc diputats dels trenta-un de Sumar.

Quatre anys després, les peces del puzle són diferents

En la sessió del 3 de desembre de 2019, PP, Vox i Navarra Suma tenien 143 escons (153 amb Ciutadans), mentre que el PSOE i Unides Podem en tenien 155. A més, Pablo Casado i Santiago Abascal, que eren en clara minoria, no es van coordinar per intentar d’arreplegar el màxim de càrrecs. Ara el panorama és molt diferent. PP, Vox i UPN tenen 171 diputats i no és descartable que vagin a l’uníson, malgrat la mala maror. El PSOE i Sumar només disposen de 152 representants i necessiten més socis, com ara ERC, EH Bildu, PNB i BNG, per a empatar a 171. En aquest context, l’independentisme torna a ser clau.

El PP i el PSOE encara no han dit quins seran els seus candidats a la presidència, però previsiblement Meritxell Batet repetirà pels socialistes (Ana Pastor ha estat la del PP les tres darreres vegades). Els dos mandats de la barcelonina han estat marcats per les prohibicions de parlar al ple en català, èuscar i gallec, però també per la pinça que va fer amb Manuel Marchena per a retirar les actes de diputats a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Alberto Rodríguez.

Segons que ha publicat El País, fonts internes de la dreta i la ultradreta no veuen malament que Batet torni a comandar la mesa, però la secretària general del PP, Cuca Gamarra, diu que lluitaran per la presidència i per tenir la màxima visibilitat a l’òrgan de govern del congrés. El desembre del 2019, la candidata del PSOE no va aconseguir la majoria absoluta en la primera votació i va ser elegida en segona ronda amb 166 vots (26 més que Pastor).

Negociacions i votacions secretes

La gràcia de l’elecció de la presidència i de la resta de membres de la mesa és que la votació és secreta –els diputats han de dipositar el vot en una urna– i pot haver-hi sorpreses. En aquest sentit, el PP ha filtrat a la premsa espanyola que la setmana que ve mourà fils perquè PNB o Junts s’abstinguin en l’elecció de la presidència. De moment, la formació de Carles Puigdemont ha negat que s’hagi endinsat en cap mena de negociació, investidura inclosa.

Per la seva banda, Pedro Sánchez ha dit que no negociarà res sobre la investidura fins que s’hagi constituït el congrés –de fet, se n’ha anat de vacances al Marroc–, però la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha reconegut que el PSOE feia moviments per mirar de tancar el màxim de suports per a controlar la mesa amb Sumar. Dit això, no n’ha volgut donar més detalls.

Què pot oferir el PSOE? Una de les cartes que s’especula que s’ha posat damunt la taula per a provar de seduir ERC i Junts és cedir-los els vots perquè pugui formar grup propi al congrés. Així mateix, els socialistes es podrien comprometre a promoure comissions d’investigació –com ara la de les clavegueres de l’estat, que va quedar en no res per l’avançament electoral– o a cedir càrrecs en les meses de les comissions ordinàries.

Què més hi ha en joc?

Més enllà de la presidència, el congrés elegeix quatre vice-presidències i quatre secretaries. Les primeres poden assumir el comandament de l’òrgan en cas d’absència del president, i les segones es dediquen a tasques de supervisió de la gerència interna. A diferència de la presidència, les vice-presidències i les secretaries es trien en votacions en què no cal majoria absoluta, de manera que en cada cas són investits els quatre candidats amb més suports (en cas d’empat, es fa una votació específica per a trencar-lo).

Actualment, el vice-president primer és Alfonso Rodríguez (PSOE); la segona, Ana Pastor (PP); la tercera, María Gloria Elizo (Unides Podem); i el quart, Ignacio Gil (Vox). Quant a les secretaries, el primer és Gerardo Pisarello (Unides Podem); la segona, Sofía Hernanz (PSOE); el tercer, Javier Sánchez (Unides Podem); i la quarta, Carmen Navarro (PP).

Si el PSOE i Sumar es volen imposar al triumvirat del PP, Vox i UPN hauran de tancar una estratègia de vot amb la resta de partits: ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària. Ara bé, si fracassen a la taula de negociació, el front de dretes i d’ultres es pot emportar la majoria a la mesa: la presidència, dues vice-presidències i dues secretaries, és a dir, cinc representants dels nou.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any