[VÍDEO] Mercedes Sampietro, premi Gaudí d’Honor: ‘Als polítics només els interessa la cultura si la poden domesticar’

L'actriu ha fet un al·legat final contra l'assetjament sexual i la violència masclista

VilaWeb
Redacció
29.01.2018 - 00:56
Actualització: 29.01.2018 - 01:56

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Una emocionada Mercedes Sampietro ha recollit el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2018 amb una ovació tancada i dempeus de tot el públic de la platea en la desena edició dels Premis Gaudí. Introduïda per la veu de Lídia Pujol, que ha interpretat ‘Alfonsina y el mar’, Sampietro ha repassat els seus orígens en el món de la interpretació: ‘Han passat tantes coses des que la meva mare em va portar per primera vegada al cinema Condal i vèiem pel·lícules d’indis, i des que vaig interpretar per primera vegada “El zoo de cristal”… – ha dit-. La veritat, però, és que no sento enyorança, perquè tot era molt gris, i l’únic que m’alegrava era el cinema i el teatre’.

L’actriu no ha defugit la qüestió polícia actual. ‘Als polítics només els interessa la cultura si la poden domesticar’, ha sentenciat Sampietro .’No paren de fer declaracions retòriques i buides, la cultura els hi resulta incòmoda’, ha continuat l’actriu catalana, que ha fet un darrer prec als polítics: ‘Si us plau parlin, negociïn, discuteixin i pactin. Facin política en majúscules. I deixi’ns a nosaltres, als actors, l’emoció, la posada en escena, el relat, l’èpica i la ficció. Que és el que millor sabem fer.’ Finalment, ha tancat el seu discurs amb un alegat contra el masclisme.

Sampietro va debutar en el cinema amb A un Dios desconocido, dirigida per Jaime Chavarri, i des d’aquell moment ha interpretat més de quaranta-sis films. L’èxit li va arribar amb Gary Cooper que estás en los cielos de Pilar Miró, film que li va proporcionar l’aplaudiment de la crítica i els premis d’Interpretació Femenina del Festival Internacional de Cinema de Moscou i el de Taormina. En el seu discurs, ha repasat la seva carrera, ha reivindicat l’ensenyament públic i laïc i ha carregat contra l’assetjament masclista.

La televisió també ha comptat amb el treball de l’actriu catalana. Entre els títols més destacats hi trobem La Tía de Frankestein (1986), El mundo de Juan Lobón, (1988), dirigida per Enrique Brassó, Juntas pero no revueltas (1995), dirigida per Antonio del Real, Historias Robadas (2011) dirigida per Belén Macías, Porca Misèria dirigida per Joel Joan, Nissaga de poder i la més recent, La Riera, totes tres de TV3.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies