29.01.2018 - 01:07
|
Actualització: 29.01.2018 - 01:56
Una emocionada Mercedes Sampietro ha recollit el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2018 amb una ovació tancada i dempeus de tot el públic de la platea en la desena edició dels Premis Gaudí. Introduïda per la veu de Lídia Pujol, que ha interpretat ‘Alfonsina y el mar’, Sampietro ha repassat els seus orígens en el món de la interpretació: ‘Han passat tantes coses des que la meva mare em va portar per primera vegada al cinema Condal i vèiem pel·lícules d’indis, i des que vaig interpretar per primera vegada “El zoo de cristal”… – ha dit-. La veritat, però, és que no sento enyorança, perquè tot era molt gris, i l’únic que m’alegrava era el cinema i el teatre’.
L’actriu no ha defugit la qüestió polícia actual. ‘Als polítics només els interessa la cultura si la poden domesticar’, ha sentenciat Sampietro .’No paren de fer declaracions retòriques i buides, la cultura els hi resulta incòmoda’, ha continuat l’actriu catalana, que ha fet un darrer prec als polítics: ‘Si us plau parlin, negociïn, discuteixin i pactin. Facin política en majúscules. I deixi’ns a nosaltres, als actors, l’emoció, la posada en escena, el relat, l’èpica i la ficció. Que és el que millor sabem fer.’ Finalment, ha tancat el seu discurs amb un alegat contra el masclisme.
Una emocionada Mercedes Sampietro rep el Premi Gaudí d’Honor que reconeix tota la seva trajectòria #10PremisGaudí
▶️ https://t.co/rzjLo99dnd pic.twitter.com/UOXKSUTLuk
— Premis Gaudí · Acadèmia del Cinema Català (@academiacinecat) 28 de gener de 2018
Sampietro va debutar en el cinema amb A un Dios desconocido, dirigida per Jaime Chavarri, i des d’aquell moment ha interpretat més de quaranta-sis films. L’èxit li va arribar amb Gary Cooper que estás en los cielos de Pilar Miró, film que li va proporcionar l’aplaudiment de la crítica i els premis d’Interpretació Femenina del Festival Internacional de Cinema de Moscou i el de Taormina. En el seu discurs, ha repasat la seva carrera, ha reivindicat l’ensenyament públic i laïc i ha carregat contra l’assetjament masclista.
La televisió també ha comptat amb el treball de l’actriu catalana. Entre els títols més destacats hi trobem La Tía de Frankestein (1986), El mundo de Juan Lobón, (1988), dirigida per Enrique Brassó, Juntas pero no revueltas (1995), dirigida per Antonio del Real, Historias Robadas (2011) dirigida per Belén Macías, Porca Misèria dirigida per Joel Joan, Nissaga de poder i la més recent, La Riera, totes tres de TV3.
