Produir menys musclos però revalorar-ne la venda als mercats de proximitat per mantenir la rendibilitat del sector. És el gran dilema al qual s’enfronten els musclaires del delta de l’Ebre d’ençà de fa uns anys. Els productors han començat aquesta setmana la fase de més activitat de la collita d’enguany, que esperen allargar fins ben entrat el juliol, si la temperatura de l’aigua de la mar ho permet. Esperen arribar als 3 milions de quilos, mig milió per sota que l’anterior. Una quantitat condicionada pels costs addicionals que van implicar el fet d’haver de tornar a sembrar i les pèrdues pel temporal de vent al Fangar. També per campanyes com més va més curtes pels efectes del canvi climàtic.

La campanya va començar fa unes quantes setmanes a la badia dels Alfacs, on les condicions de circulació i escalfament de l’aigua d’aquests darrers anys han obligat els musclaires a prioritzar la retirada del producte de l’aigua amb prou temps. “Ara l’aigua del mar està al voltant dels 18 graus. Però crec que d’aquí a poc temps estarà als 22-23 graus. A partir dels 26, comencem a tenir problemes, i a partir dels 28, si són gaire dies seguits, hi ha mortalitats i tot”, diu el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l’Ebre (Fepromodel), Gerardo Bonet.

El dels mol·luscs ha estat un dels primers sectors a sofrir directament els efectes del canvi climàtic en les condicions de producció, i ja fa anys que treballen en mesures d’adaptació. S’han hagut d’adaptar a un escurçament considerable de les campanyes, que temps enrere s’allargaven fins ben entrat el mes d’agost. Aquests darrers anys, en canvi, la collita acaba sovint de manera abrupta durant el juliol per l’increment de la temperatura de l’aigua de la mar i la manca d’oxigen a les badies que mata els musclos.

En el cas d’enguany, a més, han confluït dos episodis vinculats també a condicions climàtiques extremes que han impedit una collita millor. D’una banda, l’elevada temperatura de l’aigua de la mar durant el mes d’agost va acabar matant tota la collita preparada per a aquesta campanya i va obligar els productors a comprar-ne un milió i mig de quilos a Grècia i Itàlia, amb els costs afegits que significa. Amb aquesta situació, explica Bonet, molts musclaires han decidit de no arriscar i sembrar menys.

D’una altra banda, l’episodi de ventades de mitjan febrer, que va arrencar uns 10.000 pals de la badia del Fangar i va destrossar completament vuit muscleres, fet que va causar unes pèrdues de 2,5 milions d’euros al sector. El responsable de Fepromodel calcula que aquest temporal podria haver reduït la producció d’enguany entre 100.000 quilos i 200.000.

Moment òptim de qualitat

Enguany, de moment, la qualitat és bona i els productors treballen a preu fet per proveir els mercats aquest mes de juny, que consideren que és el moment òptim de qualitat del musclo del Delta. Però la tendència que marquen aquests fenòmens és clara, i els productors ja actuen en conseqüència. Aquesta campanya, a més, les cordes amb cria no han aconseguit pas de duplicar-ne o triplicar-ne el pes. “Només podem fer el que fem ara, que és reduir la producció. No podem fer res més”, assegura Bonet.

Amb aquesta situació, com a contrapès a l’escurçament de les campanyes i de la producció, l’estratègia del sector també implica revalorar-los en termes de preu. Enguany, es mantenen en el ventall de 2,50 euros a 2,70 el quilo per als productors, i la venda al detall (on s’afegeixen conceptes com ara l’IVA, el transport, la depuració i la manipulació) s’eleva a un ventall que va de 6 euros el quilo a 8.

“Intentem de posar els mateixos preus que l’any passat, que eren històricament els més alts. Només podem fer això, perquè, si abaixem els preus, no podem compensar totes les despeses que tenim, la veritat”, diu Bonet.

Els avantatges d’un producte viu

De moment, la resposta dels consumidors, assegura, continua essent positiva. Els productors del delta de l’Ebre venen els musclos, principalment, a Catalunya i la costa mediterrània peninsular. Enguany, l’elevada producció en països mediterranis com ara Itàlia afavoreix l’arribada de producte d’aquest país a preus força inferiors. “Som en un mercat obert i a la Unió Europea. L’any passat, el musclo italià anava caríssim, i el nostre, per sota. Enguany és a l’inrevés. Però molts consumidors només volen el nostre”, precisa.

A diferència dels d’importació, com que és un producte viu, presenta unes característiques competitives favorables, atès que es pot conservar molt millor a les peixateries de proximitat, on pot arribar just unes hores després de la seva extracció de les badies, i guanyar un dia o uns quants respecte d’unes altres procedències.

“Per exemple, a Barcelona, abans es produïa musclo al port i, històricament, quan estava millor era al voltant de Sant Joan. Sempre és el dia que es ven més musclo aquí al Delta, perquè és quan se’n compra més a Barcelona. Això és una tradició de fa molts anys i en certa manera es manté. Cada vegada la diferència és menor, però continua essent l’època àlgida, i per al musclo, com més a prop del mercat siguis, millor, perquè és un producte viu. S’ha de transportar, vendre i arribar a casa del consumidor viu”, tanca Bonet.